Arxiu d'etiquetes: 1954

Institut Municipal d’Educació de Barcelona

3 Respostes

(Barcelona, 1954 – )

(IMEB)  Organisme, dependent de l’ajuntament. Aconseguí una certa ressonància ciutadana entre el 1956 i el 1962, quan n’era director Artur Martorell i Bisbal, el qual organitzà, a través de l’Institut, uns cursets radioescolars que tingueren una gran acollida, i dotà, a més, a aquesta institució d’una magnífica biblioteca pedagògica.

Des del 1993 gestiona els principals centres docents municipals, entre ells l’Escola Massana, el Conservatori Superior de Música i les escoles bressol.

Enllaç web:  Institut Municipal d’Educació de Barcelona

Homs i Ferrés, Elvira

Deixa un comentari

(Vilassar de Mar, Maresme, 1905 – Barcelona, 31 maig 1954)

Pintora, autodidacta. El 1926 exposà amb força èxit a les galeries Dalmau. conreà sobretot la natura morta.

Practicà amb assiduïtat l’aquarel·la i participà en algunes exposicions de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.

Guillén i Balmes, Ramon

Deixa un comentari

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1954 – Barcelona, desembre 2001)

Artista plàstic. Estudià a la Llotja de Barcelona (1973-78).

Des del 1989 fou professor de l’Escola Massana. Ha estat vinculat al col·lectiu d’artistes USQUAM.

La seva obra és desenvolupa dins l’àmbit escultòric, són inventaris d’objectes quotidians descontextualitzats, com els Objets Trouvés, com els mostrats a la Galeria des Archives de París (1992), o els seus Models d’ús, adreçats a persones concretes.

Granger i París, Josep

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1954)

Escriptor, periodista i advocat. Col·laborador de la premsa badalonina (“Gent Nova” i “Cultura”), i en “L’Avenir”, d’Arenys de Mar, “D’Ací i d’Allà”, de Barcelona, etc.

Publicà diversos reculls de poesia: En inquietud (1907), Salabror (1908), Nous versos del mar (1910) i Una vela que pasa (1922), i l’estudi Jacinto Verdaguer (1917).

Garcia i Falgàs, Lluís

1 Resposta

(València, 21 octubre 1881 – Barcelona, 26 maig 1954)

Dibuixant i exlibrista. Estudià gravat a París amb André Lambert.

Amb el pseudònim de Falgàs, del 1908 al 1910, féu dibuixos d’humor per a “El Diluvio Ilustrado” i “L’Esquella de la Torratxa”.

Però sobretot destacà com a exlibrista, activitat per la qual obtingué diferents premis internacionals i fundà la revista “Pro Ex-Libris” (1920-21). L’any 1921 li fou organitzada una exposició personal a Brussel·les.

Il·lustrà diverses obres.

Garcia i Escarré, Francesc

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 15 agost 1871 – Barcelona, 19 abril 1954)

Pintor i decorador. Estudià a Barcelona i a Madrid. Es presentà a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1894.

La seva obra, composta principalment de quadres de gènere i paisatges de tonalitats molt delicades, fou premiada en exposicions internacionals (Bodapest i Filadèlfia).

Fou, també, decorador d’interiors, i el 1909 restaurà la sala d’espectacles del Liceu.

Fuses i Comalada, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 març 1954 – )

Arquitecte. Es llicencià a l’ETSAB el 1977 i completà la seva formació a l’Acadèmia d’Espanya a Roma (1980) i a l’Architectural Association de Londres (1984-85).

Juntament amb Joan Maria Viader i Martí han realitzat diverses obres que reflecteixen la cura en el disseny del detall.

Han treballat sobretot a la comarca gironina, tant en enclavaments cèntrics de la capital -l’edifici d’habitatges Les Beates (1983-85), la seu central i la biblioteca de la Universitat de Girona, a l’antic edifici de les Àligues (1986-92), o la reforma del mercat municipal (1991-93)- com en entorns menys compromesos -el bloc d’habitatges a Fontejau (1989-93), l’institut Lluís Companys a Tordera (1991-92) o la facultat de ciències experimentals i de la salut (1993-96) a Girona-.

Ferrer i Soler, Albert

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4 juliol 1922 – 17 juny 1954)

Prehistoriador. Treballà sobretot a les comarques de Garraf i del Penedès.

Publicà El castro antiguo de San Miguel de Olérdola (1949), El poblamiento ibérico del Penedès y extensiones i altres articles sobre coves i jaciments prehistòrics, com les Guixeres de Vilobí (1953) i la cova del Batlle Vell de Pontons (1953-54).

Estruch i Simó, Antoni

Deixa un comentari

(Monistrol de Montserrat, Bages, 4 octubre 1870 – Sabadell, Vallès Occidental, 14 octubre 1954)

Pastor episcopalià. Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca (1895) i prevere (1897).

Exercí a Monistrol (1897-1903). Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell (1903) i hi bastí un temple (1923). Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa.

Escriví en català i en castellà.

Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines

3 Respostes

(Barcelona, 26 abril 1954 – )

(CRIS)  Club esportiu. Dedicat a l’escafandrisme, el salvament i recuperacions submarines, i altres activitats subaquàtiques.

Disposa de local propi, biblioteca especialitzada, una cambra hiperbàrica multiplaça, i piscina i instal·lacions complementàries per a l’ensinistrament dels submarinistes.

L’any 1984 creà una escola per a submarinistes professionals, l’única a Catalunya.

En fou el fundador i primer president Climent Vidal.

L’any 1986 estava integrat per 1.600 socis.