Arxiu d'etiquetes: 1954

CC -moviment nacionalista-

2 Respostes

(Catalunya, 1954 – 1964)

Sigles d’un moviment parapolític nacionalista català -amb el significat de Crist-Catalunya, Catalans Cristians o Catòlics Catalans-, sorgit a l’escalf de les organitzacions eclesials -escoltisme, Congregacions Marianes, Montserrat– més arrelades al país.

Inspirat ideològicament per Raimon Galí i dirigit per Frederic Roda (1955-57) i Xavier Muñoz i Pujol (1957-62), sobretot es dedicà a tasques de reflexió i conscienciació, per bé que el sector més activista, encapçalat per Jordi Pujol, organitzà (1959-60) la campanya de l’afer Galinsoga, els fets del Palau de la Música Catalana, etc.

Després de la separació del grup de J. Pujol, CC esdevingué (1962) Comunitat Catalana i assumí un programa socialitzant, i el 1964 es convertí en el Partit Força Socialista Federal, que es dissolgué en 1968-69.

Castellanos i Vila, Emili

Deixa un comentari

(Tagamanent, Vallès Oriental, 1 gener 1954 – Barcelona, 18 novembre 1995)

Escriptor i lingüista. Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor lingüístic en diversos mitjans de comunicació.

Cercà un estil propi, tant lingüísticament com temàtica, dins la novel·la negra, aprofundint la casuística del crim.

Publicà, sota el pseudònim Albert Draper, Vuit dies de juny (1987), Geiger, massa busques per a un sol rellotge (1988) i Us mataré a tots (1990).

Membre dels col·lectiu literari Albert Draper, participà, al costat d’Andreu Martín i Jaume Fuster, en l’edició de novel·les negres interactives amb un personatge comú, Àlex Barcelona, com La mort arranca en primera (1988, amb M. Colomer).

Canigó -setmanari-

3 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1954 – Barcelona, març 1983)

Setmanari. Fundat per Xavier Dalfó com a revista mensual, l’octubre de 1971 passà a setmanari sota la direcció d’Isabel Clara i Simó i traslladà la redacció a Barcelona.

Va representar una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals. Durant el franquisme va ser multat diverses vegades i va esdevenir la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes.

Deixà de publicar-se per raons econòmiques.

Bruguera, Editorial

3 Respostes

(Barcelona, 1954 – 1986)

Editorial. Constituïda a partir de l’editorial fundada el 1912 per Joan Bruguera i Teixidó, amb el nom d’El gato negro.

Edità obres destinades al gran públic: novel·les policíaques, roses i d’humor; revistes i llibres infantils, etc.

En català va publicar “Quaderns de cultura”, “Llibres del mirador”, “Col·lecció Històries”, “Col·lecció Asterix” i Història de la premsa catalana (1966), de Joan Torrent i Rafael Tasis.

El 1986, degut a una crisi iniciada el 1984, es va dissoldre la societat.

Bover i Oliver, Josep Maria

1 Resposta

(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 juliol 1877 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 22 octubre 1954)

Teòleg jesuïta (1895). Després d’haver-se doctorat en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, on fou professor de teologia bíblica (1919 i 1921), ensenyà a la facultat teològica dels jesuïtes, a Tortosa, a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, des del 1912.

Membre de la Comissió Bíblica Pontifícia i de l’Obra del Sant Evangeli i un dels fundadors de l’Asociación para el Fomento de los Estudios Bíblicos en España i de la Sociedad Mariológica Española.

Entre les seves obres destaquen: Las epístolas de San Pablo (1940), San Pablo, maestro de la vida espiritual (1941), La Asunción de María (1947) i, especialment, de l’edició de la Bíblia (La Sagrada Biblia, 1949), en col·laboració amb F. Cantera.

Estigué especialitzat en la crítica textual del Nou Testament pel fet d’haver-ne preparat una edició crítica: Novi Testamenti Biblia Graeca et Latina (1942).

Bou i Maqueda, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 març 1954 – )

Crític literari i historiador de la literatura catalana. Estudià filosofia i lletres i es doctorà en filologia catalana amb una tesi sobre Guerau de Liost.

Professor universitari, ha exercit la docència a universitats dels EUA.

Ha publicat diversos llibres sobre les obres d’escriptors catalans i ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana de Martí de Riquer, Antoni Comas i Joaquim Molas.

Blanch i Reynalt, Josep

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1 setembre 1888 – 13 setembre 1954)

Músic de cobla i compositor de sardanes. Deixeble de fiscorn de Pau Guanter, estudià composició amb Enric Morera.

Fou membre de la cobla Els Rossinyols, de Castelló d’Empúries, i dirigí la cobla La Principal de Peralada (1915-40).

Va compondre 130 sardanes en la línia de Pep Ventura, que combinen la tècnica i la saba popular. Les més difoses foren La molinera i el músic, La deixaflaires, Tardoral, El que veié la lluna, etc.

Birulés i Bertran, Anna

Deixa un comentari

(Girona, 28 juny 1954 – )

Economista i política. Doctora en economia per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Fabià Estapé i impartí classes en l’esmentada universitat.

Els anys 1980 treballà al departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya, on s’encarregà del Centre de Desenvolupament Empresarial i presidí el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya. L’any 1990 s’incorporà al Banc de Sabadell com a secretària general tècnica.

El 1997 fou nomenada directora general de Retevisión, càrrec que exercí fins al seu nomenament (2000) com a ministra de ciència i tecnologia del govern presidit per J. M. Aznar.

Benavent i Guinart, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 març 1954 – )

Baixista. Pioner de la fusió, ha estat col·laborador d’importants noms del jazz i del flamenc: Chic Corea, Quincy Jones, Miles Davis, Paco de Lucia, Camarón de la Isla.

El 1994 li fou concedit el premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya en jazz.

Arribas i Cabrejas, Alfred

Deixa un comentari

(Barcelona, 1954 – )

Arquitecte. La seva activitat ha estat algunes vegades associada amb el dissenyador Xavier Mariscal.

Entre les seves obres, d’estètica molt personal i tecnològicament avançada, destaquen la discoteca Louie Vega, premi FAD de l’opinió del 1989, el remodelatge de les torres de la porta d’Àvila del Poble Espanyol de Barcelona i el bar Barna Crossing de Fukuoka, al Japó, país on ha realitzat diversos obres, així com a la Xina i a Frankfurt (1996-97), on col·laborà amb l’artista Joan Brossa.

A Catalunya cal esmentar la discoteca Gran Velvet a Montigalà, Badalona (1991-93).