Arxiu d'etiquetes: 1960

Cittadini i Podesta, Tito

(Buenos Aires, Argentina, 18 setembre 1886 – Pollença, Mallorca, 12 juliol 1960)

Pintor. Actiu a Mallorca i principalment a Pollença, on és considerat un dels valors més destacats de l’anomenada Escola Pollencina.

Residí a París i el 1913 s’instal·là a Mallorca seguint Anglada i Camarasa, que influí molt en la seva primera època, d’un esteticisme oriental, després tendí cap a una realitat més pregona i més acostada al gust fauve.

Rebé nombrosos premis i exposà (1923) a l’Institut Carniege de Pittsburgh.

Carbó i Aguilar, Ferran

(Vila-real, Plana Baixa, 29/mai/1960 – )

Filòleg, historiador de la literatura i crític literari. Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València (1982), s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli, autor del qual ha esdevingut el màxim especialista també amb els estudis Joan Vinyoli: escriptura poètica i construcció imaginària (1990, premi Josep Carner de l’IEC), Introducció a la poesia de Joan Vinyoli (1991, premi Crítica Serra d’Or 1992) i La freda veritat de les estrelles (lectures de Joan Vinyoli) (1995).

A banda, ha estudiat aspectes diversos de la literatura catalana contemporània al País Valencià en La recuperació literària en la postguerra i Literatura actual al País Valencià (1973-1992), ambdós amb Vicent Simbor i publicats el 1993, i en El teatre en la postguerra valenciana (1939-1962) (1997), amb Santi Cortés.

Professor a la Universitat de València des del 1989, ha estat vice-degà de la facultat de filologia i membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Borja i González de Riancho, Lucrècia

(València, 24 desembre 1887 – Nova York, EUA, 14 maig 1960)

Soprano, coneguda amb el nom artístic de Lucrecia Bori. Actuà per primera vegada a Roma amb Micaela de Carmen (1908). Interpretà Der Rosenkavalier (“El cavaller de la rosa”), amb el mateix Richard Strauss a Milà.

El 1910 arribà al Metropolitan de Nova York, on féu més de sis-centes representacions de vint-i-vuit òperes diferents. També actuà a Buenos Aires, a Cuba, a Montecarlo, etc.

Realitzà diversos enregistraments en disc, fins que el 1936 deixà definitivament els escenaris

Beltran i Manrique, Enric

(Almassora, Plana Alta, 19 juny 1892 – 30 desembre 1960)

Erudit i diplomàtic. Especialitzat en temes castellonencs.

És autor dels llibres: La Plana de Castellón (1919) i Almazora. El Mijares (1958).

Atlas lingüístic d’Andorra

(Andorra, 1957 – 1960)

(ALA)  Atlas confeccionat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes el 1957, aplicant el mateix qüestionari de l’Atlas lingüístic de Catalunya, del qual aquest ve a ésser un complement.

Fou publicat el 1960.

Alfaro i Hofmann, Carles

(València, 1960 – )

Director de teatre. Realitzà estudis d’interpretació (1977-81) i el 1985 es diplomà com a director a The British Theatre Association for Directors and Drama Instructors de Londres.

L’any 1982 fundà a València la companyia Moma Teatre i debutà com a director amb El malalt imaginari, de Molière.

A partir del 1986 continuà la seva activitat com a director de nombrosos muntatges: Entre els porcs, d’A. Fugard (1990), El cas Woyzeck, de G. Büchner (1992), Metro, de P. Sanguino i R. González (1993), Borja-Borgia, de Manuel Vicent (1994), Càndid, de Voltaire (1995), El muntaplats, d’H. Pinter (1996), Las sillas, d’E. Ionesco (1997) i L’altre, de P. Zarzoso (1997).

Ha estat guardonat com a millor director pels Premis del Teatre de la Generalitat Valenciana.

Masriera i Vila, Rossend

(Barcelona, 30 gener 1887 – Xile, després 1960)

Violinista i compositor. Fill de Frederic Masriera i Manovens i germà de Víctor i de Frederic. Fou violinista de l’orquestra del Liceu.

El 1911 emigrà a Xile, on es dedicà a l’ensenyament del violí. Compongué algunes obres.

Llimona i Benet, Lluís

(Barcelona, 1898 – 1960)

Dibuixant. Fill de Josep Llimona i Bruguera.

La seva activitat artística fou bastant menor que la dels seus germans Maria i Rafael.

Barjau i Riu, Josep Maria

(Barcelona, 1928 – 1960)

Escriptor. Era advocat. Fou un dels fundadors i animadors de la revista “El Ciervo”. Col·laborà a d’altres publicacions.

Després de la seva mort fou publicat un recull de les seves Poesies (1962).

Baratta i Oliver, Faust

(Barcelona, 1881 – 1939)

Escultor. Fill de Faust Baratta i Rossi. Deixeble de l’Escola de Llotja, estudià amb una beca a París, i quan tornà continuà la professió i el taller del pare.

Treballà en marbre, bronze, vori i també conreà la joieria. És autor d’una font del parc de Montjuïc.

Fou el pare de Faust Baratta i Ruiz (Barcelona, 1921 – 1960)  Dramaturg. Autodidacte, escriví primer en castellà i, més tard, féu conèixer en català La presó sense reixes (1954), Camí d’esperança (1957) i A reveure, papà (1958).