(Barcelona, 21 març 1920 – 1990)
Pintor. Exposà per primera vegada a Barcelona el 1960.
Conreà un estil de concepció infantilista, tant pel color com per les formes hieràtiques. A l’inici de la dècada del 1960, la seva pintura guanyà en serenitat i puresa, fins que s’adherí al moviment del pop-art.
L’any 1961 obtingué el gran premi de pintura de la Biennal d’Alexandria.
(Barcelona, 1990 – )
Biblioteca al servei de la Universitat Pompeu Fabra, entesa com a biblioteca única en tots els aspectes organitzatius i funcionals malgrat tenir els seus fons i serveis dispersos en seus diferents.
Els seus recursos informatius són: 200.000 volums de monografies i 5.000 títols de publicacions en sèrie, més d’un centenar de les quals són bases de dades en CD-ROM; l’Arxiu INPUT o recull dels millors programes de televisió del món fet per la International Public Television des del 1977, i les còpies dels programes més significatius produïts per TV3 i Canal 33.
Els seus nombrosos recursos informàtics són les eines bàsiques per a aconseguir millores en el funcionament intern i en la provisió de serveis en qualsevol de les seves seus. Participa en diferents projectes de cooperació interbibliotecària.
Enllaç web: Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra
(Reus, Baix Camp, 15 gener 1907 – Tarragona, 14 juliol 1990)
Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l’art.
Canonge del capítol tarragoní, professor del seminari conciliar i director del Museu Diocesà de Tarragona (des del 1933), s’especialitzà en l’estudi de temes arqueològics, epigràfics, històrics i artístics de Tarragona.
Obres seves són: La col·lecció de pintures gòtiques del Museu Diocesà de Tarragona… (1936), El pintor Ramón de Mur (1936), Los tapices de la catedral primada de Tarragona (1946), Epigrafia latina (1946), Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona (1952) i La Catedral de Tarragona (1979).
President de la Societat Arqueològica Tarraconense i director (1985) del “Butlletí Arqueològic” que edita.
(Barcelona, 1973 – vers 1990)
Entitat bancària. Constituïda amb un capital de 1.800 milions de pessetes. L’any 1991 tenia uns recursos propis de 4.500 milions i 60.317 d’aliens, i disposava de 37 sucursals, prop del 75% de les quals eren a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.
Disposà, entre d’altres, d’importants participacions en societats de leasing, serveis financers i gestores de fons d’inversió.
A la dècada de 1990 fou adquirit per La Caixa.
(Barcelona, 1904 – 1990)
Entitat bancària. Fundada sota el nom de Banc Alemany Transatlàntic, com a filial de la Deutsche Veberseeische Bank. El volum de les seves operacions cresqué ràpidament, no solament dins l’estat espanyol, sinó també a l’Amèrica Llatina.
Acabada la Segona Guerra Mundial, a conseqüència del segrest dels béns alemanys pels aliats, els afers a Espanya passaren al Comitè Aliat de Control, que l’any 1950 vengué tots els seus drets a un grup de capitalistes catalans, que canviaren la denominació per l’actual, i el capital fou fixat en 25 milions de pessetes. Els grans càrrecs directius foren ocupats en gran part per les mateixes persones, moltes d’elles alemanyes.
El 1956, absorbí el Banc Comercial de Terrassa. El Deutsche Bank té un terç del capital i controla la seva gestió.
El 1984 tenia més de 78.000 milions de dipòsits.
(Catalunya, 1950 – 1990)
Sessions d’estudis, dedicades a fornir una metodologia per als investigadors locals de les comarques catalanes. La primera se celebrà a Martorell.
En les Assemblees celebrades a continuació amb èxit creixent, la temàtica ha estat simplement condicionada a treballs sobre la comarca on l’acte tenia lloc.
Totes han estat presidides per personalitats rellevants de la cultura catalana i han constituït un revulsiu cultural.
De moltes de les Assemblees s’han publicat en volums els actes, ponències i comunicacions.
(Barcelona, 1990 – )
Arxiu. Aglutina tota la documentació conservada a l’Arxiu Municipal Administratiu (amb un ric fons urbanístic dels segles XIX i XX), a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (amb una biblioteca especialitzada en història de la ciutat -125.000 volums-, una hemeroteca -63.000 volums-.
Per la qualitat i la diversitat dels seus fons és el primer centre de recerca a Catalunya i a la xarxa d’arxius municipals de districte (dels set municipis annexionats a Barcelona, juntament amb Ciutat Vella, l’Eixample i Nou Barris).
Enllaç web: Arxiu Municipal de Barcelona
(Reus, Baix Camp, 20 juliol 1900 – Barcelona, 24 octubre 1990)
Escriptor, llibreter i impressor. Impulsor del futurisme i l’avantguarda a Reus, fou editor de les revistes “La Columna de Foc” (1918) i “Reus, 1973” (1923), entre d’altres.
Publicà els opuscles El fruit d’una passió (1918), Cercant la pau del cor (1918), Fritz i Emma (1922), Buirac (1923), Llibre de Prades (1982), Antologia lírica de Santes Creus (1982), etc.
Pel seu catalanisme, fou desterrat fora de Catalunya durant la Dictadura de Primo de Rivera. En la postguerra fou un dels primers a reprendre les edicions de llibres en català amb l’editorial Torrell de Reus.
La seva col·lecció de goigs, dels quals publicà alguns reculls (Goigs de Reus, 1974), és una de les més importants de Catalunya.
(Barcelona, 2 agost 1917 – 15 desembre 1990)
Periodista. Es va iniciar en el periodisme abans de la Guerra Civil espanyola. L’any 1952 ingressà a “El Correo Catalán”, del qual fou sots-director i el principal renovador ideològic i tècnic. A partir del desembre de 1968 va dirigir “Tele/eXprés”, on va formar una generació de periodistes, i el 1976 es va incorporar a l’equip de direcció de “La Vanguardia”, de la qual fou director adjunt fins al 1988. Entre altres càrrecs de responsabilitat, fou assessor dels presidents de la Generalitat Josep Tarradellas i Jordi Pujol.
Va publicar alguns reculls d’articles (La corda fluixa, 1971 i Les arrels i les fulles, 1985) i el volum de memòries La memòria és un gran cementiri (1990). Dirigí, entre d’altres, els programes de televisió Les nostres coses, Desperta ferro i La nostra gent per a RTVE a Catalunya. Fou distingit amb la Creu de Sant Jordi (1983) i el premi Ciutat de Barcelona de periodisme (1986).
Dades dels Països Catalans 