(Barcelona, 1956 – 1965)
(DDE) Institució de l’escoltisme catòlic. Creada pel bisbe Modrego, gràcies a l’esforç d’un equip d’homes encapçalat per mossèn Antoni Batlle i Mestre.
La característica fonamental que la diferència de la resta d’institucions era la confessionalitat.
Fou l’antecedent dels Minyons Escoltes fundat el 1965.
(Moià, Moianès, 25 abril 1891 – Barcelona, 23 agost 1956)
Actor. De molt jove mostrà gran vocació per al teatre i ingressà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic d’Adrià Gual.
Debutà al teatre català a la companyia d’Enric Borràs el 1917 amb Mireia, de F. Mistral.
En la dècada 1920-30 va formar amb la seva muller, Maria Vila, la cèlebre Companyia Vila-Davi, que estrenà nombroses obres del repertori català i d’autors estrangers, especialment als teatres Romea (fins al 1936) i Català de la Comèdia (fins al 1938).
El 1946 reprengué les actuacions en català al teatre Romea i es retirà del món escènic el 1951.
Fou el pare de Maria Daví i Vila (Barcelona, 1923 – ? ) Actriu. Com els seus pares, també ha actuat en teatre català.
(Barcelona, octubre 1948 – 1956)
Grup artístic. Creat pel poeta Joan Brossa, el crític d’art Joan Puig i els pintors Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats amb el propòsit d’agitar i renovar l’art català de postguerra.
Entre les seves activitats es destaca la publicació, del 1948 al 1956, d’una revista d’art mensual, batejada amb el mateix nom, en la qual els membres del grup van formular per escrit i plàsticament la seva atrevida concepció de l’art, emparentada amb els moviments dadaista i surrealista.
(Ripollet, Vallès Occidental, 24 novembre 1956 – )
“Chichi Creus” Jugador de basquetbol. Ha jugat en diversos equips catalans (F.C. Barcelona, Cacaolat Granollers, TDK Manresa).
En la seva llarga trajectòria esportiva (té el record de minuts jugats a la lliga ACB) ha guanyat tres títols de copa (1981, 1982 i 1996) i dos de lliga (1980-81 i 1997-98).
Es retirà el 1999.
(Barcelona, 1950 – 1956)
Conjunt d’estudis, comentats i publicats per Joan Amades. Sobre costums populars dels Països Catalans, segons el curs de l’any.
És el recull més complet publicat sobre folklore català.
(Barcelona, 1956 – )
Revista semestral en castellà. D’estudis filosòfics i d’humanitats, editada per la Universitat de Barcelona.
En fou fundador i director fins a la seva mort (1965) Jaume Bofill i Bofill. Des d’aleshores la dirigí Miquel Siguan.
Ha dedicat volums a Tomàs Carreras i Artau, a Joaquim Xirau i a Jaume Bofill.
(Barcelona, 11 octubre 1874 – 21 abril 1956)
Metge. El 1896 féu la primera radiografia a Barcelona i el 1910 fou nomenat secretari general del Congrés Internacional d’Electrologia i Radiologia Mèdiques de Barcelona.
És autor, entre d’altres, de les obres, Los rayos X en cirugía (1899), La Röntgenoterapia y la Röntgenopatología (1906) i Revista general de Röntgenología (1903-10).
(Granollers, Vallès Oriental, 19 novembre 1956 – 2 març 2016)
Historiador i crític d’art. Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, col·laborador habitual de diversos diaris i revistes.
Ha estat comissari d’exposicions en galeries i institucions. En l’àmbit teòric, ha escrit textos en catàlegs d’exposicions individuals d’artistes i en mostres col·lectives.
(Barcelona, 1895 – 1956)
Advocat i polític. Membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, de la comissió organitzadora de la Conferència Nacional Catalana (1922) i, posteriorment, d’Acció Catalana.
Conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya (1936), el 1939 s’exilià a França, d’on retornà el 1945.
Fou el pare de l’actor Albert Closas i Lluró.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1876 – Étampes, Illa de França, 1956)
Músic. Germà d’Aleix Ildefons i de Francesc. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i el 1904 anà a estudiar orgue amb Alexandre Guilmant i composició amb Vincent d’Indy, a París.
Fou mestre de capella (1912-17) a Saint-Quentin (Picardia), ensenyà harmonia a la Schola Cantorum, de París (1921), i fou organista de l’església de Saint-François-Xavier (París) fins al 1952.
És autor de Canigó, òpera inèdita amb text de Lluís Jou, d’obres per a cant, música de cambra i peces per a orgue.
Dades dels Països Catalans 