Arxiu d'etiquetes: 1976

Marduix

(Barcelona, 1976 – )

Companyia de titelles. Formada per Joana Clusellas (Barcelona 1941) i Jordi Pujol (Barcelona 1946).

Les seves produccions, nascudes al taller teatre de Sant Esteve de Palautordera, són majoritàriament adaptacions de rondalles, cançons, llegendes i mites de la tradició popular catalana, si bé han tractat també altres temes, especialment en els muntatges per a adults.

Actuen a Catalunya i arreu de l’estat espanyol i han participat en diversos festivals nacionals i internacionals.

Entre els seus espectacles destaquen Romanços de lluna plena (1980), Interludi per a un laberíntic amor (1981), De com Sant Francesc va amansir el llop (1986), A l’ombra del Canigó (sobre el poema de mossèn Jacint Verdaguer, 1987), Tirant lo Blanc (de Joanot Martorell, 1989), El garrofer de les tres taronges (homenatge a Joan Miró, 1993), La paitida del Gorg Negre (1994), La perla (llegendes del Montseny, 1996), Auca d’Ester sense hac (de Salvador Espriu, 1998), Estudis per a un autoretrat (sobre el món creatiu del pintor targarí Joan Minguell, 1999), El planeta b 612 (sobre El Petit Príncep, 2000) i La Creació, formes i música per a 7 dies (2001).

Manyà i Alcoverro, Joan Baptista

(Gandesa, Terra Alta, 30 octubre 1884 – Tortosa, Baix Ebre, 22 desembre 1976)

Teòleg i escriptor. Format a Tortosa i Roma, exercí de professor a Tortosa i a Castelló, canonge des del 1918.

Les seves obres, molt nombroses, abasten la filosofia, la teologia i la història local; destaca l’obra, en cinc volums, Theologumena (1946-57).

Es mostrà sempre un acèrrim defensor de la catalanitat.

Macian i Blasco, Francesc

(Barcelona, 1 novembre 1929 – 24 octubre 1976)

Dibuixant i realitzador cinematogràfic. Estudià cibernètica als EUA i treballà com a dibuixant de còmics. Dedicat des del 1950 a la publicitat i propietari dels Estudis Macian.

El 1962 féu el curt metratge d’animació La Bíblia, després va fer el llargmetratge en color El mago de los sueños (1963-66).

Patentà el procediment M-Technofantasy, que combina imatge real i dibuix animat, procediment que aplicà a Dame un poco de amor (1968) i Las bestias no se miran en el espejo (1974).

Deixà inacabada una sèrie infantil de dibuixos animats per a la televisió Candelita.

Llobet i Gràcia, Llorenç

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 gener 1911 – 2 agost 1976)

Director de cinema. Després d’una dilatada pràctica en el terreny del cinema amateur, amb excel·lents resultats, com Pregària per la Verge dels Colls, realitzà la Vida en sombras (1949), film irregular però insòlit i anticipat a la seva època i que ha estat motiu de revaloració per part de la crítica.

Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

(Barcelona, 1976 – )

(DEPANA)  Entitat conservacionista. Fundada per un grup de científics, naturalistes i estudiosos de la natura, amb l’objectiu d’atendre d’una manera global els problemes que afecten a les espècies, als ecosistemes i a les relacions entre l’home i el medi.

El seu àmbit de treball es desenvolupa en la gestió sostenible dels recursos naturals, l’ordenació del territori, la visió social i econòmica dels problemes mediambientals, i la sensibilització i implicació dels ciutadans.

Els serveis que ofereix són la “Revista informativa DEPANA en Acció”, una biblioteca i una videoteca especialitzada, l’organització de cursos, xerrades i sortides, la participació en campanyes des dels grups de treball, l’elaboració d’informes tècnics, el seguiment de projectes i tasques jurídiques.

Enllaç web: DEPANA

Lliga Liberal Catalana

(Catalunya, 1976 – setembre 1979)

Grup polític. Fundat per Salvador Millet i Bel -procedent del Club Catalònia-, amb Octavi Saltor, Modest Sabaté, etc.

Pretenia de recuperar l’espai de la històrica Lliga Regionalista, i es presentà com una opció de dreta liberal, no vinculada al franquisme, regionalista i monàrquica.

El mateix any es fusionà amb Acció Democràtica, de J.M. Figueras i Bassols, la qual cosa donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però la desfeta electoral del 1977 provocà la desintegració del partit -formalment dissolt el 1979-, l’ala més jove del qual ingressà a la Unió de Centre de Catalunya.

Junyent i Quinquer, Albert

1 Resposta

(Barcelona, 1903 – París, França, 1976)

Pintor i escriptor. Fill del pintor Sebastià Junyent i Sans i deixeble del seu oncle Oleguer.

Conreà preferentment el paisatge, sobretot vistes de suburbis. També es dedicà a la pintura decorativa (col·laborà en l’Exposició del 1929).

Exiliat a Veneçuela el 1939, s’instal·là després a París (1955). Féu exposicions individuals a Barcelona, París i diverses ciutats sud-americanes.

Com a escriptor col·laborà en diversos periòdics estrangers i publicà algunes obres, com Mallorca (1927) i Van Gogh (1963).

Gili i Gaya, Samuel

2 Respostes

(Lleida, 16 febrer 1892 – Madrid, 8 maig 1976)

Filòleg i gramàtic. Pertanyé al grup d’educadors de l’Institut-Escola de Madrid. Col·laborà amb Menéndez Pidal en el Centro de Estudios Históricos.

És autor d’importants treballs sobre fonètica, sintaxi i lexicografia i ha fer valuoses edicions crítiques d’autors clàssics espanyols i catalans.

Membre de la Real Academia Española (1961) i membre corresponent de l’IEC.

Obres destacades: Diccionario de sinónimos, un estudi del parlar lleidatà, aparegut a Miscel·lània Alcover, 1932; Curso superior de sintaxis española (1943), Elementos de fonética general (1950), Tesoro lexicográfico 1492-1627 (volum 1, 1960), Estudios de lenguaje infantil (1974).

Gerhard i Ottenwaelder, Carles

2 Respostes

(Valls, Alt Camp, 1899 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 25 desembre 1976)

Polític. Germà de Robert Gerhard.

Fou elegit diputat per al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona, com a representant de la Unió Socialista.

El 1939 s’exilià a Mèxic.

Gas Natural SA

1 Resposta

(Barcelona, 1965 – 1976)

Empresa introductora del gas natural a l’estat espanyol.

Fou constituïda a iniciativa de Pere Duran i Farell, i era formada per Catalana de Gas i Electricitat, Exxon Corporation i bancs espanyols. Importava gas natural, primer de Líbia i posteriorment d’Algèria.

El 1975 l’empresa cedí a l’Empresa Nacional del Gas (ENAGAS), de l’INI, tota la planta gasificadora i a Catalana de Gas i Electricitat la xarxa de distribució industrial.

El 1976 canvià la seva denominació social per la de Corporació Industrial Catalana SA.