Arxiu d'etiquetes: banquers/es

Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona

6 Respostes

(Barcelona, 1844 – 1990)

Institució creditícia. Creada a proposta de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País en la sessió celebrada el 1835, però que a causa dels esdeveniments polítics, en fou ajornada la fundació.

El 1839, l’Ajuntament de Barcelona va nomenar una comissió per gestionar la seva creació, però l’obertura definitiva no tingué lloc fins al 1844, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona, que fou la primera entitat del seu gènere que es fundà a Catalunya.

El seu caràcter burgès liberal fou substituït, ja al segle XIX, pel de la noblesa catalana, que ocupà, durant anys, la majoria de places del consell.

A partir de l’any 1977 modificà la seva orientació, bàsicament immobiliària, i incrementà la seva presència en el conjunt de l’activitat econòmica amb la creació el 1980 del Grup de Serveis. El 1983 disposava d’una xarxa de 432 oficines.

L’any 1990 es fusionà amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears i es creà la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.

Caixa d’Estalvis de Tarragona

2 Respostes

(Tarragona, 15 setembre 1949 – 2009)

Entitat financera creada per la Diputació. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 12.783 milions de ptes. i uns recursos crediticis de 219.897. En l’estructura del passiu destaca el major pes del sector públic i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, amb un especial augment també de la dedicada al sector públic.

Disposà d’una xarxa d’unes 200 oficines. Arribà a mitjan 2000 a 430.000 milions de ptes. de recursos de clients i més de 300.000 milions de ptes. en crèdits.

El 2009 es va fusionar amb Caixa de Catalunya i Caixa Manresa, amb el nom de CatalunyaCaixa.

Caixa d’Estalvis de Sabadell

5 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 6 gener 1859 – 1 juliol 2010)

Institució de crèdit que inicià les seves activitats el 1859. El seu promotor i principal impulsor fou l’industrial llaner Pere Turull i Sallent.

El 1941 obrí la seva primera sucursal a Montcada i Reixac. Des d’aleshores la seva expansió geogràfica ha estat continuada i al final del 1984 tenia 101 oficines. El 1984 era cinquena entitat d’estalvi catalana.

Al marge de la seva obra social i cultural, cal destacar el seu paper de finançadora del procés industrial de la ciutat i de la comarca.

L’any 2010 fou integrada a Unnim, i el 2013 a BBVA.

Caixa d’Estalvis de Girona

3 Respostes

(Girona, 20 setembre 1940 – 1 juliol 2010)

Entitat financera. Creada per la diputació i domiciliada a Girona.

El 1991 disposava d’unes reserves de 5.984 milions i d’uns recursos crediticis de 136.344, balanç força ajustat, quant a la seva estructura, al de la mitjana de les caixes catalanes, amb un cert desplaçament dels comptes corrents cap als comptes d’estalvi. Cal destacar també el pes del sector no resident.

Disposà de més d’un centenar d’oficines situades bàsicament a les comarques que envolten Girona.

L’any 2010 s’integrà a Unnim.

Caixa de Reparacions i Auxilis

Deixa un comentari

(Catalunya, 1937 – 1939)

Caixa creada pels anomenats Decrets de s’Agaró.

Formava part de la tresoreria de la Generalitat, tenia funcions paral·leles a les de la Comissió de Responsabilitats, i estava destinada a recollir els fons procedents de sancions, incautacions i apropiacions, els quals servien per reparar els mals causats per la guerra civil.

Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears

12 Respostes

(Barcelona, 1904 – 1990)

Institució creditícia. Fou fundada per diverses organitzacions patronals amb la finalitat d’assegurar el retir dels obrers, davant les conseqüències de la vaga general del 1902.

Enric Prat de la Riba va ésser l’assessor del primer director, Francesc Moragas (1904-35), i, gràcies a una activitat política d’interès social, com els homenatges a la vellesa (iniciats el 1915), les institucions culturals i sanitàries, aviat adquirí un gran prestigi que féu que s’hi fusionessin (entre el 1915 i el 1939) 29 caixes menors.

D’ençà del 1931 va col·laborar en operacions creditícies realitzades pel govern de la Generalitat. Acabada la guerra civil el seu director fou destituït i depurat, i fou nomenat un comissari, convertit després en director general. Són anys de pèrdua relativa, tot i mantenir el primer lloc entre les caixes catalanes.

Amb una nova direcció el 1976 reprèn el seu esperit d’iniciativa, sota el model d’entitat financera. L’any 1979 absorbí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Lleida i el 1990 es fusionà amb la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona per crear la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.

Caixa de Crèdit Industrial i Comercial de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1937 – 1939)

Caixa creada al final del 1937, bé que ja la preveia el decret de col·lectivitzacions de la Generalitat del 1936.

La componien un departament bancari dedicat a operacions de crèdit a curt termini i un altre de capitalització dedicat a operacions de crèdit a mitjà i llarg termini.

Començà la seva actuació molt avançada la guerra civil, fet que li llevà molta eficàcia. A la fi del 1938 inaugurà encara diverses sucursals.

Era administrada per un consell directiu adscrit al departament d’economia de la Generalitat.

Bonhom -orfebre-

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle X – Barcelona, vers 1035)

Prestamista, orfebre i moneder d’origen jueu. establert a Barcelona.

Encunyà els primers mancusos de Barcelona coneguts, tot imitant els dinars andalusins d’or. En ells apareix inscrit en majúscules llatines el seu nom (BONHOM), dates equivalents als anys compresos entre el 1017 i el 1028 i un d’ells com a lloc d’encunyació, Madinat Barsinuna (“ciutat de Barcelona”) en caràcters cúfics.

Els documents esmenten entre el 1018 i el 1091 la circulació de mancusos de manu Bonohomine ebreo.

Bertran, Berenguer -banquer-

8 Respostes

(Barcelona, segle XIV)

Banquer. Posseïa una de les més grans fortunes de la ciutat.

El 1364, durant la guerra contra Castella, empresa al regnat de Pere III el Cerimoniós, féu a la Generalitat de Catalunya el prèstec, quantiosíssim per a l’època, de 325.000 lliures. Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclussiu del fogatge.

El 1367 avançà també el tribut de Sardenya, féu de l’Església. Aquell mateix any comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona i deixà la banca.

Banca Jover

1 Resposta

(Barcelona, 1911 – 1978)

Entitat bancària. Té com a origen la col·laboració iniciada el 1737 entre els mercaders Pere Jover i Joan Vidal.

La societat disposava el 1760 d’un capital de 23.184 lliures i s’anà dedicant progressivament a la banca; el 1863, en extingir-se la família Vidal, adoptà el nom de Jover i Companyia i establí Alfaro i Companyia Societat en Comandita, transformada posteriorment en Banca Alfaro i cedida a un consorci bancari.

A la mort de Josep Jover i Casas (1955), soci principal, la societat es transformà en Banca Jover SA.

El 1978 fou venuda al Banco de Santander. El 1992 pertanyia a Crédit Lyonnais.