(Barcelona, 20 octubre 1899 – Montevideo, Uruguai, 19 juliol 1954)
Pintor autodidacte. De jove treballà com a tipògraf.
Celebrà la primera exposició individual el 1924. Ha destacat com a paisatgista.
El març de 1952 emigrà cap a l’Uruguai.
(Benicarló, Baix Maestrat, 17 desembre 1954 – )
“Pitxi Alonso” Futbolista. Davanter emblemàtic de la història recent del F.C. Barcelona.
Debutà com a professional al C.D. Castelló l’any 1975. Jugà al Reial Saragossa (1977-82), al F.C. Barcelona (1982-86) i al R.C.E. Espanyol (1986-89), equip amb què es retirà als 34 anys. Debutà com a jugador internacional el 1980.
El 1995 fou designat seleccionador nacional de la Selecció Catalana de Futbol, el qual tornà a competir després del parèntesi de la dictadura. Fou també entrenador de la U.E. Figueres i segon entrenador del C.D. Mallorca.
És diplomat en magisteri i llicenciat per l’INEF.
(Reus, Baix Camp, 15 març 1883 – 6 setembre 1954)
Polític socialista. Germà d’Eduard i de Francesc.
El 1905 ingressà al PSOE. Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE (1911-17) i aconseguí que en el IV Congrés (Tarragona, 1916) hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català.
Col·laborà en la fundació, el 1923, de “Justícia Social” i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins al 1931. Fou l’inspirador de l’intent frustrat de fusió d’aquesta amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33.
Escriví Què és el socialisme? (1931), on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscripció al marxisme, per més que n’intentés una sistematització divulgadora.
El 1939 fou condemnat a tres anys de presidi pel govern franquista.
(Barcelona, 12 febrer 1872 – 3 abril 1954)
Actriu. Filla de Josep Agustí Morera i Font (Vinaròs, Baix Maestrat, 1826 – Barcelona, 1886), que fou actor i director teatral.
Debutà als sis anys i al llarg de la seva carrera va treballar en les millors companyies del teatre català i es va especialitzar en papers característics.
Va interpretar obres d’Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Josep Maria de Sagarra, entre altres. Dels seus èxits es destaca La reina vella de Guimerà.
Foren germanes seves:
(València, 21 octubre 1881 – Barcelona, 26 maig 1954)
Dibuixant i exlibrista. Estudià gravat a París amb André Lambert.
Amb el pseudònim de Falgàs, del 1908 al 1910, féu dibuixos d’humor per a “El Diluvio Ilustrado” i “L’Esquella de la Torratxa”.
Però sobretot destacà com a exlibrista, activitat per la qual obtingué diferents premis internacionals i fundà la revista “Pro Ex-Libris” (1920-21). L’any 1921 li fou organitzada una exposició personal a Brussel·les.
Il·lustrà diverses obres.
(Reus, Baix Camp, 15 agost 1871 – Barcelona, 19 abril 1954)
Pintor i decorador. Estudià a Barcelona i a Madrid. Es presentà a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1894.
La seva obra, composta principalment de quadres de gènere i paisatges de tonalitats molt delicades, fou premiada en exposicions internacionals (Bodapest i Filadèlfia).
Fou, també, decorador d’interiors, i el 1909 restaurà la sala d’espectacles del Liceu.
(Barcelona, 17 març 1954 – )
Arquitecte. Es llicencià a l’ETSAB el 1977 i completà la seva formació a l’Acadèmia d’Espanya a Roma (1980) i a l’Architectural Association de Londres (1984-85).
Juntament amb Joan Maria Viader i Martí han realitzat diverses obres que reflecteixen la cura en el disseny del detall.
Han treballat sobretot a la comarca gironina, tant en enclavaments cèntrics de la capital -l’edifici d’habitatges Les Beates (1983-85), la seu central i la biblioteca de la Universitat de Girona, a l’antic edifici de les Àligues (1986-92), o la reforma del mercat municipal (1991-93)- com en entorns menys compromesos -el bloc d’habitatges a Fontejau (1989-93), l’institut Lluís Companys a Tordera (1991-92) o la facultat de ciències experimentals i de la salut (1993-96) a Girona-.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4 juliol 1922 – 17 juny 1954)
Prehistoriador. Treballà sobretot a les comarques de Garraf i del Penedès.
Publicà El castro antiguo de San Miguel de Olérdola (1949), El poblamiento ibérico del Penedès y extensiones i altres articles sobre coves i jaciments prehistòrics, com les Guixeres de Vilobí (1953) i la cova del Batlle Vell de Pontons (1953-54).
(Monistrol de Montserrat, Bages, 4 octubre 1870 – Sabadell, Vallès Occidental, 14 octubre 1954)
Pastor episcopalià. Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca (1895) i prevere (1897).
Exercí a Monistrol (1897-1903). Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell (1903) i hi bastí un temple (1923). Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa.
Escriví en català i en castellà.
(Barcelona, 26 abril 1954 – )
(CRIS) Club esportiu. Dedicat a l’escafandrisme, el salvament i recuperacions submarines, i altres activitats subaquàtiques.
Disposa de local propi, biblioteca especialitzada, una cambra hiperbàrica multiplaça, i piscina i instal·lacions complementàries per a l’ensinistrament dels submarinistes.
L’any 1984 creà una escola per a submarinistes professionals, l’única a Catalunya.
En fou el fundador i primer president Climent Vidal.
L’any 1986 estava integrat per 1.600 socis.
Dades dels Països Catalans 