Arxiu d'etiquetes: 1983

Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat

3 Respostes

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1983 – )

(Memorial Charlie Rivel)  Biennal monogràfica. Impulsada per Laureà Palmer, Ignasi Riera i Tortell Poltrona, arran de la desaparició de Charlie Rivel, amb l’objectiu de divulgar el missatge social, artístic i cultural del pallasso contemporani.

La primera edició se celebrà del 20 al 24 de març de 1984, amb direcció artística de Tortell Poltrona i gerència de Francesc Castellanos.

Considerat el més prestigiós del món en la seva especialitat, hi ha actuat tant joves promeses com indiscutibles primeres figures nacionals i internacionals.

El festival és organitzat per l’ajuntament de Cornellà, amb ajuts institucionals i privats.

Enllaç web: Festival de Pallassos

Farré i Moregó, Josep Maria

Deixa un comentari

(Lleida, 9 febrer 1897 – Barcelona, 10 febrer 1983)

Notari, jurista i polític. De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista.

Participà en la fundació de la Unió Democràtica de Catalunya (novembre 1931), de la qual fou candidat per Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya (novembre 1932) i membre del Consell Nacional del partit (1933).

El 1934 se separà del partit a causa de les discrepàncies amb l’actitud adoptada respecte a la llei de contractes de conreu, i es retirà de la política activa.

Exercí de notari a Grañén (Aragó) en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972.

Especialista en dret civil català, fou un dels organitzadors del Primer Congrés Jurídic Català (maig 1936).

Fàbregas i Vehil, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1901 – l’Havana, Cuba, 19 març 1983)

Arquitecte i urbanista. Graduat el 1925, fou membre fundador del GATCPAC. Formà part de la generació d’arquitectes catalans que representaren l’aportació més seriosa del racionalisme internacional al nostre país.

La seva obra més important fou la direcció del projecte de la Ciutat de Repòs i de Vacances (1919-34), situada a les platges de Gavà i Castelldefels, esquema ideal d’urbanisme extensiu i col·lectivitzat.

El 1937 fou arquitecte assessor del departament de construcció del Consell d’Economia de Catalunya.

És autor, amb Joan Grijalbo, de l’obra Municipalització de la propietat urbana (1937).

Acabada la guerra civil espanyola, s’exilià a Santo Domingo i després a Cuba, on ha ocupat càrrecs a la universitat de l’Havana.

Empúries, Editorial

3 Respostes

(Barcelona, 1983 – )

Editorial fundada per Xavier i Enric Folch i Pere Portabella, entre d’altres. El 1994 inicià la fusió amb Edicions 62 i tres anys més tard la coedició de traduccions amb Anagrama.

Publicà diverses col·leccions: Mitjorn i El Ventall. de poesia; Narrativa/Empúries i Tros de Paper, de narrativa; Biblioteca Universal Empúries, d’assaig i d’altres adreçades al món universitari –Les Naus d’Empúries– o a un públic juvenil –L’Odissea-.

L’any 1996 va entrar a formar part del Grup 62.

Enllaç: Editorial Empúries

Edigsa

4 Respostes

(Barcelona, 29 maig 1961 – desembre 1983)

(Editorial General SA)  Casa productora de discs. La seva incorporació al mercat discogràfic, al qual aportà un volum de més de 500 títols, fou decisiva en la promoció de la cançó catalana, especialment arran de l’aparició dels Setze Jutges i la Nova Cançó.

Al fons general incorporà també col·leccions literàries, infantils i de música clàssica (Antologia Històrica de la Música Catalana) i popular, especialment de Catalunya i de la resta dels Països Catalans.

Duran i Castellanos, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 1891 – 1983)

Escultor. Deixeble de Miquel Castellanos. Fou professor d’escultura a l’Escola del Treball de Barcelona.

Exposà per primera vegada a la sala Parés el 1923 i rebé la medalla d’Or del Cercle Artístic el 1941.

En la seva obra predominen les formes depurades, d’evocació classicista, plenes d’elegància, serenitat i intenció decorativa.

Entre les seves escultures excel·leixen Nu, República, els monuments a l’aviador Joan Manuel Duran i a Eduardo Dato, la decoració del Saló del Cercle Artístic i nombrosos retrats.

Dones en Lluita

Deixa un comentari

(Barcelona, 1978 – 1983)

Publicació bimensual. Portaveu de la Coordinadora Feminista de Barcelona.

Aparegué entre el 1978 i el 1980 i entre el 1981 i el 1983.

Dalmases i Villavecchia, Ramon de

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 octubre 1897 – 1983)

Bibliòfil. Segon marquès de Mura.

Doctor en dret i llicenciat en història, ha reunit una important biblioteca d’obres d’història.

Fou el fundador i el primer president de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona.

Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

9 Respostes

(Catalunya, 1983 – )

(CCRTV)  Entitat pública. Creada per Parlament de Catalunya per a la direcció i administració dels canals de televisió “TV3”, “Canal 33”, TVC Satèl·lit i les emissores de ràdio “Catalunya Ràdio” i “Ràdio Associació de Catalunya”, a les quals s’afegiren després “Catalunya Música”, “Catalunya Cultura” i “Catalunya Informació”.

L’any 2007 passà a anomenar-se Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Enllaç web: CCMA

Collet i Colom, Carles

1 Resposta

(Onex, Suïssa, 16 abril 1902 – Barcelona, 1983)

Escultor. El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l’orfebre Ramon Sunyer.

Es presentà el 1928 en un col·lectiva de les galeries Dalmau. El 1929 esdevingué professor de l’Escola Massana. Durant la guerra civil tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol.

Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma de Mallorca, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona (1957-66).

Participà del noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa, que, emprant el plom, el ferro, etc, sovint voregen l’abstracció.

La seva dona, Eugénie Millioud, coneguda per Ninon Collet (Ginebra, Suïssa, 1901 – Barcelona, 1973) era ceramista i orfebre, i exposà sovint amb ell. El 1943 es presentà com a pintora a Barcelona.