(Balaguer, Noguera, 27 març 1891 – 1968)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Al principi va destacat com a retratista, després reproduí escenes de la vida de Balaguer i més tard s’especialitzà en bodegons.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 18 febrer 1968 – )
Escriptor i assagista. Doctor en filologia catalana i llicenciat en comunicació audiovisual, ha escrit sobre teoria de la literatura, teoria de la cultura, literatura catalana i música.
Pel que fa a assaig, destaquen Notes per a una redefinició dels estudis literaris catalans (o sobre la por a la teoria), premi Alambor 1996 d’assaig breu, Mètodes i ideologia en la historiografia de la literatura catalana, X premi d’assaig breu de l’Associació per al Foment de la Cultura Catalana (1997), i Música i simulacre en l’era digital (1997).
És en l’escriptura poètica, però, on se centra i articula tot el seu treball, del qual destaquen les obres següents: La matèria del temps (premi Gabriel Ferrater 1994), Oceà immòbil (premi Benvingut Oliver 1995), A curt termini (premi Ciutat d’Elx 1997) i Un mateix cel (2000).
(Barcelona, 1968 – )
Grup instrumental. Promogut pels compositors catalans Joaquim Homs, Josep M. Mestres i Quadreny, Xavier Benguerel i Josep Soler.
(Cervera, Segarra, 1914 – Barcelona, 1968)
Crític i investigador d’art. És autor de Nueva visión de Gaudí (1966).
Ha estat soci fundador (1952) i secretari (1954) de la societat Amics de Gaudí.
(Tarragona, 1893 – 1968)
Pintor. Ha destacat sobretot com a paisatgista, i també en retrats i en natures mortes.
(Barcelona, 1889 – 20 novembre 1968)
Dibuixant. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, començà la tasca artística a París (1909-21).
Excel·lí en els temes animalístics, que resolia amb traça i simplicitat.
(Barcelona, 18 gener 1892 – 25 març 1968)
Pedagog, polític i escriptor. Exercí la carrera de mestre i publicà Cartipàs català (1918) i Sil·labari català (1922).
Fou un dels fundadors d’Unió Democràtica de Catalunya (1931), i en va ésser el seu únic diputat al Parlament català (1932).
Durant la guerra civil mantingué una actitud crítica contra el govern català, però mantenint-se sempre al costat de la legalitat republicana i catalana. S’exilià del 1939 al 1942.
Havia escrit a “El Matí”, “La Paraula Cristiana” i “La Nova Revista” i fou un excel·lent traductor de Chesterton al català. Publicà una Història de la indústria catalana (1952).
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1 juliol 1968 – )
Actor cinematogràfic. Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, debutà al cinema el 1991.
Tot i que ja era conegut per la sèrie La granja, la popularitat li arribà amb Jamón, jamón (1992), de Bigas Luna.
Entre els films posteriors destaquen Historias del Kronen (1994), La flor de mi secreto (1995), La Celestina (1996), La buena estrella (1997), Los años bárbaros (1998) i Segunda piel (1999).
(Barcelona, 1968 – )
Publicació periòdica del Centre de Pastoral Litúrgica.
Conté orientacions per a millorar les celebracions eucarístiques, principalment pel que fa a l’homilia.
En la seva doble edició catalana i castellana, té una difusió molt àmplia dins i fora de Catalunya.
Des del seu començament fins al 1991, n’ha estat director Joaquim Gomis i després la dirigí Josep Lligadas.
(Olot, Garrotxa, 1900 – Tossa de Mar, Selva, 28 febrer 1968)
Pintor, caricaturista, crític i assagista.
Destacà com a caricaturista i fou premiat al I Saló d’Humoristes de Barcelona (1924).
Com a pintor conreà el paisatge, sobretot el d’Olot i el de Mallorca.
Com a escriptor, és autor de diversos llibres, entre els quals cal esmentar El llibre de la cultura social (1928) i Sentiment, voluntat, intel·ligència i caràcter en la cultura social (1930).
Dades dels Països Catalans 