(Barcelona, 19 maig 1886 – 21 desembre 1973)
Pianista. Formà part del sextet Granados, del quartet Renaixement i de l’Associació d’Amics de la Música.
Fou professor de l’Escola pianística Blanca Selva i al Conservatori Superior del Liceu.
Obtingué èxits remarcables com a solista.
(Barcelona, 1973 – )
Festival de teatre. Sorgí amb el nom provisional de Teatre de Titelles i fou organitzat pel departament de titelles i marionetes de l’Institut del Teatre.
En la tercera edició prengué el nom actual i d’aleshores ençà, ha anat consolidant-se com a certament específic a l’estat espanyol i a l’estranger. Mostra d’aixó és la gran diversitat de companyies que hi participen, amb espectacles provinents de fins a trenta països diferents.
L’oferta d’activitats no es només d’espectacles, sinó també exposicions, mostres de cinema o audiovisuals o accions teatrals. L’ampliació dels espais de representació és així mateix un fet destacat, ja que durant el festival programa espectacles a gran part de les sales barcelonines i en altres espais de fora d’aquesta ciutat.
N’han estat directors Joan Francesc Baixas, Jordi Coca, Josep Maria Carbonell i Alfred Casas en les diferents edicions.
(Catalunya, 1973 – )
(FAPAES) Organisme. Sorgí de les interassemblees d’associacions de pares d’alumnes celebrades els anys 1960 i que fou legalitzat l’any 1973.
Té com a finalitats representar, assessorar, informar, orientar i defensar les associacions federades davant dels estaments que conformen la comunitat educativa catalana.
Enllaç web: FAPAES
(Barcelona, 1969 – 1973)
Publicació aperiòdica de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC.
Començà a publicar-se sota la direcció de R. Aramon i Serra i un comitè de redacció format per vuit medievalistes.
Publicà articles d’història medieval i n’han estat col·laboradors els més importants historiadors dels Països Catalans.
Els primers volums de la sèrie formen uns Estudis dedicats a Ferran Soldevila en ocasió del seu setanta-cinquè aniversari.
(Barcelona, 14 desembre 1901 – 14 juliol 1973)
Escultor. Fou deixeble de Josep Campeny.
És autor d’un gran nombre d’imatges religioses.
(Barcelona, 1973 – )
Escola tècnica superior, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inicià la seva activitat acadèmica el 1974.
És estructurada en tretze departaments.
Enllaç: Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona
(Flix, Ribera d’Ebre, 2 juny 1897 – 1973)
Empresa. Constituïda amb capital alemany procedent de Chemische Fabrik Elektron i Elektrizitäts AG per a la fabricació de productes químics, especialment clorur de calci i altres derivats del clor o de la sosa càustica.
Tingué el sosteniment financer de la companyia Ehinger de Basilea. L’any 1904 començà la col·laboració amb la Cros, que es convertí posteriorment en accionista majoritària.
Adquirí la mina Andresinta de lignit, de Mequinensa, salines a Almeria i la producció de les de Torrevella.
Patí dificultats durant la guerra civil espanyola, especialment durant la batalla de l’Ebre.
Reconstruïda el 1941, durant la Segona Guerra Mundial i anys posteriors fou sotmesa a controls aliats rigorosos per raó dels seus capitals alemanys.
El 1973 fou absorbida per la Cros.
(Barcelona, 15 abril 1885 – 7 octubre 1973)
Arquitecte (1910). Fill del també arquitecte Josep Domènech i Estapà. Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artistics de Barcelona i arquitecte del ministeri d’instrucció pública.
Entre les seves obres figuren, a Barcelona, l’església de Santa Tereseta, els magatzems El Águila i la Caixa Mútua Popular de Barcelona, també acabà el convent dels carmelitans que el seu pare havia començat el 1910; a Sant Celoni, d’on fou arquitecte municipal, l’Ajuntament i l’Ateneu, i diverses escoles en pobles de la província de Barcelona.
Publicà La casa (1923) i La finca urbana (1928).
(Barcelona, 5 maig 1897 – Sils, Selva, 17 maig 1973)
Metge. El 1918 ingressà a la Maternitat de Barcelona i s’especialitzà en tocoginecologia. Posteriorment ingressà a l’Institut de Santa Madonna.
El 1949 fou nomenat director de la Maternitat. Perfeccionà la tècnica del fòrceps.
Entre les nombroses obres especialitzades que publicà, cal destacar Nocions de maternologia (1928), un tractat d’obstetrícia i un de ginecologia.
(París, França, 21 juliol 1897 – Barcelona, 3 desembre 1973)
Aquarel·lista especialitzada en la pintura de plantes i animals.
Realitzà importants sèries d’aquarel·les de fongs i plantes superiors per a l’Institut Botànic de Barcelona, del qual fou conservadora (1956-68), i de peixos, crustacis i mol·luscs per a l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona.
Il·lustrà els llibres Botánica pintoresca (1956) i Plantas medicinales (1961) de P. Font i Quer.
Dades dels Països Catalans 