(França, segle VIII – 816)
Noble franc. Comte de Tolosa (806-14) i de París (814-16).
Gendre de Carlemany i conseller de l’emperador Lluís el Piadós, participà en la conquesta de Barcelona (801), i en portà la nova a Carlemany.
Cal atribuir-li la reconquesta del Pallars i de Ribagorça. Fou el restaurador del monestir d’Alaó a Ribagorça.
(Catalunya, 992 – després 1050)
Noble. Fill d’Ermemir de Besora i germà d’Emma-Ingilberga i d’Oliba. Conseller i gran pròcer i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda, que intervingué en tots els afers polítics importants de la seva època.
Del llinatge dels Besora, posseïa castells i molts altres béns al Vallès i a la Cerdanya.
Es casà amb Guisla i amb Aurícia, la qual li sobrevisqué. Deixà tres filles: Guisla de Besora, l’hereva, la qual es casà amb Mir Geribert d’Olèrdola, i hagué de presenciar hostilitats entre el seu marit i el seu pare; Ermengarda i Ermessenda de Besora.
Una bona part dels seus béns passaren al seu gendre Mir Geribert i al seu nét Gombau II de Besora (Catalunya, segle X – 1050), fill de Guisla.
(Catalunya, 988 – 1111)
Demarcació senyorial format sobre l’antic pagus de Besalú. Centrat en la vila i castell de Besalú, que comprenia inicialment la Garrotxa i alguns territoris del Ripollès, l’Alt Empordà i el Gironès.
Unit al comtat de Girona el 844 en època de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós, se’n separà en cedir-lo aquest al seu germà Ranulf.
Amb Miró II el Jove (913-927) passà als comtes de Cerdanya i no va ser fins a la divisió dels territoris d’Oliba Cabreta que s’inicià una dinastia pròpia amb el seu fill Bernat I Tallaferro (988-1020).
El comtat mantingué la independència fins al 1111, en que passà a mans del comte Ramon Berenguer III de Barcelona en morir sense descendència Bernat III, gendre seu.
(França ?, segle IX – 872)
(dit “el Vedell“) Noble. Comte de Tolosa, Pallars i Ribagorça (864-872).
El 870 Carles el Calb convocà la Dieta d’Attigny, per decidir sobre la successió als comtats d’Urgell–Cerdanya, Bernat acudí a la Dieta per defensar els drets del seu pare, Ramon I de Tolosa, sobre Carcassona-Rasès. Però Oliba II fou confirmat en la possessió de Carcassona-Rasès.
Més tard el comtat li fou atorgat a ell, la qual cosa provocà la rebel·lió dels partidaris d’Oliba II i la seva mort a mans d’aquells.
(França ?, 804 – 844)
Comte de Tolosa, Narbona i Barcelona (826-832 i 835-844). Fill de Guillem de Tolosa i amic i tresorer de Lluís el Piadós.
Nomenat comte de Barcelona, va haver de sufocar la revolta antifranca del got Aissó i Guillemó, fill de Berà.
Participà en les lluites internes de Lluís el Piadós i els seus fills i, havent-se posat al costat de Pipi II d’Aquitània contra Carles el Calb, fou empresonat, jutjat i executat, i els seus honors foren lliurats a Sunifred I d’Urgell-Cerdanya, pare de Guifré I el Pelós.
(França, segle IX – Catalunya, vers 880)
Marquès i comte de Narbona, Barcelona i Rosselló (865-878) i després comte de Girona, i darrer marquès franc a Catalunya. Fill i nét dels comtes de Poitiers.
El 872 el rei Carles el Calb el nomenà membre del consell que havia de governar Aquitània durant la minoritat del seu fill Lluís. El 876 rebé els comtats de Bourges i Autun, però l’any següent inicià una revolta (877-878) contra Carles i Lluís.
Fou destituït pel concili de Troyes (878) i, passaren Barcelona-Girona al comte de Cerdanya, Guifré I el Pelós; Rosselló, al germà d’aquest, Miró de Conflent, i Narbona, al comte de Tolosa i Alvèrnia, Bernat Plantapilosa.
(Catalunya Nord, vers 970 – Provença, França, 26 setembre 1020)
(dit “Tallaferro“) Comte privatiu de Besalú (994-1020). Primogènit d’Oliba Cabreta i Ermengarda.
Inicialment governà, en condomini amb els seus germans Guifré II i Oliba, els comtats heretats del seu pare: Cerdanya, Besalú, Conflent, Vallespir i Berga. Vers el 993, però, impugnà l’indiviso i es reservà els territoris de Besalú-Vallespir, que d’ençà d’aleshores constituiren un comtat independent.
Es casà vers el 992 amb Toda, filla del duc de Gascunya, Guillem Sanç, i d’Urraca de Pamplona. Fundà el monestir de Sant Pau de Fenollet (1000).
Comandà la defensa de la frontera sud-oriental contra un atac d’Abd al-Malik (1003). Acompanyà Ramon Borrell I en l’expedició de Còrdova (1010) i prestà suport a Gausfred II de Rosselló contra Hug I d’Empúries.
Féu diversos viatges a Roma amb els seus germans, el primer potser ja el 998, després el 1011 i l’hivern de 1016-17, on obtingué la creació de l’efímer bisbat a Besalú. Gaudí d’una preeminència moral damunt els altres comtes catalans.
Morí negat al Roine durant el viatge que féu a Provença per tal de gestionar el matrimoni del seu fill Guillem I de Besalú amb Adelaida de Provença. Fou enterrat a Ripoll.
(França, segle VIII – 835)
Comte i duc de Tolosa i comte de Pallars i de Ribagorça (817-833), de Rosselló, d’Empúries, de Girona i de Barcelona (832-35).
Fou un personatge notable per la prudència i la fidelitat a la casa reial carolíngia, que li valgué d’ésser conseller del rei Pipí d’Aquitània.
A Pallars i a Ribagorça exercí drets sobirans, com ho mostra el precepte que concedí al monestir d’Alaó; aquests dos comtats li foren arrabassats el 833 pel comte Asnar Galí d’Urgell.
No sembla pas que tingués bones relacions amb el bisbe d’Urgell, Possedoni, d’origen franc.
(Catalunya, segle IX – 916)
Comte d’Empúries i de Rosselló (915-916). Fill de Sunyer II, el succeí juntament amb el seu germà Gausbert.
Morí sense tenir descendència de la seva esposa Godlana.
(Girona, 975)
Manuscrit miniat. Originari del regne lleonès.
Fou escrit, en lletra visigòtica, pel prevere Senior, i miniat en rica policromia, on hi abunden l’or i l’argent, pel prevere Emeteri i la monja Ende o Eude pintrix. Emeteri fou deixeble de Magius.
Fou acabat el 975, i el 1078 passà a la catedral de Girona, on es conservat. Bé que incomplet, té encara 284 folis.
Deriva del Beatus de la Pierpont Morgan Library, i fou imitat al Beatus copiat a Girona al final del segle XI i conservat a la biblioteca de Torí.
Dades dels Països Catalans 