Arxiu d'etiquetes: 1977

Maeght, galeria

(Barcelona, 1977 – )

Sala d’exposicions, inaugurada per A. Maeght -marxant d’art contemporani, editor i mecenes-, situada a l’antic palau Cervelló del carrer de Montcada.

Josep Farreras en fou el primer director fins el 1990, en què el substituí José Muñoz.

La seva tasca se centra sobretot en la difusió de l’obra d’artistes espanyols ja coneguts a l’estranger, juntament amb la d’altres artistes més joves, i també la d’artistes estrangers de renom.

El 1990 obrí una llibreria especialitzada en art contemporani.

Jordà i Caballé, Ignasi Enric

Deixa un comentari

(Cervera de la Marenda, Rosselló, 20 maig 1886 – Barcelona, 3 desembre 1977)

Eclesiàstic i gramàtic. Estudià filosofia i lletres a Barcelona i magisteri a Madrid.

Fou professor de l’Escola Normal de Girona, on féu cursos especials de gramàtica i literatura catalanes.

Publicà una gramàtica castellana.

Isgleas i Piarnau, Francesc

1 Resposta

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 16 febrer 1893 – Barcelona, 14 febrer 1977)

Anarco-sindicalista. Treballador del suro.

Membre del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (1920-21 i 1931-36), durant la guerra civil fou conseller de Defensa de la Generalitat (desembre 1936-maig 1937).

Fou un dels fundadors, a Perpinyà, del Moviment Llibertari Espanyol (març 1939).

Tornà de l’exili el 1976.

Grabolosa i Puigredon, Ramon

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 28 juny 1921 – Santa Pau, Garrotxa, 1 octubre 1977)

Escriptor. Amb els seus treballs ha contribuït a fer conèixer més bé la història i el present de la Garrotxa.

És autor de Besalú, un país aspre i antic (1968), Olot: els homes i la ciutat (1969), Santa Pau i la seva baronia (1971), Carlins i liberals (1972) i Olot i les seves valls (1975).

Generalitat de Catalunya (1977 – )

339 Respostes

(Catalunya, octubre 1977 – )

Institució política. Hereva de la Generalitat de Catalunya existent durant la Segona República,

Fou recobrada amb la democràcia, després de les primeres eleccions generals de l’estat espanyol, la Generalitat de Catalunya fou restablerta per segona vegada.

Redactat l’Estatut d’Autonomia (1979) i celebrades les eleccions al Parlament de Catalunya (1980), Jordi Pujol fou elegit cinquè president de la Generalitat de Catalunya restaurada i cent quinzè des de l’origen de la institució.

Enllaç: Generalitat de Catalunya

Garcia i Oliver, Lluís

Deixa un comentari

(Manises, Horta, 1907 – Barcelona, 1977)

Pintor. Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz. Es formà a Llotja, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia.

Exposà a París (1949) i diverses vegades a Barcelona. És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i en diverses col·leccions del país i dels EUA. El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell.

Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d’una notable personalitat, es beneficien d’una sòlida construcció i d’una acusada penetració psicològica.

Garcia i Ferrer, Rafael

1 Resposta

(Barcelona, 1899 – 1977)

Escenògraf. Fill de Rafael Garcia i Exea  (València, 1873 – Madrid, 1955)  Escenògraf que treballà a Barcelona des del 1888 i posteriorment a Madrid.

Fou deixeble, a Llotja, de Josep Calvo i de Modest Urgell. A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona; col·laborà en diversos teatres de Catalunya -el Tívoli i el Romea de Barcelona- i a París, a Anglaterra i als països americans.

García del Cid

1 Resposta

(Tarragona, 1977)

Vaixell oceanogràfic. Construït per l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona. Actualment està gestionat per l’Institut de Ciències del Mar.

Porta el nom del científic especialitzat en biologia marina, Francisco García del Cid Arias.

Disposa d’un laboratori i diferent instrumentació científica. Té una capacitat per a 12 científics i tècnics.

Front Nacional de Catalunya

8 Respostes

(París, França, abril 1940 – Catalunya, 1977)

(FNC)  Organització política. Creada per un grup de catalans exiliats per a l’organització de la lluita contra el franquisme i en defensa dels drets nacionals de Catalunya.

Si bé en principi va propugnar la lluita armada, el 1946 es va constituir un partit polític i va començar a actuar a l’interior, principalment a la Universitat. Va participar en l’Assemblea de Catalunya i, a partir del 1976, en el Consell de Forces Polítiques, amb la defensa d’un ideari socialista de caràcter independentista.

El 1977 s’incorporà a la candidatura del Pacte Democràtic per Catalunya. La progressiva pèrdua de militants, però, i la manca de resultats electorals acabaren marginant l’organització del mapa polític de la Catalunya autònoma del postfranquisme.

Fornés i Rabascall, Josepa

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 novembre 1894 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 24 maig 1977)

Actriu, coneguda com a Pepeta o Pepita Fornés. L’any 1918 ingressà a la companyia del Teatre Català.

Dedicada especialment al teatre en català, assolí una gran anomenada pel seu treball a l’obra La Ventafocs, de Josep M. Folch i Torres.

Altres obres que interpretà són La llar apagada, d’I. Iglésias, i La filla del carmesí (1929), de J.M. de Sagarra.