(Barcelona, 1960 – 1980)
Saló de productes per a la llar, la decoració i la gastronomia, i certamen internacional de l’equip hoteler. Se celebrà anualment en el recinte de la Fira de Mostres.
Ha estat l’impulsor i promotor al país de les darreres novetats.
El FAD, com a soci organitzador, hi ha tingut un paper decisiu com a introductor del disseny en la casa i el parament de cuina; així com en la concessió anual dels premis FAD d’arquitectura, interiorisme i grafisme.
(Barcelona, 1960 – )
Realitzador cinematogràfic, de nom real Josep Lluís Carroggio i Guerín.
Precoç realitzador en formats subestàndard, el film Los motivos de Berta (1984) és una reflexió sobre la fi de l’adolescència.
Posteriorment realitzà Porta de l’àngel (episodi del film col·lectiu City Life, 1988) i Innisfree (1989), un retrat entre el documental i la ficció sobre els escenaris irlandesos on John Ford rodà The Quiet Man.
(Barcelona, 1875 – 1960)
Advocat, magistrat i polític. Llicenciat en dret (1897), s’afilià a la Unió Catalanista.
El 1904 s’integrà als dissidents de la Lliga Regionalista, agrupats entorn del setmanari “El Poble Català”. Membre destacat del Centre Nacionalista Republicà, intervingué activament en la formació de la Solidaritat Catalana.
Posteriorment impulsà la separació del Centre Nacionalista Republicà de la Solidaritat, al costat de Lluhí i Rissech. Passà a la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910), de la qual fou president els anys 1912 i 1913. Fou un dels propulsors de l’aliança amb el Partit Radical de Lerroux en el pacte de Sant Gervasi (1914).
Retirat de la política poc temps després, es dedicà a l’advocacia. President del Tribunal de Cassació de Catalunya (1934-36), dimití per desacord amb uns comitès anarquistes.
Exiliat a Marsella, el 1942 tornà a Catalunya, on obrí novament el seu despatx d’advocat.
(Barcelona, 1960 – )
Actriu. Va fer part dels seus estudis a Itàlia i després va intervenir, entre altres, en l’espectacle Pel davant i pel darrera (1986).
Ha actuat assíduament amb la companyia del Teatre Lliure i també en cinema i en programes de la Televisió de Catalunya.
(Santiago de Cuba, Cuba, 1908 – vers 1960)
Grup polític catalanista, també conegut per Grop Catalunya. Tingué nuclis a l’Havana i a Guantánamo. El nom oficial era Catalunya, Grop Nacionalista Radical.
El principal dirigent fou Salvador Carbonell. Pel seu independentisme estrident no participà en la Constitució de República Catalana de l’Havana (1928) de Francesc Macià.
El Grop simbolitzà la intransigència dels catalans d’Amèrica, i publicà un butlletí.
Va ser suprimit pel govern de Fidel Castro.
(Girona, 8 abril 1883 – Barcelona, 18 juliol 1960)
Advocat, escriptor i periodista. Fill d’Emili Grahit i Papell.
Jutge municipal a Barcelona, fou president de l’Associació de Periodistes i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País.
Membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, publicà La última guerra carlista en Gerona y su provincia (1956) i el recull jurídic Anomalías de la ley y corruptelas judiciales.
(Fresnillo, Mèxic, 4 octubre 1882 – Xochimilco, Mèxic, 26 març 1960)
Pintor. Després de formar-se a Mèxic, anà a Barcelona (1904), on fou deixeble de Francesc d’A. Galí, que estimulà la seva personalitat.
Ajudat econòmicament pel seu condeixeble, Lluís Plandiura, pintà paisatges de Barcelona, el Montseny, Montserrat, la Garriga, Poblet, etc, i alguns retrats. El 1906 exposà a la Sala Parés.
Viatjà, pensionat, per Espanya i Itàlia, i el 1912 retornà a Mèxic.
Influït a Catalunya per l’estil de Ramon Casas, fou a Mèxic el primer èpic de la revolució (Baile de la Revolución, 1916; El ahorcado, 1917).
(Catalunya, 1960)
Diccionari. Recull els mots llatins i romànics documentats en fonts catalanes dels segles IX, X i XI, amb llur etimologia, significació, referències documentals i derivats en el català actual.
Es publicà en fascicles i el dirigí el filòleg Joan Bastardas i Parera.
(Barcelona, 1900 – les Escaldes, Andorra, 1960)
Escriptor. Fou amic d’Ignasi Iglésias, el qual l’introduí en l’ambient teatral, on estrenà algunes obres.
Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. És autor dels reculls poètics De les valls als cims i L’estel lluminós.
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 30 setembre 1880 – Barcelona, 16 març 1960)
Metge. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona (1901). El 1913 fundà l’Escola de Patologia Digestiva a l’Hospital de la Santa Creu, que dirigí fins al 1951.
Fou ponent a sis Congressos de Metges de Llengua Catalana i presidí l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques en el període 1926-28. Fou el promotor del I Congrés de Patologia Digestiva (1930) i en presidí el segon.
El 1935 fundà la Sociedad Española de Patología Digestiva. L’any 1945 fou nomenat president de la Societat Internacional de Gastro-enterologia.
Fundà els “Manuales de Medicina Práctica”, que dirigí fins el 1952, i publicà Patología abdominal clínica (1943) i més de 150 treballs sobre la seva especialitat.
Dades dels Països Catalans 