(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1882 – Milà, Itàlia, 1920)
Tenor. Debutà (1911) a l’Ateneu Obrer Martinenc amb Carmen.
Actuà sovint al Teatre Principal de València (1913-14) i al Tívoli i al Liceu (1916-17) de Barcelona; assolí un gran renom a l’Opéra de París amb Aïda (1917) i a Trieste amb Otello.
Actuà a l’Amèrica del Sud, al Royal de Gibraltar (1918) i difongué La fanciulla del West de Puccini pel nord d’Itàlia.
El seu germà Jaume Elias (1891-1968) fou també tenor.
(Barcelona, 1965 – fi 1968)
(EDIMA) Editorial. Especialitzada en història i política contemporània.
Publicà obres com ara Stalin: una biografia política (1967), Trotski, el profeta armat (1968), ambdues d’Isaak Deutscher; La CIA: El govern invisible, de David Wise, i d’altres llibres sobre Amèrica Llatina i el món àrab.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1891 – 8 agost 1968)
Escriptor i periodista. Amb una tècnica emparentada amb el naturalisme, la seva obra manifesta una marcada intenció social.
Es destacà com a novel·lista: Els quatre amics (1930), Homes i màquines (1933), anàlisi de problemes socials, Vida triomfal (1935) i Auli, fill de Pilat (1954).
Es dedicà també a la pintura.
(Barcelona, 27 octubre 1968 – 16 febrer 1974)
Diari del matí. Redactat en castellà, fundat amb el propòsit inicial d’interessar el públic femení en la informació mundial.
El 1974 donà lloc al naixement del nou diari anomenat Mundo Diario.
(Barcelona, 22 abril 1968 – )
Tennista. L’any 1992, amb el triomf en el torneig Comte de Godó i el d’Estoril i finalista al de Madrid i Roma, assolí la desena posició en el rànking mundial per davant de la resta de jugadors espanyols.
(Estrasburg, França, 1968 – 1973)
Col·loquis lingüístics. Celebrats regularment a diverses universitats europees per a l’estudi de la llengua i la literatura catalanes.
El primer (Estrasburg, 1968), dirigit per G. Straka i A.M. Badia, amb assistència de 40 romanistes de nou països, se centrà sobre la lingüística catalana.
Al segon (Amsterdam, 1970), al qual assistiren uns 80 estudiosos d’onze països, hi fou unit l’estudi de la literatura oriental vers els condicionaments sociològics. Hi sorgí la idea de crear una Associació Internacional de Llengua i de Literatura Catalanes.
El tercer col·loqui (Cambridge, 1973), amb l’assistència d’unes 140 persones, aprovà els estatuts d’aquesta associació i decidí de celebrar el quart a Basilea.
(Barcelona, 1968 – )
(CEP) Institució eclesiàstica. Al servei de totes les diòcesis catalanes, amb la finalitat de promoure l’estudi i la investigació en l’àmbit de la pastoral i de preparar-hi sacerdots, religiosos i laics.
Té un caràcter tècnic i estudiós i no pas executiu ni directiu. El 1975 fou erigit canònicament com a institut eclesiàstic no col·legiat amb una estructura interdiocesana.
El consell de direcció és integrat per un bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense, un delegat de cada un dels bisbes catalans, un religiós, una religiosa i altres persones fins a un nombre màxim de quinze. El càrrec de director ha recaigut, des de la fundació, en la persona de Joan Batlles i Alerm.
El Centre organitza regularment cursos de connexió amb la Facultat de Teologia de Catalunya i l’Associació Bíblica de Catalunya. Duu a terme la publicació de la revista “Quaderns de Pastoral”.
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1968 – )
Entitat. Fundada per Antoni Parera.
Atorga beques a artistes joves (música, pintura, escultura, arts aplicades, teatre i mitjans àudio-visuals), patrocina concursos de pintura i escultura, i concerts, i treballa per a l’educació estètica infantil.
(Barcelona, 21 novembre 1913 – 28 desembre 1968)
Historiadora del gravat. Encarregada de la secció de gravats del Museu d’Art Modern de Barcelona des del 1950.
Col·laborà en L’art català; la seva obra més important és el Catálogo de la colección de Grabados de la Biblioteca de El Escorial (1964).
(Campdevànol, Ripollès, 1892 – Barcelona, 1968)
Enginyer i polític. Pertanyent a la darrera família de fargaires. Introduí al país les tècniques d’estampació de l’acer (Ripoll, 1916) i la fabricació d’acers inoxidables (1916-18).
El 1917 assajà i patentà un reactor aplicable als automòbils i als avions; la seva concepció i les seves dimensions són sorprenentment semblants a les de l’equip propulsor de les V-1 alemanyes (1944).
Col·laborà a “La Veu de Catalunya” i “La Publicitat” i en diverses revistes culturals i polítiques del Ripollès amb el pseudònim de Bern.
Fou membre fundador d’Acció Catalana i organitzador del primer aplec d’aquest partit a Ripoll (1922); durant la República prengué posicions més socialitzants.
Dades dels Països Catalans 