Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Eco de Euterpe, El

(Barcelona, 15 maig 1859 – 21 agost 1887)

Periòdic bilingüe. Fundat per Josep Anselm Clavé per ésser regalat als assistents als concerts corals que organitzava als jardins d’Euterpe.

A més del programa i de les lletres de les cançons, publicava articles i poesies.

Continuà sortint després de la seva mort.

Dones en Lluita

(Barcelona, 1978 – 1983)

Publicació bimensual. Portaveu de la Coordinadora Feminista de Barcelona.

Aparegué entre el 1978 i el 1980 i entre el 1981 i el 1983.

Diluvio, El

(Barcelona, 10 febrer 1879 – 25 gener 1939)

Diari. Fou el darrer nom adoptat per “El Telégrafo”, diari que aparegué el 1858.

D’orientació clarament republicana, com el seu antecessor, però sense filiació política, anà prenent un caràcter anticlerical i demagògic, com ara en les campanyes de denúncia dels escàndols municipals.

Propietat dels Lasarte, pare i fill, tingué entre els redactors Robert Robert i Conrad Roure. Com a directors destacaren Manuel de Lasarte (pare) i Jaume Claramunt.

dida, La

(Barcelona, 28 octubre 1872)

Drama de Frederic Soler “Pitarra”, estrenat al Teatre Romea, amb Francesca Soler en el paper de Paula, la protagonista.

Mostra els efectismes postromàntics aplicats al drama rural autòcton. Constitueix, tot i els greus defectes formals, l’exemple més representatiu de l’intent de Soler de dramatitzar els tipus de la pagesia benestant, que proposa com a model a la burgesia ciutadana.

Dicen

(Barcelona, 4 febrer 1965 – 31 desembre 1986)

Diari esportiu de la tarda en castellà. Continuació del setmanari del mateix títol, creat el 13 de setembre de 1952.

Dedicat especialment al futbol, aconseguí tiratges d’importància.

Diccionario Geográfico Universal

(Barcelona, 1831 – 1834)

Compendi dels coneixements geogràfics de comerç del segle XIX. Redactat per una societat de literats a Barcelona.

Fou publicat en deu volums per l’impressor Josep (II) Torner.

Diario Femenino

(Barcelona, 27 octubre 1968 – 16 febrer 1974)

Diari del matí. Redactat en castellà, fundat amb el propòsit inicial d’interessar el públic femení en la informació mundial.

El 1974 donà lloc al naixement del nou diari anomenat Mundo Diario.

Diario de la Ciudad de Barcelona, o sea El Eco de la Ley

(Barcelona, 1 maig 1822 – 10 juny 1823)

Diari liberal i progressista en castellà.

Eixí durant el Trienni Constitucional, editat per J. Rubió i T. Gaspar.

Des de l’1 de gener de 1823 suprimí la segona part del títol.

Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico

(Barcelona, 7 gener 1762 – 30 maig 1773)

Diari. Dirigit per P.A. Tarazona, que durà, segons sembla, fins al 28 de febrer de 1762, amb un total de 53 números.

Reaparegué el 1772, amb el nom de “Diario evangélico, histórico-político”, però només durà 6 dies, i fou substituït per un “Diario curioso, histórico, erudito, comercial, civil y económico”, del qual es conserven 419 números, que arriben fins al 1773.

Davant les dificultats de poder-lo publicar diàriament, continuà en forma de setmanari, amb el títol de “Semanario curioso, erudito, comercial y económico“, del qual sortiren 62 números.

Diari Mercantil

(Barcelona, 3 gener 1887 – 17 gener 1937)

Diari del matí. Originàriament en castellà, fundat amb el nom de “Diario Mercantil“, fou catalanitzat l’1 de febrer de 1932.

En la segona etapa, la més interessant, actuà com a independent en política i fou dirigit per Josep A. Vandellòs i per Josep Janés i Olivé, que li donà altura literària i acurada presentació.