(Catalunya, maig 1980 – 1987)
(CSTC) Organització sindical. Creada per acord del Sindicat Obrer Català, d’origen catòlic; dels Col·lectius de Treballadors, d’origen independentista, i del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria.
Posteriorment, s’hi han integrat altres grups sindicals de caràcter local, i el 1987 es fusionà amb el Sindicat de Quadres de Catalunya per formar la Confederació Sindical de Catalunya (CSC).
(Teià, Maresme, 20 novembre 1899 – Barcelona, 28 desembre 1987)
Tenor. Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica, amb un extens repertori d’òperes, de Donizetti, Wagner, Musorgskij, i de sarsueles, d’Amadeu Vives, Federico Moreno Torroba i altres.
El 1953 participà en l’estrena de l’òpera Canigó, d’Antoni Massana.
Fou catedràtic de cant del conservatori del Liceu de Barcelona.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1987 – )
(CAR) Organisme. El seu objectiu fonamental és posar a disposició dels esportistes i entrenadors tots els mitjans materials, humans, tècnics i científics per a aconseguir alts nivells a les grans competicions esportives. El centre acull esportistes de gran qualitat de Catalunya i de l’estat espanyol, seleccionats per les seves respectives federacions.
Hi ha una sèrie d’esports presents de manera permanent: atletisme, natació, halterofília, taekwon-do, lluita, tennis, tennis de taula, gimnàstica artística masculina, gimnàstica rítmica femenina, judo, golf, pentatló modern, així com els esports d’equip, que hi fan concentracions temporals.
Per aquest motiu disposa d’instal·lacions específiques de cada esport i, a més, de complementàries per a perfeccionar la preparació de tots els esports. La unitat de recerca, considerada pionera en l’àmbit de la investigació esportiva, és dedica al seguiment i control de l’esportista amb l’objectiu d’aconseguir-ne un millor rendiment.
A més, cal esmentar la unitat de salut, que ofereix serveis encaminats al tractament i prevenció de possibles transtorns de l’esportista en matèria de salut, i la unitat acadèmica, que posa a disposició dels esportistes una sèrie de serveis per a facilitar la seva formació integral.
El centre té una capacitat per a acollir 325 esportistes en règim d’internat.
Enllaç web: Centre d’Alt Rendiment
(Catalunya, 10 maig 1987 – )
Emissora radiofònica especialitzada en música, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).
Enllaç: Catalunya Música
(París, França, 1903 – Reus, Baix Camp, 1987)
Marxant d’art. Filla d’Emili Castelucho i Diana, del qual continuà la galeria “Castelucho” de París.
Es casà amb Just Cabot, i ambdós fundaren la galeria Mirador (1949) a la plaça Vendôme; vídua, el 1961, donà la col·lecció de llibres i publicacions de Cabot a l’abadia de Montserrat.
(Sabadell, Vallès Occidental, 29 octubre 1918 – 16 gener 1987)
Historiador de l’art i pintor. Deixeble de Joan Vila i Cinca i de Joan Vilatobà. Formà part del grup del Cenacle que animà la vida artística de Sabadell els anys immediats al 1939.
Conreador de l’impressionisme i, després, de l’expressionisme.
A part de nombrosos treballs en revistes especialitzades, ha publicat L’art sabadellenc (1961-67), Las Brigadas Internacionales de la Guerra de España (1974) i Sabadell, informe de l’oposició, 1788-1976 (sis volums: 1975-82).
Des de 1980 fou director de l’Arxiu Històric de Sabadell.
(Barcelona, 14 agost 1914 – 14 desembre 1987)
Escriptor, crític i assagista. Estudiós de la llengua i literatura catalanes.
Publicà valuosos treballs, especialment del període comprès entre Verdaguer i els noucentistes: De Verdaguer a Carner (1960), Art poètica de Maragall (1971), Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer (1986). És autor també de La correspondència comercial en català (1977) i Els grups de vocals en contacte (1977).
Com a traductor, es destacà per la traducció que féu de l’obra de Petrarca, Sonets, cançons i madrigals (1955).
(Cardedeu, Vallès Oriental, 25 desembre 1894 – Rennes, França, 1987)
Sindicalista. Milità en la CNT i fou un destacat dirigent del sindicat tèxtil. Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar (Barcelona).
Durant la guerra civil fou conseller d’Economia (abril-maig 1937) i president del Consell d’Economia de la Generalitat. S’exilià a Perpinyà el 1939.
Ha donat nombroses conferències i ha col·laborat regularment als periòdics sindicalistes com “Le Combat” de París i “L’Espoir” de Tolosa de Llenguadoc.
(Olite, Navarra, 5 febrer 1906 – Barcelona, 20 juny 1987)
Corredor ciclista.
Establert a Barcelona el 1920, guanyà, entre altres competicions, entre el 1928 i el 1939, vuit vegades la Volta Ciclista a Catalunya, i fou quatre vegades (1930, 1931, 1933 i 1936) campió d’Espanya.
Ha estat seleccionador i ha dirigit l’equip espanyol en la Volta a França, i des del 1969 fou president de la Federació Catalana de Ciclisme.
(Barcelona, 26 octubre 1898 – 12 febrer 1987)
Militar. Nebot de Joaquim Botet i Sisó. Era capità d’artilleria, a Barcelona, en produir-se l’alçament militar del juliol de 1936, i es mantingué fidel a la República. El 24 de juliol sortí cap al front d’Aragó, on organitzà l’artilleria de les forces dependents del govern de la Generalitat.
Pel juliol de 1937 el govern republicà el nomenà cap de la reserva general d’artilleria, i l’any següent, comandant general d’artilleria. Intervingué, entre altres, en les accions de Brunete, de Quinto, de Belchite, de Terol i de l’Ebre, i en la retirada de Catalunya.
Acabà la guerra essent coronel. Refugiat a França, per l’abril de 1939 tornà a Catalunya. Detingut, fou condemnat a mort al setembre següent, pena commutada per la de trenta anys de reclusió.
Dades dels Països Catalans 