(Mallorca, 1876 – 1951)
Societat. Creada en fusionar-se les empreses britàniques The Majorca Railway Co Ltd (1872) i Majorca Central & South Eastern Railway Co Ltd, per tal de construir i explotar la xarxa ferroviària de 216,5 km, a l’illa de Mallorca.
El 1951 va passar a dependre de la companyia estatal FEVE, que més tard va clausurar algunes línies de la xarxa.
(Perpinyà, 1951 – )
Revista trimestral. Publicà articles d’història i arqueologia, textos, necrologies d’historiadors i erudits, i comentaris bibliogràfics sempre relacionats amb temes catalans i més específicament de la Catalunya del Nord.
Entre altres, en foren col·laboradors Ramon d’Abadal, Pere Ponsich, M. Durliat i Maties Delcor.
(Palma de Mallorca, 1951 – )
Institució creada per a contribuir a restaurar els estudis universitaris i fomentar la cultura a Mallorca.
El mateix any de la seva creació inicià els primers cursos de filosofia i lletres i dret, suprimits el 1957 per dificultats econòmiques. L’any 1959 fou creada la càtedra Ramon Llull amb seu en aquest centre.
Des del 1967 fins al 1973 promogué i acollí l’establiment d’una delegació de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona, així com les escoles de turisme, assistents socials i diverses entitats culturals.
Ha creat un Institut de Llengües Modernes, ha organitzat cursos de castellà per a estrangers i ha patrocinat la celebració d’un gran nombre d’actes culturals i unes quantes publicacions. En conjunt, ha assolit un pes molt notable dins la vida cultural mallorquina.
Des de l’any 1977 organitzà els Cursos d’Estiu de Català a Mallorca.
(França, 11 gener 1951)
Llei de la República Francesa, per afavorir l’estudi de les llengües i els dialectes locals.
Al Rosselló foren creats diversos cursos de català als liceus i als col·legis d’ensenyament secundari. Igualment a les universitats (en particular a la de Montpeller). Tanmateix, no ha donat cap aplicació a l’escola primària.
El 1966 fou millorada quant a l’ensenyament superior, i el 1970, quant al secundari.
(Xàtiva, Costera, 2 juny 1865 – Carcaixent, Ribera Alta, 1951)
Periodista i escriptor. Fundà i dirigí “El Clamor Setabense” (1887).
Escriví poesies i obres teatrals en castellà, i un conte El rector de Benigani, en català. Publicà Setabenses ilustres (1916).
(Torrevella, Baix Segura, 26 octubre 1871 – Madrid, 15 octubre 1951)
Polític i financer. Ministre de Treball en el govern de García-Prieto (1922).
Durant la II República fou ministre d’Hisenda a l’últim gabinet de Lerroux, president del Consell (setembre-desembre 1935) i ministre d’Hisenda.
(Maó, Menorca, 5 juny 1896 – Madrid, 12 octubre 1951)
Polític republicà. Es doctorà en farmàcia. Fou nomenat governador civil de les Illes Balears (abril 1931), càrrec que deixà quan, per renúncia de Manuel Azaña a l’acta de Balears, li correspongué una acta a l’assemblea constituent, el 6 d’octubre següent.
Candidat pel Front Popular per Menorca a les eleccions del 1936 i governador civil de Madrid (del febrer al 20 juliol 1936), passà a exercir càrrecs dins el govern republicà.
Exiliat a Mèxic, hi dirigí una editorial i fou professor de l’Escuela de Altos Estudios Mexicanos. Tornà d’Amèrica dos mesos abans de morir.
(Benimàmet, València, 28 juliol 1951 – )
Arquitecte, enginyer i escultor. Format a València i a Zuric, ciutat on residí des del 1981. Les seves obres mostren la voluntat de relacionar la forma, l’estructura de l’entorn i l’equilibri estàtic de les forces.
Autor de la remodelació de l’estació de ferrocarrils de Zuric, l’estació Spandau de Berlín, la cúpula de vidre del Parlament alemany, l’Hemisfèric situat a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València i la torre de comunicacions de l’Anella Olímpica de Barcelona. Es destacà sobretot com a constructor de ponts (Basilea, Mèrida, Lleida, Barcelona -Bac de Roda-, València -Alameda-, Sevilla -Alamillo, per a l’Expo 92- i Bilbao -Zubi Zuri-).
També és autor d’escultures, en les quals predominen els volums i les formes geomètriques pures.
El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 el premi Príncep d’Astúries de les Arts.
(Sóller, Mallorca, 1896 – Madrid, 1951)
Poeta. Estudià a Palma de Mallorca i a Nantes. Tornà a Mallorca, cursà els estudis d’administrador de correus i fou destinat a la Península Ibèrica.
Publicà Primeres poesies (Sóller 1921) i col·laborà en diversos periòdics de Mallorca i del Principat.
(Manises, Horta, 12 juliol 1951 – València, 5 març 2016)
Polític. Seguí els estudis de peritatge industrial. Militant del Partit Socialista del País Valencià des del 1977, el 1979 fou elegit alcalde de la seva localitat natal. Ha estat director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat Valenciana (1981-88) i president de la Diputació de València (1983-88).
L’any 1988 fou designat director general d’Institucions Penitenciàries, i el 1993 rellevà José Luis Corcuera com a ministre de l’Interior, càrrec del qual dimití el 1994. Passades les eleccions generals del 1996 encapçalà, junt amb Vicent Garcés, el moviment de reforma interna del PSPV-PSOE.
El 1999 fou el candidat socialista a la presidència de la Generalitat Valenciana, i després de la derrota soferta renuncià al càrrec de portaveu socialista a les Corts valencianes i a l’acta de diputat. Des d’aleshores s’ha dedicat a l’empresa familiar, vinculada a les indústries ceràmiques.
Dades dels Països Catalans 