(Son Sardina, Palma de Mallorca, 12 octubre 1896 – 10 octubre 1977)
Ciclista, dit popularment es Sardiner.
Fou campió d’Espanya en les especialitats de fons en pista (1919), velocitat (1919, 1920 i 1925), carretera (1920) i darrere moto (1919, 1920, 1924, 1925).
Fou el pare del també ciclista Miquel Bover i Pons.
(Pianore, Itàlia, 25 maig 1889 – Cuira, Suïssa, 7 maig 1977)
Duc de Parma (1974-77). En morir el seu oncle Alfons Carles de Borbó (1936), el nomenà regent de la comunió Tradicionalista, i com a cap de la junta militar carlina s’adherí a l’alçament del 1936, però el 1945 signà un manifest demanant que Franco es retirès.
El 1952 fou proclamat rei a Barcelona per un grup de partidaris seus.
(Oms, Rosselló, 1924 – 1977)
Pintor. Estudià a les acadèmies d’André Lhote i de Fernand Léger i, al Brasil, amb Portinari (1948-50).
Després del viatge a Amèrica abandonà la pintura figurativa i es dedicà a la pintura abstracta, de factura lineal i evocadora de moviment.
Obtingué el premi Joan Miró els anys 1964, 1965 i 1966.
(Illa, Rosselló, 1881 – 1977)
Comediògrafa. Autora de nombroses comèdies de costums i de sainets en un llenguatge senzill i popular, com Primers passos (1931), Retalls (1933), Rialles (1942), Els set pecats capitals (1948), etc.
També ha publicat dues obres en francès.
(València, 1910 – 1977)
Arqueòleg. Era membre del Servei d’Investigacions Prehistòriques de València.
Ha participat en excavacions de jaciments valencians i publicat treballs sobre prehistòria del País Valencià, especialment sobre l’edat del bronze, com el Catálogo de la colección Federico de Motos en el Museo de Prehistoria de Valencia (1972).
(Barcelona, 6 novembre 1889 – 21 març 1977)
Escriptor. Fou redactor de “La Veu de Catalunya”. Col·laborà a d’altres publicacions.
És autor dels reculls De la font (1912) i Místiques (1913).
(Barcelona, 1903 – 1977)
Dibuixant i decorador. Féu caricatures i acudits per a diversos periòdics de Barcelona. Del 1939 el 1960 visqué exiliat.
Ha il·lustrat algunes edicions literàries i ha fet exposicions de pintura. Col·labora a “Tele/eXprés” de Barcelona i a “L’Indépendant”, de Perpinyà.
(Catalunya, 1977 – )
Institució escolta. Fundada amb la fusió de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi.
Recull els orígens i la trajectòria de l’escoltisme i el guiatge catòlic a Catalunya.
L’any 1986 tenia 155 agrupaments.
(Barcelona, gener 1977 – 1978)
Revista de crítica cultural i política marxista.
Teòricament quadrilingüe -castellà, català, basc i gallec-portuguès-, el castellà hi és predominant.
Amb vocació d’ésser tribuna de debat intel·lectual de l’esquerra revolucionària peninsular, ha publicat treballs de diversos escriptors i polítics.
(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1977)
Escultor i pintor. Fill de Llorenç Matamala i Piñol i nét i deixeble de Joan Flotats.
Prosseguí l’obra escultòrica del seu pare a la Sagrada Família.
Féu nombroses exposicions d’escultura i pintura a Girona, Barcelona i d’altres ciutats catalanes.
Ha escrit una història de la Sagrada Família, inèdita.
Dades dels Països Catalans 