(Zuera, Aragó, 18 novembre 1863 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 3 maig 1945)
Naturalista i oceanògraf. Catedràtic d’història natural a la Universitat de Barcelona (1900), en fou separat a causa de les seves idees evolucionistes.
Fundà i dirigí (1907) el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca. El 1939 s’exilià a Mèxic.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1871 – Barcelona, 1945)
Pintor. El 1912 fou nomenat conservador del Museu de Belles Arts de Barcelona.
Conreà la pintura de gènere.
(Irun, País Basc, 1868 – Barcelona, 17 abril 1945)
Editor i bibliòfil. Fundador de l’Editorial Gustavo Gili, fou un dels promotors més importants de la indústria del llibre a Catalunya.
Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve (Barcelona, 1906 – 24 gener 1992) Editor. Succeí al seu pare al davant de l’Editorial Gustavo Gili. Fou succeït per seu fill:
Gustau Gili i Torra (Barcelona, 1935 – 26 setembre 2008) Editor. Succeí al seu pare al capdavant de l’Editorial Gustavo Gili.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1945 – )
(FBC) Entitat. Patrocinada per la Caixa d’Estalvis de Sabadell i el gremi de fabricants sabadellencs.
És dedicada a l’estudi dels problemes de la ciutat i dels comarcals. Entre les seves publicacions destaca els “Quaderns d’Arxiu” i monografies vàries.
El precedent de la fundació fou l’Institució Bosc i Cardellac, fundada el 1941.
Enllaç web: Fundació Bosch i Cardellach
(Barcelona, 12 abril 1868 – 1945)
Arquitecte (1890). Fill de Modest Fossas i Pi. Ocupà diversos càrrecs municipals a Barcelona, Malgrat de Mar, el Masnou i Arenys de Mar.
En les seves obres, que es mouen dins el corrent modernista, s’observa, sovint, la influència de Gaudí com la casa de veïns del carrer de Llúria núm. 80, a Barcelona (1907), d’una altra casa al mateix carrer núm. 129 (1907), i de la vil·la Sant Rafael de Tarragona (1912), d’un modernisme més contingut.
(Catalunya, 1945 – 1985)
Societat. El 1965 absorbí tres empreses elèctriques del grup Gomis de Manresa, constituïdes a partir del 1909.
La societat sorgí per a la construcció i l’explotació del pantà d’Oliana (Alt Urgell), a partir de la concessió obtinguda el 1927 per Fills de Francesc Gomis Soler per a un aprofitament hidràulic al Segre. El pantà, aprovat el 1935, fou inaugurat el 1959.
A través de les centrals hidroelèctriques d’Oliana, Castellonroi (salt i canal de Pinyana) i Marcetes (Manresa), abastà principalment les xarxes de Balaguer (Noguera) i la seva àrea: Berga, Manresa, Sant Vicenç de Castellet i Calaf.
El 1977 FECSA s’emparà del 30% del seu capital, i es convertí, poc després, en majoritari (86% el 1985).
(Sabadell, Vallès Occidental, 25 abril 1945 – 7 octubre 2024)
Ceramista. Es formà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i a l’Escola Massana de Barcelona.
Vinculat de molt jove a l’avantguarda, la part més important de la seva obra, consistent en la representació exacta d’objectes quotidians, és d’orientació hiperrealista.
Ha dut a terme també happenings i diverses accions col·lectives amb participació del públic.
(Sabadell, Vallès Occidental, 4 abril 1945 – 13 febrer 2009)
Polític. Com a advocat laboralista i militant del PSUC va participar en la lluita antifranquista durant els darrers anys de la dictadura.
El 1979, en les primeres eleccions municipals de la democràcia i encapçalant les llistes del seu partit, va ésser elegit alcalde de la seva ciutat, càrrec que ha renovat en totes les eleccions posteriors, fins al 1999.
Diputat al Parlament català des del 1992. Fou una de les figures emblemàtiques de la política municipal catalana.
(Barcelona, 1945 – 1953)
Marca d’automòbils, creada per Eusebi Cortès i Cherto.
La casa produí diferents models: taxi, furgoneta, rural, etc.
Seguí el tipus dels cotxes alemanys “DKW”; el 1948 n’hi havia uns set-cents en circulació.
(Barcelona, 1911 – Tolosa de Llenguadoc, França, 1945)
Polític. Col·laborador de “L’Opinió” (1928-29), el 1930 era un dels principals dirigents de l’Esquerra Universitària. Fou un dels fundadors de les Joventuts Comunistes -dependents inicialment de la Federació Comunista Catalano-Balear (FCCB) i després del Bloc Obrer i Camperol (BOC)-, de les quals fou secretari polític (1931-32).
Membre de la Comissió Agrària creada pel Comitè Central del BOC l’agost de 1931, publicà Dels remences als rabassaires (“L’Hora”, 1931) i Las luchas que han librado los campesinos catalanes contra sus explotadores (“La Batalla”, 1931).
En crear-se el POUM, va encapçalar amb Víctor Colomer i Àngel Estivill, un petit grup del BOC que va ingressar en la Federació Catalana del PSOE (1935) i, després, en el PSUC (1936).
Va morir assassinat.
Dades dels Països Catalans 