(Elx, Baix Vinalopó, 16 maig 1887 – 17 juliol 1945)
Escriptor. Era advocat i secretari judicial.
Els seus treballs dispersos són aplegats al volum pòstum Prosa y verso (1951).
Fenoll i Follana, Daniel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1945
Fe i Castell, Vicent
(Manuel, Ribera Alta, 15 març 1875 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 27 novembre 1945)
Periodista i autor dramàtic. Fou propietari i redactor en cap d’“El Mercantil Valenciano”.
Escriví sainets en català, musicats, que tingueren un gran èxit (Les criades de la placeta, 1900).
Després de la guerra civil va exiliar-se, primer a França i després a Mèxic.
Brasillach, Robert
(Perpinyà, 31 març 1909 – Fort de Montrouge, França, 9 febrer 1945)
Escriptor i polític. Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme. El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française”. Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis (1934).
A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme (a la novel·la Les sept couleurs, 1939, evoca un congrés de Nurenberg; escriví la crònica Le siège de L’Alcazar, 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne).
Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la col·laboració amb Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Era redactor en cap del setmanari “Je suis partout” (1937-43).
Fou detingut el 1944, condemnat i afusellat l’any següent.
Bausil, Albert
(Castres, Llenguadoc, 16 desembre 1881 – Perpinyà, 2 març 1943)
Escriptor en francès, director teatral i fundador de revistes (“Le Cri Catalan”, 1909, i “Le Coq Catalan”, 1917), etc.
Com a poeta és autor de Primoroses et rimes roses (1905), La terrasse au soleil (1921), Poèmes d’amour et d’automne (1928), etc. Conreà també el teatre i les narracions, i escriví l’autobiografia en forma de novel·la Pèl mouchí, histoire d’un petit garçon (1936).
Fou germà seu Lluís Bausil (Carcassona, Llenguadoc, 1878 – Perpinyà, 1945) Pintor postimpressionista. Pintà presseguers florits i són remarcables les seves poètiques aquarel·les.
Batle i Amengual, Bernat
(Orient, Mallorca, 6 gener 1860 – es Pont d’Inca, Mallorca, 7 desembre 1945)
(o Bal·le) Escriptor. Prevere i llicenciat en teologia a la Universitat de València.
Publicà Agranadures, espigolaies i axarmins (1899), Taula de ditxos, frases i refrans mallorquins (1899), Diccionari de sinònims mallorquins (1899), Sopes escaldades i pancuit (1899), En Pepito Carabassa (1900) i Nociones de Historia Sagrada (1916).
És autor d’una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fuies (1903). Fou col·laborador de l’almanac “El Felanigense”.
Badoa, Joan
(Salses, Rosselló, 1870 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1945)
Poeta. Comandant de l’exèrcit francès, residí molts anys a París.
Autor de poemes publicats en diverses revistes, a vegades amb el pseudònim Joan de la Sanya, i dels dos reculls Rialles (1906) i De nostra terra (1906).
Asensi i Martín, Miquel
(Llíria, Camp de Túria, 1879 – Ontinyent, Vall d’Albaida, 24 maig 1945)
Compositor. Fou director de l’Institut Musical de Giner, a València, i de la Banda de Música d’Ontinyent.
Autor d’obres corals populars, com Cançons d’alegria i Cançons per al poble, d’obres escèniques, com Ama, hi ha foc? i A la vora del riu, mare, i de contes escolars, música religiosa i música simfònica.
Aranegui i Gascó, Carme
(València, 4 febrer 1945 – )
Arqueòloga. Es formà a la Universitat de València, on fou deixebla de Miquel Tarradell. Professora adjunta de la Universitat de València (1976), des del 1985 en fou catedràtica d’arqueologia.
El seu treball de recerca abasta els períodes ibèric i romà i s’ha centrat al País Valencià, on ha excavat diversos jaciments (Port de Sagunt, necròpolis ibèrica de Cabezo Lucero) i ha dirigit un important programa d’estudi sobre el territori d’Edeta (Llíria) i de Sagunt. També co-dirigeix els treballs d’excavació a la ciutat fenicio-púnica i romana de Lixus (Marroc).
Entre les seves publicacions destaquen Excavaciones en el Gran Vell de Sagunto (1981), La nécrópole ibérique de Cabezo Lucero (1993, en col·laboració) i Escenas de la ciudad ibérica. Las cerámicas de Llíria (València) (1997).
Ha estat comissària científica de l’exposició “Els Ibers” (París, 1997-98; Barcelona ì Bonn, 1998).
Alcover i Sureda, Miquel
(Manacor, Mallorca, 1864 – Palma de Mallorca, 1945)
Historiador i arqueòleg. Germà d’Antoni Maria Alcover, ingressà a la Companyia de Jesús. Aixecà els plànols de l’església de Capdepera, d’estil bizantí.
Escriví El Conquistador y la isla de Mallorca (1929), El Islam en Mallorca (1934), i El hombre primitivo en Mallorca (1941-42); en aquest darrer llibre presentà per primera vegada l’existència de gravats incisos en una quinzena de coves prehistòriques mallorquines.
Desplegà una gran activitat com a conferenciant.
Escofet i Vilamasana, Josep
(Piera, Anoia, 1884 – Barcelona, desembre 1945)
Periodista i escriptor. Visqué a Amèrica i fou, amb Gaziel, codirector de “La Vanguardia”.
Amb el pseudònim de Juan Cabal escriví Sor Juana Inés de la Cruz (1910) i Juan Ponce de León (1924), entre altres obres.
Dades dels Països Catalans 