(Barcelona, segle XIV – Catalunya, 1410)
Fill de Joan Llull i d’Agnès de Gualbes, i germà de Joan.
Fou l’iniciador de la línia de Romeu o del Born, que tenia la important possessió de la Verneda d’En Llull (que s’estenia entre els termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar). Posseïa una important biblioteca.
Fou pare de Joan Llull i Marquet.
(Barcelona, segle XIII – Illes Balears, segle XIV)
Pare del beat Ramon Llull.
Participà en la conquesta de Mallorca i fou afavorit, en el repartiment, amb terres a Pollença, Campanet i Palma de Mallorca.
El 1279 fou un dels cavallers designats per retre homenatge a Pere II el Gran.
(Barcelona, segle XIII – segle XVII)
Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniats des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.
El primer del qual es té notícia és d’un Ramon Llull (1248). Llur fortuna era considerable: rendes, cases i terres, la torra d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc. Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull (ara, el Born), i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa Caterina.
Es pot establir la seva genealogia des de Romeu Llull (mort 1362/63). Hom troba també aquest llinatge vinculat a l’Escola de Mestres Ramon Llull, de Barcelona, de la qual eren administradors el 1447, juntament amb Felip de Farrera.
Això fa pensar que els Llull de Mallorca van pertànyer també a una línia d’aquest llinatge. Aquesta línia sembla que fou iniciada per Ramon Llull, pare del beat Ramon Llull.
(Barcelona, segle XVII)
Sacerdot. Rector de Fondarella (Pla d’Urgell), fou també examinador sinodal i visitador de la diòcesi de Solsona.
Autor de Foment de la pietat i devoció cristiana (1693), d’una gran difusió, i altres llibres de pietat.
(Barcelona, segle XVIII)
Argenter. És autor d’obres molt remarcables, en destaca la gran urna per a les restes del cos de sant Ermengol, realitzada per encàrrec del capítol d’Urgell.
Aquesta obra d’argent, contractada el 1753, amida 1,85 m de llarg per 0,85 d’alçada i 1,12 de fons.
(Barcelona ?, segle XIV)
Mestre d’obres. Dirigí la construcció (vers 1352) de la primera Llotja de Barcelona.
El 1357 era mestre d’obres de la ciutat, on projectà el portal de Santa Eulàlia (o de la Boqueria), a la muralla, i, a partir del 1369, de la Sala del Consell de Cent de la casa de la ciutat (inaugurada el 1373), de proporcions més reduïdes que l’actual, de la qual és la part més antiga.
(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Cavaller. Germà de Francesc. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.
El 1706 s’agregà com a voluntari al regiment de Guàrdies Catalanes, amb el qual combaté durant el frustrat setge de Barcelona per Felip V de Borbó; després féu la campanya d’alliberament d’Aragó. fou promogut a alferes coronel del regiment, per nomenament del rei Carles d’Àustria.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Ciutadà de Barcelona. Germà de Joan. En 1713, com a membre del Braç Popular, assistí a la Junta de Braços que decidí continuar la resistència contra Felip V de Borbó.
Fou capità de la Coronela de la capital durant el gran setge franco-espanyol. Fou ferit el 12 d’agost de 1714 defensant el baluard de Santa Clara.
Reincorporat al servei, prengué part a la batalla de l’11 de setembre. Formà aleshores els contraatacs de Sant Pere i del Portal Nou que conduí el Conseller en Cap Rafael Casanova amb la bandera de Santa Eulàlia.
En aquests combats resultà ferit novament.
(Barcelona ?, segle XVII – segle XVIII)
Militar i polític. Oposat a Felip V de Borbó des del primer moment, Carles III de Catalunya el nomenà cavaller (1706).
Defensà Mataró i serví d’enllaç entre l’arxiduc i Barcelona. De retorn el maig de 1714, fou tinent coronel del regiment d’infanteria de Sant Narcís.
Estigué empresonat fins al 1725.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Militar i polític austriacista. Exercí com a advocat. Capità de la Coronela de Barcelona (1684).
Membre del Consell de Cent, negocià l’establiment d’un port franc a Barcelona (1706). Membre de la Junta de Braços (1713).
Participà en les juntes agregades al govern durant el setge de Barcelona.
Els borbònics li confiscaren els béns.
Dades dels Països Catalans 