Arxiu d'etiquetes: 1960

afer Galinsoga

Galinsoga, afer

(Catalunya, juny 1959 – febrer 1960)

Campanya cívica en contra de Luis Martínez de Galinsoga, director de “La Vanguardia Española”, per la seva actitud; en protesta perquè es predicava en català a l’església de Sant Ildefons de Barcelona proferí la frase “Todos los catalanes son una mierda”, que s’escampà a cau d’orella per tot Barcelona.

Com a resposta, un grup de joves catòlics i catalanistes encapçalats per Jordi Pujol i Soley entrà en contacte amb gent d’acció d’ideologia semblant i organitzaren una campanya de boicot al diari, consistent en repartir fulls volants, estripar diaris al carrer, trencar vidres del seu local, trametre cartes als anunciants i als venedors, etc.

afer Galinsoga

La campanya se’ls escapà de les mans i aparegueren grups espontanis que actuaven pel seu compte. Els partits polítics -aleshores clandestins- no hi col·laboraren, però sí que ho feren alguns dels seus militants a títol personal.

Al gener de l’any següent, Galinsoga escriví un article per tal de guanyar-se la simpatia dels catalans, negà els fets i s’autoqualificà d’amic de Cambó. La resposta fou espectacular: escampada de fulls volants al Liceu.

La campanya continuà ampliant-se fins que pel febrer Galinsoga fou cessat. El diari havia perdut uns 20.000 subscriptors, havia baixat el tiratge en 30.000 exemplars i s’havia vist obligat a reduir pàgines.

Aquesta victòria contribuí al progrés de l’oposició catalana al franquisme i dugué als fets del Palau.

Folch i Andreu, Rafael

(Montblanc, Conca de Barberà, 28 abril 1881 – Madrid, 26 novembre 1960)

Farmacèutic. El 1911 s’establí a Madrid, on era preparador químic de l’Estació Agronòmica de l’Institut Agrícola Alfons XIII des del 1914, el 1915 obtingué la càtedra d’història de la farmàcia a la universitat.

Fou president de la Unión Farmacéutica Nacional, fundador del Museu de la Farmàcia de Madrid i membre de diverses acadèmies, entre les quals la Internacional d’Història de la Farmàcia, de l’Haia.

És autor de diverses obres sobre història de la farmàcia.

Ferrer i Pino, Agustí

(Sitges, Garraf, 14 juliol 1884 – 2 gener 1960)

Pintor. Format a Barcelona (Llotja), Madrid i París. Estudià de prop les obres clàssiques dels museus del Prado i del Louvre.

Féu diverses exposicions, però ha estat més destacada la seva activitat de muralista en edificis públics i privats de Catalunya, així com a Roma, Lió i Orà, totes d’un colorit molt vistós i dins d’una línia efectista.

Fàbregas i Berenguer, Emili

(Barcelona, 29 novembre 1896 – 16 agost 1979)

Actor i humorista. S’inicià en el teatre en la companyia Maria Guerrero. Posteriorment, en català, fou primer actor de la companyia del Romea de Barcelona.

Després de la guerra civil entrà al quadre escènic de Ràdio Nacional a Barcelona. En aquest mitjà creà el 1947 el famós personatge, dedicat a les campanyes benèfiques, del senyor Dalmau.

Fou germana seva Marta Fàbregas i Berenguer  (Barcelona, 1920 – 3 gener 1960)  Autora de teatre. Els anys 1950 estrenà comèdies en català i castellà com Lección de amor (1954), Un pas en fals (1959, premi Festa) o Sólo tú. Ha editat altres obres com Fill meu (1954).

Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual

(Barcelona, 1960 – 1975)

(EADAG)  Escola de teatre. Fundada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, amb l’objectiu de difondre el teatre, especialment els avantguardismes europeus, fou adscrita al Foment de les Arts Decoratives.

A partir de l’estrena de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu (1965), en sorgí la Companyia Adrià Gual, de caràcter professional.

Episodis de la Història

(Barcelona, 1960 – )

Col·lecció de Rafael Dalmau.

Publicà mensualment un volum breu sobre història de Catalunya. Bé que hi predominen els treballs de divulgació, també n’edità d’investigació.

Hi ha incorporat des dels historiadors més importants fins a erudits locals, especialistes en història literària i les joves promocions d’investigadors.

Ha publicat més de 350 títols.

Diada de la Sardana

(Catalunya, 1960 – )

Festivitat anual organitzada per l’Obra del Ballet Popular per tal de fomentar les ballades de sardanes i l’esperit de germanor sardanista.

Els principals actes tenen lloc a l’anomenada ciutat pubilla, diferent cada any, però simultàniament és celebrada en moltes poblacions catalanes i en altres d’arreu del món on hi ha nuclis de catalans residents.

Delgado i Mercader, Josep Francesc

(Barcelona, 6 febrer 1960 – )

Escriptor. Cofundador de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, la seva obra és marcada sovint pel coneixement de cultures diferents de l’occidental.

Fruit precisament dels seus viatges a l’Himalaia ha publicat Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent (1988), Nima, el xerpa de Namtxe o la recerca d’un norpa errant (1992) i Sota el signe de Durga (1994).

En narrativa curta ha publicat Havies d’haver posat La Traviata (1987) i La dama descalça (1990); en poesia: Autopista púrpura (1988), Endevina, endevinaràs, quin animal seràs (1995) i El temps dels poderosos (1997), i en narrativa juvenil destaquen L’empaitagrills i la noia de la Lluna (1994) i Ulldevellut (1999).

Moltes de les seves obres han guanyat importants premis literaris.

Danés i Torras, Joaquim

(Olot, Garrotxa, 8 juny 1888 – 11 febrer 1960)

Metge i historiador. Des de molt jove fins a la seva mort dirigí el Museu-Biblioteca d’Olot. També fou director de l’hospital olotí de Sant Jaume.

Publicà bon nombre de treballs mèdics i diverses obres d’investigació sobre temes referents a Olot i la Garrotxa, com: El centenari d’un manuscrit olotí, Historial bibliogràfic de la premsa olotina, L’epigrafia domèstica i rural, Pretèrits olotins, La plaça de braus d’Olot i El llibre d’Olot.

Gran part dels seus escrits han restat inèdits, entre ells una història extensíssima de la ciutat d’Olot.

Culí i Verdaguer, Frederic

(Sant Hilari Sacalm, Selva, 1890 – Barcelona, 27 abril 1960)

Advocat i polític. Especialitzat en dret municipal, fou professor a l’escola de funcionaris de la Mancomunitat i ponent al primer congrés municipalista català (1933).

Col·laborà en publicacions catalanistes i fou un dels fundadors de “Catalunya Municipal” (1933). Fou secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Obres principals: Las mancomunidades provinciales (1915) i El municipi modern (1919).