(Eibar, País Basc, 30 novembre 1893 – Barcelona, 21 setembre 1973)
Torero (dit Pedrucho). Prengué l’alternativa a Sant Sebastià el 2 de setembre de 1923. Residí gairebé sempre a Barcelona, on fou una figura popular.
Es caracteritzà pel seu valor i per la seva decisió a l’hora de matar.
(Felanitx, Mallorca, 4 octubre 1888 – Terrassa, Vallès Occidental, 11 febrer 1973)
Prevere i poeta. El 1914 es traslladà com a missioner al Perú, i el 1925 fou empresonat com a conseqüència d’un sermó a la catedral de Girona i hagué d’exiliar-se a Perpinyà.
El 1935 s’establí a Sant Feliu de Guíxols, i el 1937 tornà a Perpinyà. Es traslladà novament a Mallorca (1943), però recorregué diversos indrets de Catalunya.
Dels seus milers de versos se’n publicà una selecció el 1974.
(Barcelona, 1973 – vers 1990)
Entitat bancària. Constituïda amb un capital de 1.800 milions de pessetes. L’any 1991 tenia uns recursos propis de 4.500 milions i 60.317 d’aliens, i disposava de 37 sucursals, prop del 75% de les quals eren a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.
Disposà, entre d’altres, d’importants participacions en societats de leasing, serveis financers i gestores de fons d’inversió.
A la dècada de 1990 fou adquirit per La Caixa.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 3 agost 1893 – Barcelona, 1 gener 1973)
Doctor en ciències físiques. Fou president del Ràdio Club de Catalunya (1923-25).
Fou catedràtic de física teòrica i experimental de la universitat de Salamanca (1933-41) i de la universitat central de Madrid (1941-63), així com acadèmic corresponent de la Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1948) i de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid (1950).
Treballà preferentment en el camp de les radiocomunicacions i en la física d’altes energies (construí el primer generador electrostàtic de l’estat espanyol), i fou un gran divulgador de la radioastronomia i de l’astronàutica.
Col·laborà en diverses revistes i enciclopèdies.
(Cambridge, Anglaterra, 1973 – )
(AILLC) Organisme científic. Sorgit arran del I Col·loqui de Lingüística Catalana celebrat a Estrasburg el 1968.
En el II Col·loqui (1970) s’estructurà oficiosament i es nomenà la comissió gestora per preparar els estatuts, que foren aprovats al III Col·loqui.
Aquests Col·loquis, que se celebren cada tres anys, constitueixen l’activitat més rellevant que du a terme l’Associació.
Des de 1980 edita semestralment la revista “Estudis de llengua i literatura catalanes”.
Enllaç web: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes
(Catalunya, 1973 – )
(ABCAT) Entitat. Fundada com a continuació d’una organització de biblistes catalans creada el 1963.
El 1974 es convertí en l’òrgan col·legial de la Conferència Episcopal Tarraconense per a la investigació bíblica i l’exercici de l’apostolat bíblic a Catalunya.
El 1976 començà a publicar el seu “Butlletí”.
Enllaç web: Associació Bíblica de Catalunya
(Beniarjó, Safor, 1896 – Barcelona, 1973)
Escultor. S’establí a Barcelona, després d’haver estudiat a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Té un Cap de bronze al Museu d’Art Modern barceloní.
(Lleida, 22 maig 1973 – )
Motociclista. S’inicià en el món de les carreres de motocicletes a 17 anys quan guanyà el Criterium Solo Moto. El 1991 fou campió d’Espanya i d’Europa de 125 cc.
Debutà al Mundial el 1994. El 1995 guanyà el seu primer Gran Premi al circuit Ëscar Gálvez de l’Argentina i quedà tercer al Mundial. La següent temporada aconseguí el quart lloc al Mundial de 125 cc.
L’any 1998 participà en la cilindrada de 250 cc, però el 1999 tornà a la categoria del 125 cc, on es proclamà campió del món pilotant una Honda.
(Barcelona, 29 setembre 1912 – 10 juliol 1973)
Pintora. Ha aconseguit un renom internacional per les seves minucioses composicions fetes amb màquines d’escriure i cintes mecanogràfiques de diferents colors.
(el Masnou, Maresme, 30 setembre 1882 – Barcelona, 15 maig 1973)
Farmacèutic i científic. Llicenciat en ciències físico-químiques, fou l’impulsor de l’Escola de Directors d’Indústries Químiques de l’Escola Industrial de la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, fou destituït de tots els càrrecs.
Fundà les revistes “El Mundo Farmacéutico” (1902) i “Farmàcia Catalana” (1907) i escriví un Tratado de Análisis Químico (1910).
President de diverses societats i institucions, fou un dels responsables del desenvolupament de la química industrial a Espanya.
Dades dels Països Catalans 