Arxiu d'etiquetes: 1954

Giménez, Paco

Deixa un comentari

(València, 1954 – )

Il·lustrador. Autodidacte, als vint anys compaginava les tasques de dibuixant d’historietes amb les de dissenyador gràfic de publicitat, i més endavant s’introduí en el món de l’il·lustració, treballant per a edicions italianes.

L’any 1980 començà a il·lustrar llibres i contes infantils, dels quals destaquen Pericot Rodaire Voltamon (1988), Mitja dotzena (1984), L’espasa i la cançó (1986), Història del príncep Pipó (1987) i L’escletxa assassina (1990).

Ha col·laborat també en diaris i revistes, i ha publicat cartells, quaderns educatius i llibres de text.

El 1988 obtingué el Premio Lazarillo d’il·lustració i fou seleccionat a la biennal d’il·lustració de Bratislava l’any 1989.

Gayano i Lluch, Rafael

Deixa un comentari

(València, 20 juliol 1890 – 25 febrer 1954)

Escriptor. Publicà cent set obres teatrals, la majoria en català: De més verdes se’n maduren (1906), La glòria del poble (1926), Noblesa de raça (1927), Els reixos dels pobres (1927), S’hem salvat (1927), etc.

Fundà els setmanaris “La Veu del Poble”, “El Motiló” (1912) i “Teatro Valencià” (1925). Aplegà una valuosa col·lecció de fulls solts i de literatura popular valenciana.

Publicà el llibre de poemes Brots de la terra (1928), un recull d’Els furs de València (1929) i obres de folklore i costums de la ciutat de València.

Fons-Godall, Andreu

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1871 – 1954)

Pintor. Formà part de la primera generació de paisatgistes rossellonesos, amb Terrus, Lluís Bausil i Pierre Brune. S’interessava per l’escultura, el gravat i la ceràmica, i també per la poesia i la música (construïa instruments de corda).

Inventà un paracaigudes ejectable (amb patent del 1914). Féu diversos oficis abans d’ésser conservador del Museu de Pintura i Escultura de Perpinyà, després de Lluís Delfau, conservador del Teatre Municipal i professor a l’Escola Municipal de Belles Arts de Perpinyà.

Feia regularment exposicions a París, i té pintures a Londres i a Nova York.

La millor part de la seva obra consta d’aquarel·les (jardins de Sant Jaume, fortificacions de Perpinyà), remarcables per la sensibilitat i l’espontaneïtat.

Ferrandis i Luna, Salvador

Deixa un comentari

(Viver, Alt Palància, 13 novembre 1891 – Madrid, 25 gener 1954)

Advocat i periodista. Fou membre de la Joventut Valencianista i col·laborador de “Pàtria Nova”, de València, i, posteriorment, de “La Correspondencia de Valencia”.

Advocat de l’estat a Madrid, acabada la guerra civil fou nomenat delegat de Belles Arts a València.

Obres: Valencia roja (1938), La hora de la economia (1939) i Urbanismo (1951).

Dore i Galèsio, Carmen

1 Resposta

(l’Alguer, 1869 – 1954)

(it: Cármine Dore)  Escriptor. Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera (1906).

La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta (l’Alguer), Catalunya i la seva muller, Barbarina Cossu. La poesia Varemes tristes fou premiada als Jocs Florals de Mataró el 1921.

Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc.

Dalbiez, Víctor

3 Respostes

(Cornellà de Conflent, Conflent, 23 juny 1876 – Pavillons-sous-Bois, Illa de França, 29 abril 1954)

Polític radical socialista. Col·laborà al diari “La Montagne” (1905-12); fou cofundador de “Le Cri Catalan” (1907), conseller general del 1909 al 1931 i president del consell general del departament dels Pirineus Orientals del 1927 al 1929.

Diputat al parlament francès del 1910 al 1919 i el 1924, any que esdevingué ministre de les regions alliberades, fou senador (1927) i membre de la comissió d’afers estrangers, i maire de Perpinyà (1929-35).

Durant la Primera Guerra Mundial féu votar una llei (llei Dalbiez) que assegurà un repartiment millor i més just dels homes mobilitzats.

Chabàs i Martí, Joan

Deixa un comentari

(Dénia, Marina Alta, 10 setembre 1900 – l’Havana, Cuba, 29 octubre 1954)

Novel·lista, poeta i crític. Estudià dret i lletres a Madrid. Exiliat a Cuba després de la guerra civil, fou professor de literatura a Santiago.

Escriví, en castellà, poesia (Espejos, 1920), novel·la (Sin velas, desvelada, 1927; Puerto de sombra, 1928; Agor sin fin, 1930) i la biografia Juan Maragall, poeta y ciudadano (1935).

Són especialment importants la seva Historia de la literatura española (1932) i, sobretot, Literatura española contemporánea (1952).

Capellà i Roca, Pere

3 Respostes

(Algaida, Mallorca, 5 agost 1907 – Palma de Mallorca, 17 desembre 1954)

Autor teatral i poeta. Usà el pseudònim de Mingo Revulgo. Les seves nombroses comèdies “regionals” han estat molt representades a Mallorca.

Cal remarcar-ne L’amo de son Magraner (1952) i la sarsuela El carrer de ses tres roses (1952), amb música de Pere Deyà.

Fou el pare de Llorenç Capellà i Fornés.

Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant i València

Deixa un comentari

(Alacant, 1954 – 1992)

Entitat financera. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 13.272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190.514 milions.

En l’estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat.

L’any 1992 es va integrar a la Caixa del Mediterrani.

Cabanes i Pastor, Francesc

Deixa un comentari

(el Genovés, Costera, 20 desembre 1954 – 31 juliol 2021)

(dit el Genovès)  Pelotari. Jugador llegendari de pilota valenciana que ha estat considerat el millor jugador d’aquest esport de tots els temps. Es donà a conèixer el 1972 al campionat juvenil de pilota valenciana.

Fou campió nacional de la modalitat d’escala i corda (1975, 1976, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984 i 1989) i campió individual de la mateixa modalitat (1986, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1995).

El 1995 guanyà el campionat de les 5 Nacions a Itàlia (més tard conegut com a campionat europeu de llargues). Com a capità, guanyà el mundial de pilota celebrat a València el 1996.

Després fou director de les Escoles de Tecnificació de Pilota Valenciana de la Generalitat Valenciana.