(Barcelona, 20 juliol 1884 – 4 maig 1945)
Músic. Deixeble d’Enric Morera.
Fou organista del Palau Nacional de Barcelona a partir de 1929 i director de l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1940-45).
És autor d’obres religioses, simfòniques, corals, de cançons i de peces per a orgue.
De la seva producció escènica destaca la sarsuela Por una mujer.
(Cercs, Berguedà, 20 novembre 1882 – Barcelona, 5 desembre 1945)
Actriu teatral, el nom real de la qual era Montserrat Casals i Baqué.
Debutà vers el 1900, i aviat es dedicà al gènere vodevilesc, en català; assolí grans èxits al Paral·lel de Barcelona.
En 1914-15 formà companyia pròpia al Teatre Espanyol.
(Barcelona, 17 octubre 1896 – 9 octubre 1945)
Músic. Fill de la pianista Júlia Obradors. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Dirigí l’Orquestra del Liceu, l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i, més tard, la Filharmònica de Gran Canària.
Autor de sarsueles, com Angelus (amb text d’Emili Vendrell), La comèdia del diable i unes Canciones clásicas españolas per a cant i piano.
Fou conegut també com a Ferran J. Obradors.
(Barcelona, 1864 – 1945)
Escriptora. Germana d’Ignasi.
És autora de la monografia El monasterio de Vallbona de las Monjas (1924) i d’una Crónica de un viaje a Roma, Padua, Asís i Loreto (1925).
(Sabadell, Vallès Occidental, 7 setembre 1945 – )
Novel·lista. Entre la seva producció cal fer esment de les novel·les Fugida en gris (premi Ciutat d’Olot 1979), Sol sense sol, Vent de memòria (premi Ciutat de Palma 1983), Elia (1985), Els colors de l’aigua (premi Sant Jordi 1985), La nit vermella i En última instància (1993).
També ha publicat els reculls de narració curta Del temps del joc al joc del temps (1984) i Dansa a la ciutat vi(r)olada (1986).
Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.
(Irun, País Basc, 1868 – Barcelona, 17 abril 1945)
Editor i bibliòfil. Fundador de l’Editorial Gustavo Gili, fou un dels promotors més importants de la indústria del llibre a Catalunya.
Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve (Barcelona, 1906 – 24 gener 1992) Editor. Succeí al seu pare al davant de l’Editorial Gustavo Gili. Fou succeït per seu fill:
Gustau Gili i Torra (Barcelona, 1935 – 26 setembre 2008) Editor. Succeí al seu pare al capdavant de l’Editorial Gustavo Gili.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1945 – )
(FBC) Entitat. Patrocinada per la Caixa d’Estalvis de Sabadell i el gremi de fabricants sabadellencs.
És dedicada a l’estudi dels problemes de la ciutat i dels comarcals. Entre les seves publicacions destaca els “Quaderns d’Arxiu” i monografies vàries.
El precedent de la fundació fou l’Institució Bosc i Cardellac, fundada el 1941.
Enllaç web: Fundació Bosch i Cardellach
(Barcelona, 12 abril 1868 – 1945)
Arquitecte (1890). Fill de Modest Fossas i Pi. Ocupà diversos càrrecs municipals a Barcelona, Malgrat de Mar, el Masnou i Arenys de Mar.
En les seves obres, que es mouen dins el corrent modernista, s’observa, sovint, la influència de Gaudí com la casa de veïns del carrer de Llúria núm. 80, a Barcelona (1907), d’una altra casa al mateix carrer núm. 129 (1907), i de la vil·la Sant Rafael de Tarragona (1912), d’un modernisme més contingut.
(Catalunya, 1945 – 1985)
Societat. El 1965 absorbí tres empreses elèctriques del grup Gomis de Manresa, constituïdes a partir del 1909.
La societat sorgí per a la construcció i l’explotació del pantà d’Oliana (Alt Urgell), a partir de la concessió obtinguda el 1927 per Fills de Francesc Gomis Soler per a un aprofitament hidràulic al Segre. El pantà, aprovat el 1935, fou inaugurat el 1959.
A través de les centrals hidroelèctriques d’Oliana, Castellonroi (salt i canal de Pinyana) i Marcetes (Manresa), abastà principalment les xarxes de Balaguer (Noguera) i la seva àrea: Berga, Manresa, Sant Vicenç de Castellet i Calaf.
El 1977 FECSA s’emparà del 30% del seu capital, i es convertí, poc després, en majoritari (86% el 1985).
(Sabadell, Vallès Occidental, 25 abril 1945 – 7 octubre 2024)
Ceramista. Es formà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i a l’Escola Massana de Barcelona.
Vinculat de molt jove a l’avantguarda, la part més important de la seva obra, consistent en la representació exacta d’objectes quotidians, és d’orientació hiperrealista.
Ha dut a terme també happenings i diverses accions col·lectives amb participació del públic.
Dades dels Països Catalans 