Arxiu d'etiquetes: 1977

Fontbernat i Verdaguer, Josep

Deixa un comentari

(Estanyol, Gironès, 1 maig 1896 – Andorra la Vella, Andorra, 22 març 1977)

Músic, polític i escriptor. Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverac, fundà amb aquest el Cor Català de Perpinyà i diverses corals occitanes.

Participà en els Fets de Prats de Molló (1926). Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes. Fou elegit diputat per Esquerra Republicana (1932) i fou director general de radiodifusió de Catalunya (1936-39).

Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra i hi fundà els Cors Andorrans.

Publicà La batalla de Prats de Molló (1930) i Glossari andorrà (1966) i harmonitzà cançons populars occitanes.

Fleta, Ignasi

Deixa un comentari

(Huesa del Común, Terol, Aragó, 1897 – Barcelona, 1977)

Constructor d’instruments musicals. Deixeble de Philippe Le Duc, s’establí a Barcelona el 1927.

Fabricà violins, violoncels i guitarres d’una extraordinària qualitat i construí instruments de corda segons models antics o interpretant representacions iconogràfiques.

Ferrocarrils de Catalunya SA

4 Respostes

(Catalunya, 1912 – 1977)

Companyia. Creada per tal de construir i explotar la línia de Barcelona a Terrassa i a Sabadell. Fou promoguda i controlada per la Barcelona Traction…. El trajecte de Barcelona a Sarrià fou efectuat, en virtut d’un conveni d’explotació conjunta, pel recorregut del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA.

El 1917 fou inaugurat el tram de doble via de Sarrià a Sant Cugat del Vallès, i posteriorment els de via única de Sant Cugat a Terrassa (1919) i a Sabadell (1922).

Aquest ferrocarril té l’ample internacional de via (1.435 mm), i fou projectat inicialment per a enllaçar amb França per la collada de Toses.

En el seu accionariat prengué una forta participació el Banc Central (1926). El 1977 se’n va fer càrrec la companyia estatal FEVE i el 1979 es va integrar en l’entitat pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge

Deixa un comentari

(Catalunya, 30 juny 1977 – )

(FCEG)  Organisme escolta. Reagrupa els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya i els Escoltes Catalans.

Hereu de la tradició escolta iniciada l’any 1910, aplega més de 15.000 nois i noies.

És membre del comitè d’enllaç del Guiatge a Espanya i de la Federació d’Escoltisme a Espanya.

La seu és a Barcelona.

Enllaç web: Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge

Estudis Universitaris de Vic

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1977 – 1997)

Nom que adoptaren les delegacions de les universitats de Barcelona, Autònoma i Politècnica de Catalunya que s’ubicaren a la ciutat.

Els edificis on s’impartien els estudis pertanyien a la Fundació Universitària Balmes i la Fundació Universitària Eusebi Moler.

El 1997 s’aprovà el reconeixement de la Universitat de Vic com a centre independent, en la qual s’integraren les dues fundacions.

Entesa dels Catalans

5 Respostes

(Catalunya, 1977 – 1979)

Àmplia coalició d’esquerra. Candidatura a les eleccions senatorials del 15 de juny de 1977 per les quatre circumscripcions provincials de Catalunya.

Sorgida dels objectius de l’Assemblea de Catalunya i formada per ERC, Socialistes de Catalunya, PSUC, Estat Català i independents, obtingué la totalitat d’escons per majoria (12, amb Josep Benet com a senador més votat de l’estat espanyol) i formà grup parlamentari al Senat.

Acabada la legislatura constituent (1979), no es pogué reproduir, i dues noves coalicions prengueren el seu nom, amb unes altres característiques: Nova Entesa (ERC i PSC) i Per l’Entesa (PSUC i independents).

Elías Riquelme, Francisco

1 Resposta

(Huelva, Andalusia, 26 juny 1890 – Barcelona, 8 juny 1977)

Director i productor cinematogràfic.

Pioner del cinema espanyol, treballà a París per a Gaumont, a Barcelona per a Éclair i com a ajudant de Griffith als EUA.

Director dels films El misterio de la Puerta del Sol (1928), primer film sonor espanyol, Maria de la O (1936-39), Marta (1954).

Edicions Catalanes de París

1 Resposta

(París, França, 1969 – 1977)

Editorial. Fundada per tal de publicar aquelles obres que la censura franquista impedia de publicar a Catalunya.

Fins al 1974 fou dirigida per Josep Benet, de qui es publicà, sense nom d’autor, Catalunya sota el règim franquista (1973).

Domènech i Roura, Fèlix

3 Respostes

(Barcelona, 1888 – Buenos Aires, Argentina, 1977)

Heraldista. Fill de Lluís Domènech i Montaner, i germà de Pere.

Fou col·laborador en l’obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya (1936), i publicà Nobiliari català de llinatges (1923-30), Heràldica de la catedral de Barcelona (1929) i Notícia crítica del gran priorat de Jerusalem a Catalunya (1931).

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya -1977/ –

2 Respostes

(Catalunya, 5 desembre 1977 – )

(DOGC)  Butlletí. Òrgan oficial de la Generalitat de Catalunya que publica les disposicions oficials del govern.

Aparegué el 1931 amb el nom de “Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya” i, de manera, més o menys regular, es publicà fins al gener de 1939.

Fou reprès amb el restabliment de la Generalitat, sota la presidència de Josep Tarradellas.