Arxiu d'etiquetes: 1976

Garcia i Estragués, Francesc

(Barcelona, 1914 – 1985)

Pintor i dibuixant. Col·laborà, amb el pseudònim Xesc, a “Virolet”, a “L’Esquitx” i al calendari d’“En Patufet”.

Com a pintor, féu la primera exposició individual el 1942, restaurà la cúpula de l’església de la Mercè de Barcelona i decorà diferents capelles.

Interessat en els temes de carrer, ha fet una obra molt representativa de la vida popular barcelonina.

Era germà de Josep Maria i de:

Jaume Garcia i Estragués  (Barcelona, 1900 – 1976)  Escriptor i religiós. Pertanyia a l’oratori de Sant Felip Neri. Autor del llibre de poemes Saltiri (1962).

Fuster i Rabés, Ramon

(Bell·lloc d’Urgell, Pla d’Urgell, 17 març 1916 – Barcelona, 26 agost 1976)

Mestre i llicenciat en filosofia i lletres. Fundà les revistes “Delta” i “Cavall Fort”, on formà les seves col·laboracions amb el pseudònim de Ramon de Bell-lloc, i escriví a “Qüestions de Vida Cristiana”.

És autor del conte Sangota, el gos llop (1965) i de l’assaig L’educació, problema social (1965).

Fou degà del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona.

Fundació Roca i Galès

(Barcelona, 6 juliol 1976 – )

Institució. Creada amb el sobrant de la liquidació del patrimoni de la Cooperativa de Crèdit i Estalvi de Barcelona.

Ha pres el nom de l’obrer cooperativista Josep Roca i Galès i promou el cooperativisme i l’estudi sobre el benestar social a Catalunya.

Entre les seves realitzacions, cal fer esment d’un centre i d’una biblioteca de documentació cooperativa i d’una biblioteca i un arxiu de premsa sobre el medi. Ajuda algunes institucions socials.

Enllaç web: Fundació Roca i Galés

Freixas i Aranguren, Emili

(Barcelona, 28 maig 1899 – 19 març 1976)

Dibuixant il·lustrador. Deixeble d’Emili Casals, col·laborà amb els escenògrafs Bulbena i Girbal.

Féu il·lustracions romàntiques per diverses publicacions i col·laborà en altres revistes infantils, amb planes d’aventures. Rebé la medalla del Primer Congrés Internacional de Còmics (1952, Nova York).

És també autor de diversos conjunts de làmines per a l’ensenyament del dibuix i de gran nombre de portades de llibres.

Ferrocarrils Catalans, Companyia General dels

(Catalunya, 1919 – 1976)

Societat. Formada per la fusió de les del Ferrocarril Central Català, del Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga i dels Camins de Ferro del Nord-Est d’Espanya o Ferrocarril de Barcelona a Martorell, companyia que construí i explotà des del 1892 la línia d’Igualada a Martorell.

Els trams de Martorell a Olesa de Montserrat, d’Olesa a la Puda i de la Puda a Monistrol de Montserrat foren inaugurats el 1922, el de Monistrol a Manresa Alta el 1924, i el de Magòria a la plaça d’Espanya i de la Bordeta al port de Barcelona el 1926.

La línia de Manresa a OlvanBerga (clausurada el 1974) fou inaugurada el 1885, i el 1904 fou estesa fins a Guardiola de Berguedà (clausurada el 1972).

Fanfarra, La

(Barcelona, novembre 1976 – )

Grup de teatre de marionetes. Fundat per Mariona Masgrau, Eugeni Navarro i Toni Rumbau.

Ha creat el personatge d’En Malic, una mena d’aventurer ibèric que ha donat nom a un teatre (1984) i a una revista anual de marionetes (1990).

Els seus espectacles Malic a la Xina, Malic a Nova York, Les aventures d’en Malic, A dues mans, Malic enamorat o Carmen han tingut un important èxit arreu d’Europa.

El 1992 la companyia obtingué el premi Ciutat de Barcelona de teatre.

Estévez i López, Reyes

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 2 agost 1976 – )

Atleta. Migfondista, el 1998 guanyà la medalla d’or dels 1.500 metres al campionat d’Europa d’atletisme disputat a Budapest. fou campió d’Espanya de 1.500 m dos anys consecutius, el 1997 i el 1998, i aconseguí la medalla de bronze als mundials d’atletisme del 1997 i el 1999.

Dot i Martínez, Pere

(Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 28 març 1885 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 12 novembre 1976)

Floricultor. Especialitzat en la hibridació de les roses.

El 1923 obtingué la primera medalla a l’Exposició de Bagatelle (París) amb el nou híbrid Margarida Riera, i el 1929 la medalla d’Or en la Internacional celebrada al palau de Pedralbes de Barcelona amb l’anomenada Duquessa de Penyaranda.

La seva excel·lent Mari-Dot obtingué l’exclusiva als EUA, de la qual s’han generat moltes noves formes, com la rosa blanca Ciutat de València.

Altres creacions: Apel·les Mestres, Àngel Guimerà, President Macià, Perla de Montserrat, etc.

Democràcia Social Cristiana de Catalunya

(Catalunya, 1976 – 1980)

Grup polític de centre-dreta, catòlic i catalanista. Fundat per Antoni Miserachs (el qual l’abandonà el 1977).

Vinculat en principi a la Federación Popular Democrática de Gil Robles, aviat se’n deslligà.

Obtingué migrats resultats electorals els anys 1977 i 1979, i cessà la seva activitat el 1980.

Dalmau i Ferreres, Rafael

(Barcelona, 1904 – 28 octubre 1976)

Editor i escriptor. Va pertànyer a Estat Català i fou secretari de la Unió Catalanista.

Fundà les Edicions Mediterrània (1935), l’Editorial Dalmau i Jover (1945) i finalment Rafael Dalmau.

Ha publicat Memòries d’un aprenent d’antiquari (1946). Cal remarcar la col·lecció, creada per ell, “Episodis de la Història”.