Arxiu d'etiquetes: 1950

Galí i Camprubí, Elisabeth

(Barcelona, 19 abril 1950 – )

Dissenyadora, arquitecta i paisatgista. Estudià a l’ETSAB entre els anys 1973 i 1982. La seva obra es vincula estretament a Barcelona.

Entre les primeres obres destaquen les realitzades, en col·laboració, al Parc de Joan Miró (1982-89) i la Biblioteca Joan Miró (1984-90).

També intervingué en diverses obres a Montjuïc com el monument a Lluís Companys al Fossar de la Pedrera (1984-86), el Parc del Migdia i el Sot del Migdia (1988-92), la façana i nou accés al cementiri (1991-92) i el conjunt de nous accessos a la muntanya (1991-92).

Fou guardonada amb el premi FAD 1984 pel seu nou fanal Lamparaalta.

Després desenvolupà diversos projectes a Holanda, país on el 1999 rebé el Premi Nacional d’Urbanisme.

Freixa i Pintó, Ferran

(Barcelona, 1950 – Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 13 juny 2021)

Fotògraf. Ha estudiat dibuix i pintura a Reus, Tarragona i Barcelona.

D’ençà del 1969 exercí de dissenyador gràfic i de fotògraf especialista en treballs publicitaris, d’arquitectura i d’interiorisme.

Ha publicat escrits a revistes especialitzades i des del 1973 ha exposat a molts llocs d’Espanya.

Fornells i Francesc, Ricard

(Barcelona, 10 febrer 1895 – 4 abril 1950)

Dirigent obrer anarcosindicalista. Secretari de la federació local de sindicats de Barcelona el 1918, figurà entre els membres moderats de la CNT.

Redactor de “Solidaridad Obrera”, de Barcelona (1930-31), trentista, fou un dels fundadors (juny 1932) de l’Ateneu Sindicalista Llibertari, que presidí.

Expulsat el 1932 de la CNT, passà als Sindicats d’Oposició i formà part de la Federació Sindicalista Llibertària. Posteriorment s’uní al Partit Sindicalista, fundat per Ángel Pestaña el 1934, dirigí l’Institut Pedagògic Cultura.

Resident a Sabadell, fou el cap, durant la guerra civil, de l’organització regional catalana d’aquest partit.

Finalment, encapçalà, a l’exili (1941), un cert intent d’acostament a la CNT.

Duran i Reynals, Estanislau

(Barcelona, 1894 – 1950)

Advocat, orador i polític. Fill de Manuel Duran i Duran, i germà d’Eudald, Francesc i Raimon.

Membre d’Acció Catalana i, posteriorment, del Partit Catalanista Republicà, formà part del comitè consultiu d’aquest; fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i, en 1934-36, tinent d’alcalde.

Ocupà diversos càrrecs en el Col·legi d’Advocats i tingué una intervenció destacada en el Congrés Jurídic Català del maig de 1936.

És autor, amb Elies Rogent, d’una Bibliografia de les impressions lul·lianes (1927).

Daniel i Campalans, Eusebi

(Corbins, Segrià, 1865 – Barcelona, 1 juliol 1950)

Organista i compositor. Estudià al conservatori de Brussel·les, on fou professor de contrapunt i d’orgue.

Compongué música religiosa i obres per a orgue.

L’any 1908 inaugurà l’orgue del Palau de la Música Catalana, a Barcelona.

Curial -revista, 1949/50-

(Barcelona, febrer 1949 – setembre 1950)

Revista literària ciclostilada, publicada a la Universitat de Barcelona per Joan Ferran Cabestany, Antoni Comas, Albert Manent, Joaquim Molas i Miquel Porter.

Hi col·laboraren, entre altres, J.V. Foix, Ferran Soldevila i Joan Triadú.

En sortiren sis números. Fou suprimida governativament.

Creus i del Castillo, Jaume

(Barcelona, 27 setembre 1950 – )

Escriptor i traductor. Estudià filologia catalana i llengües.

Interessat pel món de l’edició i de la traducció ha col·laborat en diverses empreses, des de la revista universitària “Tarot de quinze” fins a la col·lecció “Cristalls”, que dirigí.

Ha publicat, juntament amb Vicenç Altaió, La poesia, és a dir la follia (1975) i Entre una pell i l’altra, l’hortizó (1978).

La seva és una literatura de trencament, revoltada, personal, i atenta encara a les primeres influències intel·lectuals.

Costumari Català -Joan Amades, 1950/56-

(Barcelona, 1950 – 1956)

Conjunt d’estudis, comentats i publicats per Joan Amades. Sobre costums populars dels Països Catalans, segons el curs de l’any.

És el recull més complet publicat sobre folklore català.

Coll i Salvador, Cèsar

(Benicarló, Baix Maestrat, 19 maig 1950 – )

Psicòleg. Es doctorà en psicologia per la Universitat de Barcelona (1977) on, des del 1985, ocupà la càtedra de psicologia evolutiva i de l’educació.

Especialitzat en psicologia evolutiva i de l’educació, ha intervingut de forma rellevant en la planificació teòrica de la reforma educativa del 1990 i en l’assessorament de la corresponent experimentació.

Destaquen els seus treballs sobre les aportacions de la psicologia a l’educació. Ha publicat entre moltes altres obres i articles La conducta experimental en el niño (1978), Psicología genética y aprendizajes escolares (1983), Marc curricular per a l’ensenyament obligatori (1986) i Aprendizaje escolar y construcción del conocimiento (1990).

Al juliol de 1992 fou nomenat director general de renovació pedagògica del Ministerio de Educación i Ciencia.

Cirera i Voltà, Josep

(Sabadell, Vallès Occidental, 1891 – Barcelona, 1950)

Polític i advocat.

Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i un dels promotors de la campanya contra la llei de Contractes de Conreu.

Milità a la Lliga Catalana i fou un dels fundadors d’Acció Popular Catalana.