Arxiu d'etiquetes: 1990

Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona

7 Respostes

(Barcelona, 1844 – 1990)

Institució creditícia. Creada a proposta de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País en la sessió celebrada el 1835, però que a causa dels esdeveniments polítics, en fou ajornada la fundació.

El 1839, l’Ajuntament de Barcelona va nomenar una comissió per gestionar la seva creació, però l’obertura definitiva no tingué lloc fins al 1844, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona, que fou la primera entitat del seu gènere que es fundà a Catalunya.

El seu caràcter burgès liberal fou substituït, ja al segle XIX, pel de la noblesa catalana, que ocupà, durant anys, la majoria de places del consell.

A partir de l’any 1977 modificà la seva orientació, bàsicament immobiliària, i incrementà la seva presència en el conjunt de l’activitat econòmica amb la creació el 1980 del Grup de Serveis. El 1983 disposava d’una xarxa de 432 oficines.

L’any 1990 es fusionà amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears i es creà la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.

Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears

15 Respostes

(Barcelona, 1904 – 1990)

Institució creditícia. Fou fundada per diverses organitzacions patronals amb la finalitat d’assegurar el retir dels obrers, davant les conseqüències de la vaga general del 1902.

Enric Prat de la Riba va ésser l’assessor del primer director, Francesc Moragas (1904-35), i, gràcies a una activitat política d’interès social, com els homenatges a la vellesa (iniciats el 1915), les institucions culturals i sanitàries, aviat adquirí un gran prestigi que féu que s’hi fusionessin (entre el 1915 i el 1939) 29 caixes menors.

D’ençà del 1931 va col·laborar en operacions creditícies realitzades pel govern de la Generalitat. Acabada la guerra civil el seu director fou destituït i depurat, i fou nomenat un comissari, convertit després en director general. Són anys de pèrdua relativa, tot i mantenir el primer lloc entre les caixes catalanes.

Amb una nova direcció el 1976 reprèn el seu esperit d’iniciativa, sota el model d’entitat financera. L’any 1979 absorbí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Lleida i el 1990 es fusionà amb la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona per crear la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.

Busquets i Sindreu, Xavier

Deixa un comentari

(Barcelona, 1917 – 15 agost 1990)

Arquitecte. La seva obra principal és l’edifici del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears (1958-62), a Barcelona, d’estil internacional, on incorporà esgrafiats dissenyats per Picasso; quinze arquitectes més participaren en l’agençament interior de l’edifici.

Brotat i Vilanova, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 21 març 1920 – 1990)

Pintor. Exposà per primera vegada a Barcelona el 1960.

Conreà un estil de concepció infantilista, tant pel color com per les formes hieràtiques. A l’inici de la dècada del 1960, la seva pintura guanyà en serenitat i puresa, fins que s’adherí al moviment del pop-art.

L’any 1961 obtingué el gran premi de pintura de la Biennal d’Alexandria.

Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra

Deixa un comentari

(Barcelona, 1990 – )

Biblioteca al servei de la Universitat Pompeu Fabra, entesa com a biblioteca única en tots els aspectes organitzatius i funcionals malgrat tenir els seus fons i serveis dispersos en seus diferents.

Els seus recursos informatius són: 200.000 volums de monografies i 5.000 títols de publicacions en sèrie, més d’un centenar de les quals són bases de dades en CD-ROM; l’Arxiu INPUT o recull dels millors programes de televisió del món fet per la International Public Television des del 1977, i les còpies dels programes més significatius produïts per TV3 i Canal 33.

Els seus nombrosos recursos informàtics són les eines bàsiques per a aconseguir millores en el funcionament intern i en la provisió de serveis en qualsevol de les seves seus. Participa en diferents projectes de cooperació interbibliotecària.

Enllaç web:  Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra

Batlle i Huguet, Pere

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 15 gener 1907 – Tarragona, 14 juliol 1990)

Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l’art.

Canonge del capítol tarragoní, professor del seminari conciliar i director del Museu Diocesà de Tarragona (des del 1933), s’especialitzà en l’estudi de temes arqueològics, epigràfics, històrics i artístics de Tarragona.

Obres seves són: La col·lecció de pintures gòtiques del Museu Diocesà de Tarragona… (1936), El pintor Ramón de Mur (1936), Los tapices de la catedral primada de Tarragona (1946), Epigrafia latina (1946), Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona (1952) i La Catedral de Tarragona (1979).

President de la Societat Arqueològica Tarraconense i director (1985) del “Butlletí Arqueològic” que edita.

Banc d’Europa

1 Resposta

(Barcelona, 1973 – vers 1990)

Entitat bancària. Constituïda amb un capital de 1.800 milions de pessetes. L’any 1991 tenia uns recursos propis de 4.500 milions i 60.317 d’aliens, i disposava de 37 sucursals, prop del 75% de les quals eren a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.

Disposà, entre d’altres, d’importants participacions en societats de leasing, serveis financers i gestores de fons d’inversió.

A la dècada de 1990 fou adquirit per La Caixa.

Banc Comercial Transatlàntic

6 Respostes

(Barcelona, 1904 – 1990)

Entitat bancària. Fundada sota el nom de Banc Alemany Transatlàntic, com a filial de la Deutsche Veberseeische Bank. El volum de les seves operacions cresqué ràpidament, no solament dins l’estat espanyol, sinó també a l’Amèrica Llatina.

Acabada la Segona Guerra Mundial, a conseqüència del segrest dels béns alemanys pels aliats, els afers a Espanya passaren al Comitè Aliat de Control, que l’any 1950 vengué tots els seus drets a un grup de capitalistes catalans, que canviaren la denominació per l’actual, i el capital fou fixat en 25 milions de pessetes. Els grans càrrecs directius foren ocupats en gran part per les mateixes persones, moltes d’elles alemanyes.

El 1956, absorbí el Banc Comercial de Terrassa. El Deutsche Bank té un terç del capital i controla la seva gestió.

El 1984 tenia més de 78.000 milions de dipòsits.

Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos

1 Resposta

(Catalunya, 1950 – 1990)

Sessions d’estudis, dedicades a fornir una metodologia per als investigadors locals de les comarques catalanes. La primera se celebrà a Martorell.

En les Assemblees celebrades a continuació amb èxit creixent, la temàtica ha estat simplement condicionada a treballs sobre la comarca on l’acte tenia lloc.

Totes han estat presidides per personalitats rellevants de la cultura catalana i han constituït un revulsiu cultural.

De moltes de les Assemblees s’han publicat en volums els actes, ponències i comunicacions.

Arxiu Municipal de Barcelona

4 Respostes

(Barcelona, 1990 – )

Arxiu. Aglutina tota la documentació conservada a l’Arxiu Municipal Administratiu (amb un ric fons urbanístic dels segles XIX i XX), a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (amb una biblioteca especialitzada en història de la ciutat -125.000 volums-, una hemeroteca -63.000 volums-.

Per la qualitat i la diversitat dels seus fons és el primer centre de recerca a Catalunya i a la xarxa d’arxius municipals de districte (dels set municipis annexionats a Barcelona, juntament amb Ciutat Vella, l’Eixample i Nou Barris).

Enllaç web:  Arxiu Municipal de Barcelona