(Inca, Mallorca, 1893 – Palma de Mallorca, 1978)
Escriptor. Canonge-arxipreste de la seu mallorquina. Participà als Jocs Florals.
És autor del poema In hoc signo vinces (1913), del drama La trobada de la Mare de Déu de Pollença i d’Edificant la ciutat. I. Amor (1935).
En prosa escriví, entre altres, un Himnario litúrgico (1944), així com l’anotació al Blanquerna en l’edició d’“Els Nostres Clàssics” (1954).
(Perpinyà, 1974 – 1978)
Annals del Centre Pluridisciplinari d’Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà (abans Centre Universitari).
És la primera publicació de caire universitari editada únicament en català a Catalunya Nord, de temàtica variada però d’exigència científica dins l’àmbit de les ciències humanes i socials en els Països Catalans.
(València, 1978 – )
(ACPV) Institució. Creada per iniciativa de Joan Fuster. Té per objectiu l’estudi, la defensa i la promoció del patrimoni, cultural, artístic i natural del País Valencià. Entre els seus impulsors més notables s’ha destacat Eliseu Climent.
Ideològicament independent i autònoma en la seva gestió, és regida per una junta directiva elegida per l’assemblea general de socis (uns 6.500 el 1982), i és assistida per una junta consultiva i una junta de fundadors. La seva intensa activitat va orientada bàsicament a donar suport a altres entitats, a concedir beques i ajuts de treball per a investigacions i a promoure activitats concretes: conferències, exposicions, concerts i recitals, premis literaris, etc.
El 1988 acordà d’establir una coordinació formal amb Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear. Ha estat distingida amb el premi d’actuació cívica de la Fundació Jaume I (1983) i amb la Creu de Sant Jordi (1984).
El 1997 promogué els Correllengua i el multitudinari homenatge a Joan Fuster, i l’any 1998 promogué un destacat homenatge a l’escriptor Enric Valor.
Enllaç web: Acció Cultural del País Valencià
(Barcelona, desembre 1978 – 1983)
Entitat creada per tal de promoure la consciència nacional dels Països Catalans.
Entre els seus promotors cal destacar Josep Benet, Max Cahner, Miquel Sellarès i Miquel Tarradell.
(Cervera, Segarra, 1909 – Catalunya, 1978)
Pintor. Féu la seva primera exposició individual en 1931, a Barcelona.
Ha destacat també com a dibuixant.
(Barcelona, 1978 – )
Fundació. Nom adoptat per la Fundació Carulla Font, creada el 1973 per Lluís Carulla i Canals i Maria Font per estimular l’activitat cultural catalana, especialment en els àmbits lingüístic i pedagògic.
Entre les seves activitats més rellevants hi ha la continuació de l’editorial Barcino, la publicació anual d’una Nadala sobre un tema monogràfic i la concessió de diversos premis, com el Premi d’Honor Jaume I (des del 1977), els Baldiri Reixac d’ensenyament (d’ençà del curs 1978-79), el Sanchis Guarner (des del 1981) i els de l’actuació cívica catalana (des del 1983), i publica la col·lecció “Els Nostres Clàssics” dins l’Editorial Barcino.
El 2014 adoptà el nom de Fundació Carulla.
Enllaç web: Fundació Carulla
(Cervera, Segarra, 1906 – Castelldefels, Baix Llobregat, 1978)
Lingüista. Ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat sacerdot el 1930. Estudià els monestirs de Montserrat i de Beuron, a l’Escola Bíblica de Jerusalem i a l’Institut Bíblic de Roma.
Durant la guerra civil espanyola visqué a Alemanya i a Suïssa, on s’establí.
Va publicar un opuscle sobre El Tobor (1934). És autor d’un Diccionari de sinònims (1971) de la llengua catalana, molt ben acollit per la crítica, i que ha estat reeditat en diverses ocasions.
(Catalunya, 1978 – 1992)
Revista d’arqueologia, prehistòria i antiguitat. Fundada i dirigida per Miquel Tarradell fins a la seva mort.
És l’única publicació d’aquesta temàtica redactada íntegrament en català, i amb un abast geogràfic limitat essencialment als Països Catalans.
(Catalunya, 1965 – 1978)
(FEVE) Nom de la societat estatal que substituí la Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado.
Explotà els ferrocarrils d’amplada inferior a la normal espanyola amb llurs concessions caducades i les línies abandonades per les companyies explotadores privades.
El 1976, la societat es féu càrrec de l’explotació de les línies de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans. El 1978 l’estat espanyol transferí aquestes línies a la Generalitat de Catalunya, que les integrà als Ferrocarrils de la Generalitat.
(Igualada, Anoia, segle XX – París, França, 1978)
Anarco-sindicalista. Dirigent de la CNT d’Igualada, dirigí, a l’exili, diferents revistes, entre les quals “Umbral” (París 1962-70).
Autor dels llibres de memòries Vida sindicalista (1957) i De l’Anoia al Sena sense presa (1966) i, amb el pseudònim de Joan del Pi, d’Interpretació llibertària del moviment obrer català (1947).
Dades dels Països Catalans 