Arxiu d'etiquetes: 1983

Gregal Llibres

(València, 1983 – 1989)

Editorial. Creada per iniciativa del Consorci d’Editors Valencians, amb el propòsit de crear una oferta cultural en català.

Especialment orientada cap al camp de l’educació, cobrí totes les àrees de l’ensenyament primari i secundari, que complementà amb una col·lecció d’antologies literàries.

Mantingué, també, unes edicions generals de literatura infantil i juvenil i les col·leccions “Gregal Literària” i “Gregal Poesia”.

Fou l’editora de “Caplletra”, revista de l’Institut de Filologia Valenciana.

Govern Balear

(Illes Balears, 25 febrer 1983 – )

(o Govern de les Illes Balears)  Organisme col·legiat. Exerceix a ses Illes la funció executiva i la potestat reglamentària referent a les matèries concretades a l’estatut d’autonomia.

És format pel president, el vice-president, si així pertoca, i els consellers, els nombre dels quals amb responsabilitat executiva no pot excedir de deu.

La seu és a Palma de Mallorca.

Estatut d’Autonomia de les Illes Balears -1983-

(Illes Balears, 25 febrer 1983 – )

Llei orgànica. Iniciat el 1977, el procés de l’elaboració fou llarg i complex, fins que pel juny de 1980 fou creada una comissió de partits, coneguda per Comissió dels Onze, que acordà que l’estatut seguiria la via de l’article 143 de la Constitució espanyola, i els primers dies de desembre de 1981 l’Assemblea de Parlamentaris i Consellers, aprova el projecte d’Estatut.

Durant el tràmit de la seva discussió al Congrés de Diputats, Alianza Popular intentà modificar el projecte consensuat. En referència al sistema de competències, no difereix gaire dels altres estatuts tramitats per la via de l’article 143.

Les seves característiques diferenciadores són principalment per la potenciació dels Consells Insulars, l’establiment de mecanismes per a fer viables les relacions entre les illes i el reconeixement del català com a llengua oficial, juntament amb el castellà.

Quant a l’organització institucional autonòmica disposa que aquesta és integrada pel Parlament, pel Govern i pel President.

Estany i Rius, Joan

(Alzira, Ribera Alta, 1903 – Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 10 febrer 1983)

Compositor i director d’orquestra. Va fer els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Ha realitzat una carrera de director d’obres líriques a Europa, al nord d’Àfrica i en països de l’Extrem Orient.

Autor d’un concert per a piano i orquestra, de sarsueles (Juegos de amor, 1925; Rosa de embajadores, 1934), de música de cambra i de ballets.

Consorci d’Editors Valencians SA

(València, 1983 – )

Grup editorial. Fundat per set editors i que agrupa Gregal Llibres, d’edicions en català, Mestral Libros, d’edicions en castellà, i Biblioteca Valenciana, d’edicions de temàtica valenciana, en català i en castellà.

Fou dirigit per M. Aguilera, J. de D. Leal i V. Pascual.

Cerveró i Gomis, Lluís

(València, 1902 – 1983)

Genealogista i historiador. Estudià dret a la Universitat de València i posteriorment hi treballà com a professor.

Publicà diversos treballs d’investigació històrics a l’“Archivo de Arte Valenciano” i als “Anales del Centro de Cultura Valenciana” i sobre pintors valencians medievals, que després serien aplegats al llibre Pintores valentinos, su cronología y documentación (1960).

Realitzà la transcripció documentada de la família Borja (segles XIII-XIV) i d’altres famílies aristocràtiques. Contribuí, a partir del seu treball a diversos arxius regionals, a l’esclariment de la cronologia i a la genealogia d’escriptors clàssics valencians.

Cao, Àngel

(l’Alguer, Sardenya, 31 març 1914 – Càller, Sardenya, 28 desembre 1983)

Poeta. Germà d’Antoni. Guanyador de diversos premis literaris. Col·laborà, en català i en italià, a “La Nova Sardegna”, de Sàsser.

Es donà a conèixer als Jocs Florals de l’Alguer (1961) amb el poema Les oracions. És autor, entre d’altres, del llibre de poemes Flors del camp (1969).

Blasco-Ibáñez i Blasco, Sigfrid

(València, 18 juliol 1902 – 11 gener 1983)

Polític. Fill de Vicent Blasco i Ibáñez. El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati, però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l’escàndol de l’estraperlo (1935), foren la causa de la seva derrota a les eleccions del febrer de 1936, i de la desaparició del partit. Fou diputat a corts el 1931 i el 1933.

Exiliat al començament de la guerra civil, residí a França i, entre 1956 i 1972 a Xile; a partir del 1977 tornà esporàdicament a l’estat espanyol.

Alemany i Vich, Lluís

(Maó, Menorca, 1912 – Palma de Mallorca, 15 març 1983)

Bibliògraf i bibliòfil. Premi Ciutat de Palma amb Las publicaciones periódicas en Mallorca (tres volums inèdits).

Autor de diverses monografies, ha reunit una extensa i valuosa col·lecció d’impresos referents a les Balears.

Juandó i Arboix, Pere

(Figueres, Alt Empordà, 1905 – Peralada, Alt Empordà, 26 setembre 1983)

Escriptor i eclesiàstic. Fou arxipreste de Peralada. Ha col·laborat en molts diaris i revistes.

En 1955 publicà el llibre titulat Crónicas del Ampurdán.