Arxiu d'etiquetes: 1976

Ferrocarrils Catalans, Companyia General dels

(Catalunya, 1919 – 1976)

Societat. Formada per la fusió de les del Ferrocarril Central Català, del Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga i dels Camins de Ferro del Nord-Est d’Espanya o Ferrocarril de Barcelona a Martorell, companyia que construí i explotà des del 1892 la línia d’Igualada a Martorell.

Els trams de Martorell a Olesa de Montserrat, d’Olesa a la Puda i de la Puda a Monistrol de Montserrat foren inaugurats el 1922, el de Monistrol a Manresa Alta el 1924, i el de Magòria a la plaça d’Espanya i de la Bordeta al port de Barcelona el 1926.

La línia de Manresa a OlvanBerga (clausurada el 1974) fou inaugurada el 1885, i el 1904 fou estesa fins a Guardiola de Berguedà (clausurada el 1972).

Fanfarra, La

(Barcelona, novembre 1976 – )

Grup de teatre de marionetes. Fundat per Mariona Masgrau, Eugeni Navarro i Toni Rumbau.

Ha creat el personatge d’En Malic, una mena d’aventurer ibèric que ha donat nom a un teatre (1984) i a una revista anual de marionetes (1990).

Els seus espectacles Malic a la Xina, Malic a Nova York, Les aventures d’en Malic, A dues mans, Malic enamorat o Carmen han tingut un important èxit arreu d’Europa.

El 1992 la companyia obtingué el premi Ciutat de Barcelona de teatre.

Estévez i López, Reyes

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 2 agost 1976 – )

Atleta. Migfondista, el 1998 guanyà la medalla d’or dels 1.500 metres al campionat d’Europa d’atletisme disputat a Budapest. fou campió d’Espanya de 1.500 m dos anys consecutius, el 1997 i el 1998, i aconseguí la medalla de bronze als mundials d’atletisme del 1997 i el 1999.

Dot i Martínez, Pere

(Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 28 març 1885 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 12 novembre 1976)

Floricultor. Especialitzat en la hibridació de les roses.

El 1923 obtingué la primera medalla a l’Exposició de Bagatelle (París) amb el nou híbrid Margarida Riera, i el 1929 la medalla d’Or en la Internacional celebrada al palau de Pedralbes de Barcelona amb l’anomenada Duquessa de Penyaranda.

La seva excel·lent Mari-Dot obtingué l’exclusiva als EUA, de la qual s’han generat moltes noves formes, com la rosa blanca Ciutat de València.

Altres creacions: Apel·les Mestres, Àngel Guimerà, President Macià, Perla de Montserrat, etc.

Democràcia Social Cristiana de Catalunya

(Catalunya, 1976 – 1980)

Grup polític de centre-dreta, catòlic i catalanista. Fundat per Antoni Miserachs (el qual l’abandonà el 1977).

Vinculat en principi a la Federación Popular Democrática de Gil Robles, aviat se’n deslligà.

Obtingué migrats resultats electorals els anys 1977 i 1979, i cessà la seva activitat el 1980.

Dalmau i Ferreres, Rafael

(Barcelona, 1904 – 28 octubre 1976)

Editor i escriptor. Va pertànyer a Estat Català i fou secretari de la Unió Catalanista.

Fundà les Edicions Mediterrània (1935), l’Editorial Dalmau i Jover (1945) i finalment Rafael Dalmau.

Ha publicat Memòries d’un aprenent d’antiquari (1946). Cal remarcar la col·lecció, creada per ell, “Episodis de la Història”.

Cypsela

(Girona, 1976 – )

Revista de prehistòria i arqueologia. Editada pel Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, pertanyent al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Pren el seu nom de la ciutat de Cípsela, esmentada en el periple d’Aviè.

S’hi ha publicat principalment treballs sobre Catalunya.

Enllaç web:  Cypsela

Convergència Socialista de Catalunya

(Catalunya, 1974 – 1 novembre 1976)

(CSC)  Organització política.

Sota la direcció de Joan Reventós esdevingué, juntament amb altres grups, el Partit Socialista de Catalunya-Congrés.

Col·legi de Filosofia de Catalunya

(Catalunya, 1976 – 1989)

Grup filosòfic. Integrat per X. Rubert i de Ventós, Eugeni Trias, Jordi Llobet i Antoni Vicens (substituït el 1979 per Josep Ramoneda).

Des del 1976 imparteix un curs lliure i para-universitari de filosofia sobre temes diversos i amb la col·laboració de diferents professors convidats.

Els tres primers cursos, fets a l’Escola Eina, donaren lloc als corresponents volums. Des del 1980 els cursos s’han fet al Casal de Sarrià.

ciutat cremada, La

(Catalunya, 1976)

Film. De caràcter emblemàtic per la seva funció de pioner de la producció cinematogràfica nacional després de la mort de Franco.

Realitzat per Antoni Ribas sobre un guió d’ell mateix i de Miquel Sanz, el film parteix de l’òptica d’una família burgesa catalana i reconstrueix els principals esdeveniments històrics des de la pèrdua de les colònies espanyoles fins la Setmana Tràgica, encara que la manca de pressupost suficient per tan ambiciós projecte propicia en l’espectador una adhesió més emocional que no pas objectiva.

La fotografia és de Teo Escamilla, la banda musical és obra de Manuel Valls i Gorina i fou interpretada principalment per Xavier Elorriaga, Pau Garsaball, Adolf Marsillach i J.L. López Vázquez.