(Alacant, 1954 – 1992)
Entitat financera. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 13.272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190.514 milions.
En l’estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat.
L’any 1992 es va integrar a la Caixa del Mediterrani.
(el Genovés, Costera, 20 desembre 1954 – 31 juliol 2021)
(dit el Genovès) Pelotari. Jugador llegendari de pilota valenciana que ha estat considerat el millor jugador d’aquest esport de tots els temps. Es donà a conèixer el 1972 al campionat juvenil de pilota valenciana.
Fou campió nacional de la modalitat d’escala i corda (1975, 1976, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984 i 1989) i campió individual de la mateixa modalitat (1986, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1995).
El 1995 guanyà el campionat de les 5 Nacions a Itàlia (més tard conegut com a campionat europeu de llargues). Com a capità, guanyà el mundial de pilota celebrat a València el 1996.
Després fou director de les Escoles de Tecnificació de Pilota Valenciana de la Generalitat Valenciana.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1954 – )
Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1986, hi exercí la docència des del 1984, a partir del 1997 com a catedràtic de prehistòria. Ha centrat la seva investigació en l’estudi del procés de neolitització de la península Ibèrica.
Entre les seves publicacions cal destacar El vaso campaniforme en el País Valenciano (1984), La tradición cultural de las cerámicas impresas en la zona oriental de la península ibérica (1989), Al oeste del edén: las primeras sociedades agrícolas en la Europa mediterránea (1993), Los recursos abióticos en la prehistoria: caracterización, aprovisionamento e intercambio (amb T. Orozco i X. Terradas) i l’edició (amb T. Orozco) de les actes del II Congrés del Neolític a la Península Ibèrica (1999).
(Pego, Marina Alta, 1871 – València, 1954)
Advocat i polític. Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista.
Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València (1914). Fou també president del consell d’administració de la companyia Trasmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers.
(Barcelona, 1891 – 1954)
Fotògraf. Fill d’Adolf Mas i Ginestà, amb el qual col·laborà des de l’edat de divuit anys, i després en continuà l’obra fotogràfica, la qual es conserva a l’Institut Amatller de Barcelona.
(Lobos, Argentina, 5 novembre 1881 – Perpinyà, 17 abril 1954)
Folklorista. Estudià a l’Escola de Llotja i fou deixeble de Rossend Serra i Pagès. El 1908 es casà amb Manuel Serra i Moret.
Publicà una obra important: El cançoner de Pineda (1931), part del seu inèdit Folklore del Maresme. Pòstumament li fou publicat un diari íntim, cant a l’amor conjugal i a la bellesa de la vida, i El llibre del cor (1954).
Morí exiliada.
(França, segle XIX – segle XX)
Dinastia de músics originària de Figueres (Alt Empordà).
Els membres més destacats foren Francís Casadesús (París, 1870 – Suresmes, França, 1954), compositor; i el seu nebot, Robert Casadesús (París, 1899 – 1972), pianista i compositor.
(Barcelona, 20 octubre 1899 – Montevideo, Uruguai, 19 juliol 1954)
Pintor autodidacte. De jove treballà com a tipògraf.
Celebrà la primera exposició individual el 1924. Ha destacat com a paisatgista.
El març de 1952 emigrà cap a l’Uruguai.
(Benicarló, Baix Maestrat, 17 desembre 1954 – )
“Pitxi Alonso” Futbolista. Davanter emblemàtic de la història recent del F.C. Barcelona.
Debutà com a professional al C.D. Castelló l’any 1975. Jugà al Reial Saragossa (1977-82), al F.C. Barcelona (1982-86) i al R.C.E. Espanyol (1986-89), equip amb què es retirà als 34 anys. Debutà com a jugador internacional el 1980.
El 1995 fou designat seleccionador nacional de la Selecció Catalana de Futbol, el qual tornà a competir després del parèntesi de la dictadura. Fou també entrenador de la U.E. Figueres i segon entrenador del C.D. Mallorca.
És diplomat en magisteri i llicenciat per l’INEF.
Dades dels Països Catalans 