Arxiu d'etiquetes: 1973

Casas i Galobardes, Gabriel

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 desembre 1892 – 14 novembre 1973)

Fotògraf. Deixeble a Barcelona de Rafael Areñas, col·laborà a “L’Esport Català”, “La Vanguardia”, “La Veu de Catalunya”, “D’ací i d’allà”, etc.

Fou fotògraf oficial de l’Exposició Internacional del 1929, i de la Generalitat de Catalunya.

Consagrat al fotomuntatge, féu molts cartells de propaganda política per la qual cosa fou jutjat acabada la guerra civil. Posteriorment es dedicà a la fotografia industrial.

El seu arxiu fou donat a l’Institut Fotogràfic de Catalunya.

Casas Blanco, Augusto

Deixa un comentari

(Ourense, Galícia, 25 octubre 1906 – Barcelona, 22 octubre 1973)

Poeta. Residí a Barcelona, i traduí al gallec diversos poetes catalans.

Escriví, també, en castellà, alguns contes i les biografies Ali Bey (1943), El papa Luna (1944) i Fray Junipero Serra (1949).

Carbonell i Carbonell, Artur

1 Resposta

(Sitges, Garraf, 31 gener 1906 – 1 abril 1973)

Pintor i escenògraf. Deixeble de Joaquim Sunyer. Fou una de les figures més destacades del grup de surrealistes catalans.

Participà a les exposicions de l’ADLAN i fou un dels fundadors del Saló dels Independents.

Des del 1941 dirigí el Teatre d’Art i fou professor de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Borgunyó i Pla, Manuel

Deixa un comentari

(Rubí, Vallès Occidental, 5 maig 1884 – Madrid, 23 desembre 1973)

Compositor, director coral i pedagog. Es formà a l’Escolania de Montserrat i fou deixeble més tard d’Antoni Nicolau.

Dirigí la Societat Coral Euterpe, fou fundador i director de l’Orfeó de Graus, del de Rubí, d’una acadèmia de música a Barcelona que portà el seu nom i del conservatori de l’Ateneu Igualadí. Fou director de l’Institut Municipal de Pedagogia Escolar de Santa Cruz de Tenerife.

Escriví música vocal i per a piano i algunes obres didàctiques.

Bau i Nolla, Joaquim

2 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, 16 agost 1897 – Madrid, 20 maig 1973)

Advocat, comerciant i polític. Fill de Josep Bau i Vergés. Obrí l’exportació d’oli al mercat sud-americà.

D’ideari tradicionalista, durant la Dictadura de Primo de Rivera fou alcalde de Tortosa. Diputat del Bloque Nacional (1933-36); reelegit el 1936, fou l’únic diputat català monàrquic, i es mostrà contrari a l’Estatut. Formà part de la Junta Tècnica de l’Estat a Burgos (1936-38).

A la immediata postguerra comprà la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les vengué el 1950 al Banco Central.

Procurador en Corts i conseller nacional, fou nomenat president del Consell d’Estat (1965-73) i vicepresident del Consell del Regne (1970-73).

Bassols de Climent, Marià

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 13 desembre 1903 – Barcelona, 20 octubre 1973)

Llatinista. Deixeble de Joaquim Balcells. L’any 1926 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines a la Universitat de Sevilla; el 1932 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Fou degà a la facultat de Filosofia i Lletres (1960-66) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Publicà, entre altres obres, una Sintaxis Histórica de la Lengua Latina (1945-48).

Col·laborà en diversos volums de la Fundació Bernat Metge i fou fundador i director de la Colección Hispánica de Autores Griegos y Latinos i promotor del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae.

Basauri Paguagua, Pedro

Deixa un comentari

(Eibar, País Basc, 30 novembre 1893 – Barcelona, 21 setembre 1973)

Torero (dit Pedrucho). Prengué l’alternativa a Sant Sebastià el 2 de setembre de 1923. Residí gairebé sempre a Barcelona, on fou una figura popular.

Es caracteritzà pel seu valor i per la seva decisió a l’hora de matar.

Barceló i Tortella, Bartomeu

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 4 octubre 1888 – Terrassa, Vallès Occidental, 11 febrer 1973)

Prevere i poeta. El 1914 es traslladà com a missioner al Perú, i el 1925 fou empresonat com a conseqüència d’un sermó a la catedral de Girona i hagué d’exiliar-se a Perpinyà.

El 1935 s’establí a Sant Feliu de Guíxols, i el 1937 tornà a Perpinyà. Es traslladà novament a Mallorca (1943), però recorregué diversos indrets de Catalunya.

Dels seus milers de versos se’n publicà una selecció el 1974.

Banc d’Europa

1 Resposta

(Barcelona, 1973 – vers 1990)

Entitat bancària. Constituïda amb un capital de 1.800 milions de pessetes. L’any 1991 tenia uns recursos propis de 4.500 milions i 60.317 d’aliens, i disposava de 37 sucursals, prop del 75% de les quals eren a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.

Disposà, entre d’altres, d’importants participacions en societats de leasing, serveis financers i gestores de fons d’inversió.

A la dècada de 1990 fou adquirit per La Caixa.

Baltà i Elias, Josep

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 3 agost 1893 – Barcelona, 1 gener 1973)

Doctor en ciències físiques. Fou president del Ràdio Club de Catalunya (1923-25).

Fou catedràtic de física teòrica i experimental de la universitat de Salamanca (1933-41) i de la universitat central de Madrid (1941-63), així com acadèmic corresponent de la Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1948) i de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid (1950).

Treballà preferentment en el camp de les radiocomunicacions i en la física d’altes energies (construí el primer generador electrostàtic de l’estat espanyol), i fou un gran divulgador de la radioastronomia i de l’astronàutica.

Col·laborà en diverses revistes i enciclopèdies.