(Catalunya, 1860 – 1863)

Obra de Víctor Balaguer, en cinc volums. Primera història general de Catalunya des dels Anales de Cataluña de Narcís Feliu de la Penya (1709).

Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària. Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà.

L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes. Juntament amb la Crònica universal de Jeroni Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics.

Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull.