Arxiu d'etiquetes: 1971

Catalunya carolíngia

2 Respostes

(Catalunya, 1926 – 1971)

Obra històrica empresa per Ramon d’Abadal i de Vinyals, que ha de reunir i comentar tots els documents originals i còpies referents als comtats catalans fins a l’any 1000.

L’autor en publicà els volums II (Els diplomes carolingis a Catalunya, 1926-52) i III (Els comtats de Pallars i Ribagorça, 1955), i deixà en curs de publicació avançada el volum I (El domini carolingi a Catalunya, 1971), així com una part dels materials per a la continuació.

Aquesta és supervisada per l’Institut d’Estudis Catalans, i ha estat confiada a un equip de col·laboradors.

Català i Pic, Pere

2 Respostes

(Valls, Alt Camp, 14 setembre 1889 – Barcelona, 13 juliol 1971)

Fotògraf i publicista. Establert a Valls, el 1915, reuní una interessant col·lecció fotogràfica sobre temes d’art i d’etnografia.

El 1932 s’establí a Barcelona, on s’especialitzà en fotografia publicitària i col·laborà en les revistes “Mirador”, “Revista Ford”, “Publi-Graf” i “Nova Ibèria”.

Promogué les relacions amb l’Alguer, especialment el viatge de retrobament del 1960.

Carulla i Riera, Vicenç

2 Respostes

(Barcelona, 12 novembre 1895 – 5 novembre 1971)

Metge. Es llicencià el 1919 i es doctorà el 1924. En aquesta data ja havia estat pensionat per a ampliar estudis a França i Alemanya.

Pertangué a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i a d’altres corporacions. Fou professor de diverses disciplines a la facultat barcelonina, on el seu ensenyament fou d’eficàcia excepcional.

Especialitzat en radiologia i cancerologia, obtingué un gran prestigi, i ha publicat excel·lents treballs científics.

Bruguera i Torner, Sergi

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 gener 1971 – )

Tennista. Format amb el seu pare i ex-tennista Lluís Bruguera.

Va guanyar el campionat d’Espanya (1990) i el torneig de Montecarlo (1991 i 1993), així com el seu primer torneig ATP a Estoril (1991), però la seva gran fita arribà en guanyar el Roland Garros de 1993 i 1994.

Ha estat membre de l’equip espanyol de Copa Davis.

Bohigas i Masoliver, Josep Maria

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1906 – Barcelona, 1971)

Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot i després a Barcelona. Ha destacat com a imatger.

Entre les seves obres figura la Nostra Dona de la Llum per a un altar dels claustres de la catedral de Barcelona.

Bergadà i Girona, Lleó

Deixa un comentari

(Barcelona, 1902 – 1971)

Doctor enginyer. Especialitzat en la química de la cel·lulosa i en la indústria del paper.

Fou director de fàbriques papereres, de la Secció de la Cel·lulosa de l’Institut d’Investigacions Tècniques, i del Centre d’Estudis d’Investigació i d’Assessorament de la Indústria del Paper a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona.

És autor de diversos treballs de recerca sobre la cel·lulosa de les plantes anuals, especialment l’espart, l’albardí i l’eix fructífer del banner de Canàries, i sobre la preparació de paper a partir d’aquestes fibres.

Publicà nombrosos articles sobre aspectes filosòfics i humanístics de l’activitat tècnica, organitzà el Museu de la Tècnica a l’Escola d’Enginyers i col·laborà en alguns projectes importants d’arquitectura i urbanisme.

Assemblea de Catalunya

28 Respostes

(Barcelona, 7 novembre 1971 – Catalunya, 1977)

Organisme unitari. Fou clandestí i agrupà l’oposició antifranquista a Catalunya de diverses organitzacions polítiques (des del centre fins a l’extrema esquerra), sindicals, associatives, territorials i independents amb l’objecte d’aconseguir les llibertats democràtiques, l’amnistia política i el restabliment de l’Estatut d’Autonomia del 1932.

Portà el pes de la lluita política fins a les eleccions de 1977 en què transmeté la representativitat a l’Assemblea de Parlamentaris.

Artells i Bover, Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 març 1903 – 28 gener 1971)

Gramàtic. Format a l’oficina de correctors de l’Institut d’Estudis Catalans. Després de la guerra civil organitzà i professà nombrosos cursos de gramàtica catalana.

Traduí La importància d’ésser fidel (1938) d’Oscar Wilde. Publicà Vocabulari castellà-català abreujat (1958), Vocabulari català-castellà abreujat (1961) i Llenguatge i gramàtica (1970 i 1971), en dos volums (recull dels seus articles publicats a “Serra d’Or”). En col·laboració amb Joan Triadú publicà Lectures escollides (1962, 1965, 1969), en tres volums.

Fou un dels fundadors del quartet vocal Orpheus.

Altisent i Ceardi, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 8 febrer 1891 – 25 juny 1971)

Compositor de música instrumental (Concert d’oboè i orquestra, 1953; Doble concert per a flauta, clarinet i orquestra, 1954; Concert per a arpa i orquestra, 1962; Concert per a trompa i orquestra, 1962; Suite per a orgue i orquestra, 1962, etc) i de música coral (Cantem, companys, La cançó del despistat, Idil·li).

Estrenà al Liceu de Barcelona l’òpera Amunt! i el ballet Gavines (1962).

Oller i Rabassa, Joan

3 Respostes

(Barcelona, 21 maig 1882 – 21 novembre 1971)

Novel·lista. Fill de Narcís Oller, estudià dret i, alhora que exercia la seva professió, es dedicà al conreu de la literatura. Col·laborà a “La Creu del Montseny”, setmanari en què publicà els seus primers escrits, a “La Renaixensa”, a “La Ilustració Catalana” i “De tots colors”.

Seguint la línia del seu pare, continuà prenent per arguments temes de la burgesia barcelonina, que desenvolupà a través d’una òptica realista. La seva obra més reeixida Quan mataven pels carrers (1930), se centra en el problema d’un període de la vida política de Barcelona. Altres novel·les anteriors de tipus realista són La carretera (1897), premiada als Jocs Florals, i La rosella (1904).

Posteriorment, bé que amb variants, seguí la línia psicològico-realista. Cal recordar, entre d’altres, les novel·les La barca d’Isis (1933), Amb el bec i amb les dents (1936), Home endins (1952), La maltempsada (1962), sobre la guerra civil, alguns volums de contes i l’assaig Víctor Català (1967).