(Barcelona, 1943 – 11 setembre 1990)
Crític cinematogràfic. Professor a l’Escola Universitària de Formació del Professorat de Barcelona, exercí com a crític de cinema del diari “Avui” des del 1983.
Coautor dels llibres Conèixer el cinema, El cinema a l’escola i Espectacle, amor i martiris al cinema de romans.
Dirigí el Festival Internacional de Cinema de Barcelona entre el 1987 i el 1990.
(Barcelona, 9 juny 1899 – 12 juny 1990)
Musicòleg. Deixeble d’Higini Anglès, s’especialitzà en l’estudi dels instruments i de les formes musicals antigues.
L’any 1935 fundà l’agrupació Ars Musicae, instrumental i vocal, dedicada a la música del segles XII al XVI.
La seva col·lecció d’instruments construïts a la manera antiga abasta gairebé un centenar d’exemplars.
(Barcelona, 19 gener 1904 – 28 juny 1990)
Tercer vescomte de Güell i marquès de Gelida. Fill d’Eusebi Güell i López.
Fou president del Cercle Artístic de Barcelona i d’Amics de Gaudí i Amics dels Museus i acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Pare de Carles Güell i de Sentmenat.
(Lleida, 1915 – 1990)
Arquitecte i pintor. Es titulà a Barcelona, el 1941.
Fou arquitecte municipal de la Seu d’Urgell, de la Pobla de Segur, de Bellpuig i d’altres municipis lleidatans. A Lleida féu alguns edificis (delegació de Finances) i participà a la reconstrucció de la Seu Vella (1945-54).
Fou catedràtic de d’escola d’arquitectura de Madrid.
Com a pintor ha practicat l’oli i l’aquarel·la, i ha exposat individualment i col·lectivament en diverses ciutats del país.
(Catalunya, 1990 – )
Grup empresarial de mitjans de comunicació. Inicià la seva activitat a la dècada del 1990 i es constituí com a holding multimèdia al juny de 1998. Opera en diversos àmbits del món de la comunicació.
En la premsa escrita, edita “La Vanguardia” i “Mundo Deportivo”, entre d’altres publicacions periòdiques com ara “Magazine”, “Què fem?”, “Sports Illustrated”, “Barça” i “La revista dels súpers”.
En l’àmbit radiofònic, inclou la societat Catalunya Comunicació, dins la qual hi ha l’emissora Radiocat XXI, amb els canals RAC1, generalista, i RAC105, dedicat a la radiofòrmula.
Té participacions accionarials a Cable i Televisió de Catalunya, a la Sociedad de Servicios Radiofónicos Unión Radio, a l’Agència de Televisió Llatinoamericana de Serveis (Atlas) i Notícies de Catalunya.
El grup inclou la societat La Vanguardia Servicios i dues productores dins l’àmbit audiovisual, GDA Pro i GDA Disc.
(Barcelona, 21 març 1921 – 28 novembre 1990)
Pilot automobilista i col·leccionista d’art. Entre els anys 1954 i 1959 prengué part en competicions de les categories turisme, gran turisme i fórmula 1.
Afeccionat a l’art, va reunir una important col·lecció a l’edifici del segle XVI anomenat el Conventet (Pedralbes), en part descrita i catalogada per Lluís Monreal i Agustí (1971-72) i parcialment adquirida per la Generalitat el 1994 (Fundació Francesc Gòdia).
(Barcelona, 13 novembre 1929 – 8 gener 1990)
Poeta en castellà. El seu llibre Compañeros de viaje (1959) forma part encara de la poesia social. Influïts per la poesia anglo-saxona i més pròxims a la seva experiència personal són altres llibres de poemes.
Autor del Diario del artista seriamente enfermo (1974), en prosa, i de l’estudi crític Cántico: el mundo y la poesía de Jorge Guillen (1960).
El 1980 reuní els seus assaigs i la seva obra crítica des del 1955 fins al 1979 en El pie de la letra.
Fou també traductor de T. S. Eliot i Ch. Isherwood.
(Barcelona, 1927 – 9 novembre 1990)
Crític cinematogràfic. Capdavanter del moviment dels cine-clubs a la Catalunya de després del 1939, dirigí el Cine-club Universitario del SEU de Barcelona del 1949 al 1954; dirigí després el Movie Club de l’Institut d’Estudis Nord-americans i col·laborà a les sessions perpinyaneses del Cine-club Llanterna Màgica d’Arnau Olivar.
Ha publicat texts interessants i d’una gran independència de posició a les revistes “Laye” de Barcelona, “Cineclub Universitario” de Salamanca i “Nuestro Cine” i “Índice” de Madrid, així com traduccions, amb estudis i pròlegs, d’alguns guions de Visconti.
(Catalunya, 27 juliol 1990 – )
Entitat. Fundada per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona amb finalitats socials, culturals i educatives, en una línia de mecenatge.
Posseeix nombroses sales d’exposicions i centres culturals per tot Catalunya i una xarxa de biblioteques, a més del Museu de la Ciència a Barcelona i un centre cultural a Madrid.
A banda d’organitzar nombroses exposicions i de les activitats del Museu de la Ciència, promou el Festival de Música Antiga i edita el butlletí “L’Informatiu” i la revista “Quaderns”.
A part té diverses col·leccions i col·labora en programes de desenvolupament rural i de conservació del medi ambient, entre moltes altres activitats.
Enllaç web: Fundació La Caixa
(Castelldefels, Baix Llobregat, 7 setembre 1899 – Barcelona, 2 maig 1990)
Polític. Estudià comerç a Barcelona i fou membre del CADCI. Fundador de les Joventuts d’Acció Catalana. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre actiu de la Societat d’Estudis Militars i del directori d’Estat Català, raó per la qual fou empresonat a Alacant (1926-30).
Posteriorment s’uní al Bloc Obrer i Camperol i, després del 19 de juliol de 1936 es lligà al diari “Catalunya”, del PSUC, i el 1937 fou elegit secretari general de la UGT de Catalunya en substitució d’Antoni Sesé.
El 1939 s’exilià a França, d’on fou expulsat, i s’establí a Mèxic, on fundà la Compañía General Editora i l’Instituto Panamericano de Documentación. Col·laborador assidu de la premsa catalana de l’exili, va publicar les obres Enric Prat de la Riba i l’Assemblea de Parlamentaris (1961), Pompeu Fabra, exemple i guia (1968).
Havent retornat a Barcelona el 1965, publicà una polèmica història de La Generalitat de Catalunya a l’exili (1977) i L’evolució del pensament polític català 1923-1939 (1982). És autor, també, d’unes extenses Memòries. 1920-1970, inèdites.
Dades dels Països Catalans 