Arxiu d'etiquetes: 1950

Cremades i Arlandis, Ferran

Deixa un comentari

(Bellreguard, Safor, 19 gener 1950 – )

Novel·lista. Després d’un primer llibre de poemes, Paraula del vent i del foc (1976), guanyà el premi Sant Jordi 1977 amb la novel·la Coll de serps (1978), en què la violència i l’erotisme dominen la narració.

Publicà altres novel·les com La femina de la Pobla de les femmes pecadrius (1980), El cant de la Sibyla (1983), Cafè fet exprés (1985), Hotel Àfrica (1987), Línia trencada (1991), Plaça rodona (1995). També s’ha dedicat al llibre infantil: Vaixell de neu (1989) i Dragomon (1994).

Ha treballat igualment com a fotògraf i ha realitzat diversos curtmetratges experimentals.

Cortina i Pérez, Josep Maria Manuel

Deixa un comentari

(València, 8 desembre 1868 – 29 gener 1950)

Arquitecte. Graduat el 1891, treballà a Barcelona i des del 1900 a València, d’on fou arquitecte municipal.

Del volum de la seva obra, influïda per Violet le Duc i per l’arquitectura de Domènech i Montaner, cal esmentar: el pla general de la ciutat de València, alguns edificis de la mateixa ciutat i l’institut oftalmològic del doctor Viciano a Algemesí.

Canet i Font, Ramon

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1 setembre 1950 – )

Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma en 1965-69, i a la de Sant Jordi de Barcelona en 1969-74, on es titulà. Als seus inicis se situà dins el tradicionalisme postimpressionista de Mallorca però, coincidint amb el canvi de dècada (1960-70), arribà a la nova figuració de l’època.

Just després, a partir del 1972, i guiat pel seu professor Jaume Muxart, abraçà l’abstracció. El 1973 exposà per primera vegada a la Galeria Ariel, a Palma.

Fou un dels pintors que participà de la Nova Plàstica de Mallorca (1970-80), grup del qual fou un dels protagonistes. Ha exposat a Palma, Barcelona, Madrid, Frankfurt, Berlín, Estocolm, etc, i ha participat en les principals fires internacionals de pintura.

Calvo i Sáenz de Tejada, Carme

Deixa un comentari

(València, 7 abril 1950 – )

Artista plàstica. Estudià publicitat i després féu estudis d’art a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

A mitjan dels anys 1970 realitzà sèries d’obres a partir de fragments ceràmics que classificava ordenadament, en ocasions amb un contingut figuratiu que podia ser paisatgístic o referent a pintors clàssics. Al començament dels anys 1980 obtingué diverses beques que li permeteren de traslladar-se a Madrid i a París.

Una bona part dels seus treballs consisteixen en inventaris d’objectes que acumula ordenadament sobre el mur, la tela o qualsevol altre suport, construint imatges reiteratives.

La seva trajectòria artística reflexiona pictòricament sobre la representació, tot utilitzant mitjans diversos.

Bosch i Morata, Francesc

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, 30 novembre 1901 – Mexicali, Mèxic, 25 setembre 1950)

Metge i polític. Partidari del valencianisme, fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, després (1935), del Partit Valencianista d’Esquerra.

Durant la guerra civil (1936-39) fou conseller de Cultura del Consell Provincial de València, des d’on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important: animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà decisivament la creació de l’Institut d’Estudis Valencians (fundat el 9 febrer 1937).

El 1938 s’exilià amb la família, primer a França, i després s’instal·là a Mèxic.

Bennàssar i Vives, Joan

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 1950 – )

Pintor i escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona. A 21 anys féu la primera exposició, a Mallorca. A partir d’aleshores ha exposat tant a la seva ciutat natal com a Palma, Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i en altres indrets d’Europa i dels Estats Units.

Igualment, ha participat en fires internacionals. La seva obra ha merescut diversos guardons.

Estèticament és dedica a la pintura matèrica per passar després al figurativisme, amb paisatges i natures mortes de trets hiperrealistes que han derivat cap a l’expressionisme.

Ballester i Tormo, Isidre

5 Respostes

(Nerpio, Múrcia, 12 agost 1876 – València, 13 agost 1950)

Arqueòleg i advocat. Diputat provincial de València, creà el Servei d’Investigacions Prehistòriques de València (1927), i en fou director. També dirigí el Centre de Cultura Valenciana.

Fundà la revista “Archivo de Prehistoria Levantina”, on publicà la majoria dels seus treballs.

Albertí i Morey, Josep

1 Resposta

(Capdepera, Mallorca, 8 juny 1950 – )

Poeta i editor. Capdavanter de l’avantguarda poètica de les Illes Balears. Després d’obtenir el 1970 el premi Blanquerna de Manacor amb Modus vivendi (1971), ha publicat Aliorna (1974), Era plena de canoes (1977), Poemes d’aire condicionat (1979) i Cutis (1980).

Molt lligat a les arts plàstiques, ha col·laborat en happenings, exposicions i treballs de vídeo, sobretot a través del “Taller llunàtic”.

Fundador de les publicacions “Neon de suro” i “El correu de Son Coc” ha exercit la crítica i de polemista en diverses publicacions catalanes i a “El Viejo Topo”.

Majoral, Biel

1 Resposta

(Algaida, Mallorca, 1950 – )

(Gabriel Oliver i Oliver)  Cantautor, polític i filòleg. Es llicencià el 1975 en filologia romànica, especialitat de filologia catalana, a la Universitat de Barcelona. Des del 1977 fou professor de cultura popular i llengua catalana a l’Escola de Formació del Professorat de la Universitat de les Illes Balears. S’ha especialitzat en l’estudi de la cultura popular i ha publicat articles en diverses revistes.

Com a polític milità en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) durant els anys 1970, i passà posteriorment al Partit Socialista de Mallorca (PSM), partit pel qual fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca i del Consell General Interinsular (1979-83).

Fou també regidor, pel mateix partit, de l’ajuntament d’Algaida entre el 1983 i el 1987. Posteriorment milità a Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual fou candidat a les eleccions generals del 1993.

Com a cantant ha recuperat música i lletres populars mallorquines i ha escrit composicions pròpies que reflexionen sobre Mallorca i els Països Catalans.

Ha col·laborat amb Maria del Mar Bonet en el disc Cançons de festa (1975) i ha creat el Grup Biel Majoral, amb Antoni Artigues i Delfí Mulet, amb el qual ha actuat arreu dels Països Catalans, i també a França, Gal·les o Suècia.

Posteriorment ha publicat Vou veri vou (1997), que ha significat la represa de l’activitat de cantautor, Temps, temps, temps (2002), un treball amb textos escrits majoritàriament per autors d’Algaida i on la cançó que dóna títol al disc està dedicada a Salvador Puig i Antich i Cançons republicanes (2009), amb textos i poemes de diversos escriptors.

Majó i Ribas, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1867 – 12 gener 1950)

Arquitecte modernista. Titulat el 1893. Féu cases de pisos, entre les quals sobresurt l’edifici de “La Vanguardia” (1903) de Barcelona i algun panteó al Cementiri Nou barceloní.