Arxiu d'etiquetes: 1978

Centre de Cultura Valenciana

17 Respostes

(València, 20 gener 1915 – 1978)

(CCV)  Corporació constituïda sota el patrocini de la diputació provincial. En un primer projecte (1913), promogut pel diputat Joan Pérez i Lúcia, hauria d’haver estat una rèplica, a escala regional, de l’Institut d’Estudis Catalans. Organitzada per l’erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy, restà convertida des d’un principi en una institució provinciana, merament condecorativa, que reunia estudiosos locals de la més diversa categoria.

Ja el mateix 1915 fou objecte dels violents atacs de Miquel Duran i Tortajada, en l’opuscle El Centre de Cultura Valenciana, que en denunciaren el bilingüisme i la manca de rigor en la selecció dels membres. Aquests tenen el títol de director de número i són presidits per un director degà, de caràcter electiu; l’entitat designa, de més a més, directors corresponents, entre persones residents fora de València.

El 1928 començà a publicar la revista “Anales del Centro de Cultura Valenciana”. d’aparició irregular.

El 1937, la diputació provincial de València creà l’Institut d’Estudis Valencians, que substituïa el Centre amb uns criteris més amplis i més exigents, però el 1939 reprengué la fòrmula originària.

Filials seves són el Conferència Club i l’Associació de Cronistes del Regne.

Vers la fi del franquisme adoptà una normativa lingüística secessionista de la llengua catalana i, el 1978, prengué el nom d’Acadèmia de Cultura Valenciana.

Català i Tineo, Sigfrid

Deixa un comentari

(València, 11 agost 1906 – 9 setembre 1978)

Dirigent obrer. Residí d’infant a Barcelona i, a València, milità a la CNT i fou secretari de la Federació Local de Sindicats abans del 1936 i del Comitè Regional el 1937.

Governador civil de Conca (1937-39), encapçalà després un Comitè Nacional clandestí i l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas, tasca que li valgué (1947) una condemna a mort, commutada per onze anys de presidi.

Caimari i Noguera, Andreu

Deixa un comentari

(Inca, Mallorca, 1893 – Palma de Mallorca, 1978)

Escriptor. Canonge-arxipreste de la seu mallorquina. Participà als Jocs Florals.

És autor del poema In hoc signo vinces (1913), del drama La trobada de la Mare de Déu de Pollença i d’Edificant la ciutat. I. Amor (1935).

En prosa escriví, entre altres, un Himnario litúrgico (1944), així com l’anotació al Blanquerna en l’edició d’“Els Nostres Clàssics” (1954).

Aïnes

3 Respostes

(Perpinyà, 1974 – 1978)

Annals del Centre Pluridisciplinari d’Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà (abans Centre Universitari).

És la primera publicació de caire universitari editada únicament en català a Catalunya Nord, de temàtica variada però d’exigència científica dins l’àmbit de les ciències humanes i socials en els Països Catalans.

Acció Cultural del País Valencià

3 Respostes

(València, 1978 – )

(ACPV)  Institució. Creada per iniciativa de Joan Fuster. Té per objectiu l’estudi, la defensa i la promoció del patrimoni, cultural, artístic i natural del País Valencià. Entre els seus impulsors més notables s’ha destacat Eliseu Climent.

Ideològicament independent i autònoma en la seva gestió, és regida per una junta directiva elegida per l’assemblea general de socis (uns 6.500 el 1982), i és assistida per una junta consultiva i una junta de fundadors. La seva intensa activitat va orientada bàsicament a donar suport a altres entitats, a concedir beques i ajuts de treball per a investigacions i a promoure activitats concretes: conferències, exposicions, concerts i recitals, premis literaris, etc.

El 1988 acordà d’establir una coordinació formal amb Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear. Ha estat distingida amb el premi d’actuació cívica de la Fundació Jaume I (1983) i amb la Creu de Sant Jordi (1984).

El 1997 promogué els Correllengua i el multitudinari homenatge a Joan Fuster, i l’any 1998 promogué un destacat homenatge a l’escriptor Enric Valor.

Enllaç web: Acció Cultural del País Valencià

Club Ramon Muntaner

1 Resposta

(Barcelona, desembre 1978 – 1983)

Entitat creada per tal de promoure la consciència nacional dels Països Catalans.

Entre els seus promotors cal destacar Josep Benet, Max Cahner, Miquel Sellarès i Miquel Tarradell.

Batlle i Campderrós, Josep

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 1909 – Catalunya, 1978)

Pintor. Féu la seva primera exposició individual en 1931, a Barcelona.

Ha destacat també com a dibuixant.

Girona, principat de

12 Respostes

(Catalunya, 1416 – segle XVIII / 1978 – )

Títol del fill hereu del rei a la corona catalano-aragonesa, com a continuació del ducat de Girona.

Fou erigit per Ferran I d’Antequera a favor del primogènit Alfons (després Alfons IV) i portat per tots els hereus fins a l’adveniment de la dinastia de Borbó.

D’ençà de la Constitució de 1978 el títol de príncep de Girona tornà a ésser reconegut, com a dignitat de l’hereu de la corona espanyola.

Fundació Jaume I

13 Respostes

(Barcelona, 1978 – )

Fundació. Nom adoptat per la Fundació Carulla Font, creada el 1973 per Lluís Carulla i Canals i Maria Font per estimular l’activitat cultural catalana, especialment en els àmbits lingüístic i pedagògic.

Entre les seves activitats més rellevants hi ha la continuació de l’editorial Barcino, la publicació anual d’una Nadala sobre un tema monogràfic i la concessió de diversos premis, com el Premi d’Honor Jaume I (des del 1977), els Baldiri Reixac d’ensenyament (d’ençà del curs 1978-79), el Sanchis Guarner (des del 1981) i els de l’actuació cívica catalana (des del 1983), i publica la col·lecció “Els Nostres Clàssics” dins l’Editorial Barcino.

El 2014 adoptà el nom de Fundació Carulla.

Enllaç web: Fundació Carulla

Franquesa i Lluelles, Manuel

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 1906 – Castelldefels, Baix Llobregat, 1978)

Lingüista. Ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat sacerdot el 1930. Estudià els monestirs de Montserrat i de Beuron, a l’Escola Bíblica de Jerusalem i a l’Institut Bíblic de Roma.

Durant la guerra civil espanyola visqué a Alemanya i a Suïssa, on s’establí.

Va publicar un opuscle sobre El Tobor (1934). És autor d’un Diccionari de sinònims (1971) de la llengua catalana, molt ben acollit per la crítica, i que ha estat reeditat en diverses ocasions.