(Cervera, Segarra, 1914 – Barcelona, 1968)
Crític i investigador d’art. És autor de Nueva visión de Gaudí (1966).
Ha estat soci fundador (1952) i secretari (1954) de la societat Amics de Gaudí.
(Cervera, Segarra, 1914 – Barcelona, 1968)
Crític i investigador d’art. És autor de Nueva visión de Gaudí (1966).
Ha estat soci fundador (1952) i secretari (1954) de la societat Amics de Gaudí.
(Tarragona, 1893 – 1968)
Pintor. Ha destacat sobretot com a paisatgista, i també en retrats i en natures mortes.
(Barcelona, 1889 – 20 novembre 1968)
Dibuixant. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, començà la tasca artística a París (1909-21).
Excel·lí en els temes animalístics, que resolia amb traça i simplicitat.
(Barcelona, 18 gener 1892 – 25 març 1968)
Pedagog, polític i escriptor. Exercí la carrera de mestre i publicà Cartipàs català (1918) i Sil·labari català (1922).
Fou un dels fundadors d’Unió Democràtica de Catalunya (1931), i en va ésser el seu únic diputat al Parlament català (1932).
Durant la guerra civil mantingué una actitud crítica contra el govern català, però mantenint-se sempre al costat de la legalitat republicana i catalana. S’exilià del 1939 al 1942.
Havia escrit a “El Matí”, “La Paraula Cristiana” i “La Nova Revista” i fou un excel·lent traductor de Chesterton al català. Publicà una Història de la indústria catalana (1952).
(Barcelona, 15 agost 1968 – )
Nedador. Va aconseguir la medalla olímpica de bronze a la final de 200 m braça dels Jocs Olímpics de Seul (1988).
Posteriorment es convertí en el primer nedador espanyol en assolir el 1990 un record d’Europa (2’12”24 en els 200 m braça). El 1991 va batre també el record d’Espanya dels 400 m estils.
Fou medalla de bronze als campionats d’Europa de 1991.
Es retirà el 1996 i treballà com a tècnic en diversos països, així com a universitats i clubs dels EUA.
(Barcelona, 18 agost 1897 – Santiago de Xile, Xile, 17 juny 1968)
Músic. Estudià piano amb Enric Granados i Joaquim Malats i féu una brillant carrera de concertista.
A partir del 1940 residí als Estats Units i a Xile.
Compongué un concert per a violí i orquestra, així com obres per a piano.
(Barcelona, 1909 – 1968)
Periodista. Signà sempre Arturo Llopis. Nét d’Alfred Opisso.
Repòrter i divulgador de temes històrics i culturals catalans, generalment en castellà. Fou col·laborador de “La Humanitat” i, a la postguerra, redactor de “Destino” i col·laborador de “La Vanguardia”.
Publicà diverses biografies de sant Josep Oriol, sant Antoni Maria Claret, Victòria dels Àngels, etc.
(Tortellà, Garrotxa, 3 agost 1891 – Manresa, Bages, 3 desembre 1968)
Músic. Actuà com a fiscorn en diversos cobles i fundà, el 1921, a Manresa la cobla La Principal de Bages.
Va compondre unes cinc-centes sardanes i harmonitzà per a cobla alguns ballets populars.
(Gràcia, Barcelona, 20 maig 1882 – els Baus, Provença, 2 gener 1968)
Gravador i pintor, germà de Ramon. Després d’una formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona es traslladà a París.
L’escriptor Anatole France li demanà que il·lustrés les seves obres (Les opinions de Jerôme Coignard, entre altres), cosa que motivà que s’establís a la capital francesa, on portà a terme una tasca important, sobretot referent al gravat al boix. Més tard s’instal·là a Baus (Provença).
El 1948 il·lustrà amb 500 boixos l’edició Kramer del Quixot. El 1950 féu els cartells del primer Festival Casals de Prada.
Fundà la revista “Scherezade”, en col·laboració amb Jean Cocteau.
(Barcelona, 1907 – 1968)
Periodista i narrador. Redactor d’“El Matí” i cap de redacció de l’agència de notícies Fabra.
Narrador amb intenció psicològica, ha publicat: L’assídua concurrent i d’altres contes (1962), Farandola (1963), Casos especials (1967) i Aquells feliços estius (1970).