(Madrid, 1895 – Barcelona, 31 desembre 1951)
Pianista. Estudià a l’Escola Municipal de Música amb Lluís Millet.
Més tard, ocupà la càtedra del seu mestre a la mateixa escola.
(Madrid, 1895 – Barcelona, 31 desembre 1951)
Pianista. Estudià a l’Escola Municipal de Música amb Lluís Millet.
Més tard, ocupà la càtedra del seu mestre a la mateixa escola.
(Catalunya, 1905 – 1951)
Companyia. Constituïda per a explotar la línia de Mollerussa a Balaguer i la branca de l’Empalme a Menàrguens, seu d’una fàbrica sucrera.
Aquesta línia fou inaugurada el 1905, i fou clausurada el 1951.
(Barcelona, 1951 – )
(CEAM) Associació privada. Comprèn la majoria de les empreses metal·lúrgiques de Catalunya.
El seu objecte és l’estudi de problemes de tipus econòmic, tècnic i d’organització de la indústria metal·lúrgica.
Ha publicat diversos estudis, i edita la revista “CEAM“, que tracta temes d’economia industrial.
(Barcelona, 1951 – )
Alpinista. Cap de l’expedició catalana que assolí l’Everest el 1985 i autor d’Hem fet el cim, el llibre que recull el testimoni d’aquesta experiència.
El 1993 fou nomenat president del Centre Excursionista de Catalunya.
(Solsona, Solsonès, 13 desembre 1886 – 21 agost 1951)
Pintor. Obtingué diversos premis.
De formació autodidacta, fou tanmateix influït per una temporada de treball al costat de Joaquim Mir, el 1931.
(Barcelona, 1875 – 1951)
Actor. Besnét del cirurgià Antoni Gimbernat i Arbós.
Estrenà a Barcelona obres de J.M. de Sagarra, com Les llàgrimes d’Angelina (1928), La filla del Carmesí (1929), L’hostal de la Glòria (1931), etc.
(Barcelona, 1898 – Madrid, 1951)
Autor teatral. Escriví nombroses peces en vers, com L’escut de Catalunya (1923) -en col·laboració amb Lluís Millà– i Pels nostres fills (1923), que fou reeditada sovint.
Col·laborà en “La Escena Catalana” amb el pseudònim Garcilius.
(Sabadell, Vallès Occidental, 2 maig 1867 – Barcelona, 6 setembre 1951)
Enginyer i polític. Pare de Joaquim Folguera i Poal.
President de la Unió Catalanista i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Presidí la comissió que exposà a la reina regent les reivindicacions catalanes (1900).
Redactà un primer projecte de Mancomunitat (1909), essencial en l’aprovació final de la institució.
Col·laborà en diverses publicacions, en les quals plasmà el seu radicalisme catalanista.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 7 octubre 1890 – Barcelona, 1951)
Ebenista i orfebre. Residí a Girona.
S’especialitzà en la fabricació de cofrets i capses artístiques, a les quals donava títols decadentistes, i les decorava amb un barroquisme personal, amb aplicacions de pedres, ferros i metalls.
Assolí grans èxits en les exposicions que realitzà a Barcelona, Tarragona, Bilbao, París i Buenos Aires.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 maig 1868 – Barcelona, 12 abril 1951)
Dibuixant i crític d’art. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on s’especialitzà en arts gràfiques i col·laborà amb l’Institut Català de les Arts del Llibre.
És autor d’un Àlbum monumental de mosaics que fou premiat repetidament.
Destacà també com a col·leccionista.