(Tarragona, 10 juliol 1865 – Barcelona, 21 gener 1956)
Arquitecte i pintor. Fou arquitecte municipal de Tarragona, Terol i Tortosa.
A Tarragona féu les obres per al servei d’aigües de la ciutat, projectà l’església dels carmelites i dirigí la urbanització del Mirador del Mediterrani, entre altres obres.
Influït sobretot per August Font i Carreras, la seva obra s’emmarca en el corrent modernista.
Fou el pare de Pau i Josep Monguió i Fonts.
(Manlleu, Osona, 1956 – )
Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J. Maluquer de Motes, l’any 1986 es doctorà a la Universitat de Lió (França).
Catedràtic de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en l’origen i la consolidació de les primeres societats agrícoles a la Mediterrània oriental i a Catalunya.
Ha dirigit diverses excavacions, entre les quals destaca la de Tell Halula, publicada el 1996 (Tell Halula (Síria): un yacimiento neolítico del valle medio del Eufrates: campañas de 1991 y 1992).
Fou director del Museu Arqueològic Nacional de Catalunya entre el juliol de 2000 i el juny de 2004.
(Quiñonería, Sòria, 16 desembre 1886 – Alella, Maresme, 11 abril 1956)
Sacerdot escolapi i iniciador del bàsquet a Catalunya.
Destinat a Cuba, tingué oportunitat de conèixer aquest esport i fins i tot el seu creador.
En tornar a Catalunya, l’introduí primer al col·legi de Sant Antoni de Barcelona (1922) i després el de Santa Anna de Mataró (1929), com a mitjà pedagògic de formació dels alumnes.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 21 febrer 1879 – Barcelona, 24 setembre 1956)
Enginyer militar. Dirigí la brigada topogràfica d’enginyers de l’exèrcit (1920-24) encarregada d’aixecar el Pla de Barcelona i els encontorns, per a estudiar la defensa marítima de la ciutat. El 1925 passà a dirigir la nova oficina del pla de la ciutat de l’ajuntament. Fou coautor de la planificació espacial del CENU (1937).
Després de la guerra civil de 1936-39, ocupà el càrrec d’enginyer en cap de l’agrupació de serveis tècnics d’urbanisme i valoracions de l’ajuntament de Barcelona. Des del 1948 fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts.
És autor de diverses obres sobre cartografia de Barcelona i coautor de l’obra col·lectiva Historia del urbanismo en Barcelona (1970).
Fou el pare de Vicenç i de Ferran Martorell i Otzet.
(Barcelona, 21 setembre 1878 – 6 abril 1956)
Director cinematogràfic. Fou un dels fundadors de la productora Hispano Films, on dugué a terme una considerable tasca com a director.
Pel·lícules: Entre naranjos i Diego Corrientes (1914), Sacrifici, en col·laboració amb Ricard de Baños (1914), i Els misteris de Barcelona (1915), film en vuit jornades, que obtingué un gran èxit de públic i crítica.
(Barcelona, 1876 – 1956)
Pianista i crític musical. Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Enric Granados.
Fou primer premi de piano a l’Escola Municipal de Música. Guanyà una pensió per ampliar estudis a París i Brussel·les.
La seva carrera com a concertista, iniciada amb èxits notables, a París, a Brussel·les i a Barcelona, es frustrà a causa d’un accident que li afectà un dit. És dedicà a l’ensenyament.
Fou crític musical de “La Veu de Catalunya” i redactor en cap, amb Joan Salvat, de la “Revista Musical Catalana”.
Els seus nombrosíssims escrits sobre música, encara que esparsos, són d’una qualitat excepcional. Publicà La música i els músics (1933), recull de crítiques, i Teoría de la música (1941).
(Barcelona, 29 gener 1876 – 7 març 1956)
Pintor i escenògraf. Germà de Sebastià, es formà a l’Escola de Llotja i a quinze anys entrà a treballar al Teatre del Liceu.
Fou un dels més acreditats escenògrafs de l’escena catalana, especialment per les escenografies d’òperes wagnerianes, també organitzà festes populars.
El 1910, de les seves experiències, publicà Roda el món i torna al Born.
(Balaguer, Noguera, 7 octubre 1956 – )
Il·lustrador, de nom real Francesc Martínez i Infante. Format a l’Escola Massana, on estudià disseny gràfic, s’ha especialitzat en la il·lustració del llibre infantil i juvenil.
Col·laborà habitualment en diverses editorials i revistes. Ha exposat a Venècia (1987) i a Bratislava (1988).
Entre els seus treballs hi ha la il·lustració de Històries de la Prehistòria (1986) d’A. Moravia, Elogi dels Ocells (1988) de J.M. de Sagarra i Felip Marlot, detectiu (1988) de Joaquim Carbó.
El 1982 rebé el premi Pinotxo de la Generalitat de Catalunya.
(Barcelona, 20 octubre 1882 – 23 desembre 1956)
Compositor i violoncel·lista. Fou violoncel·lista solista de l’orquestra dirigida per Crickboom a Barcelona i membre del Quartet Barcelona.
Escriví obres per a violoncel i operetes.
(Barcelona, 1878 – 1956)
Tipògraf i impressor. Fou aprenent en una impremta de Barcelona. Després d’un període de perfeccionament a París, tornà a Barcelona i, el 1905, obrí una impremta pròpia.
Fou un renovador de les arts gràfiques a Catalunya, que depurà de les fantasies modernistes i els conferí un regust classicista d’acord amb els ideals noucentistes.
Entre altres, estampà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el setmanari “Papitu”, l’Almanac dels noucentistes (1911), el Diccionari Pal·las, i s’especialitzà en edicions de bibliòfil.
Dades dels Països Catalans 