(Garrotxa)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Aniol de Finestres.
(Garrotxa)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Aniol de Finestres.
(la Fatarella, Terra Alta, 24 i 25 gener 1937)
Esdeveniments violents ocorreguts els darrers dies de gener per la resistència dels camperols del poble als intents de col·lectivització menats per grups de la CNT-FAI procedents d’unes altres localitats (Reus, etc), que dugueren a terme una dura repressió (arribaren a parlar fins i tot de l’aixecament d’una quinta columna).
L’arribada de forces de la Generalitat (guàrdies d’assalt, entre altres) aclarí la situació.
El resultat fou d’una cinquantena de morts, la gran majoria dels quals pagesos del poble.
(Olot, Garrotxa, 20 gener 1937 – )
Polític. Membre del Partit Popular, de Mallorca, fou conseller de planificació del govern autonòmic des del 1978.
Des del 1991 fou alcalde de Palma de Mallorca, càrrec que ha mantingut en vèncer, amb majoria absoluta, en les eleccions municipals de 1995 i 1999.
(Catalunya, 6 desembre 1936 – maig 1937)
Exèrcit creat per decret de la Generalitat. Se’l denominà també Exèrcit Nacional de Catalunya o Exèrcit de Catalunya.
Pretengué assegurar la militarització de les milícies a Catalunya i, alhora, evitar la total submissió a l’Exèrcit Popular, creat pel govern de la República.
Dirigit especialment a l’organització de la rereguarda, estigué basat en la creació de regiments i el seu agrupament en tres divisions comandades pels coronels Peña i Cusí (Barcelona), Villalba (Girona) i pel comandant Medrano (Tarragona).
De tota manera, fou molt dificultosa la incorporació real de les lleves del 1932 i del 1935, les quals n’havien de permetre l’existència efectiva, i posteriorment no es pogué impedir la centralització militar dictada pel govern de la República degut als fets de Maig de 1937.
(Barcelona, 12 desembre 1936 – 27 novembre 1937)
Setmanari. Editat per un grup de refugiats bascos durant la guerra civil.
Redactat en castellà, té interès per la guia d’evacuats d’Euzkadi que publicava.
(Catalunya, setembre 1937 – 1939)
Butlletí mensual del departament d’economia de la Generalitat de Catalunya publicat substituint el trimestral que sortia des del 1936.
Analitzà els problemes econòmics plantejats per la guerra civil i per la transformació social que el país experimentava.
(Barcelona, 3 gener 1887 – 17 gener 1937)
Diari del matí. Originàriament en castellà, fundat amb el nom de “Diario Mercantil“, fou catalanitzat l’1 de febrer de 1932.
En la segona etapa, la més interessant, actuà com a independent en política i fou dirigit per Josep A. Vandellòs i per Josep Janés i Olivé, que li donà altura literària i acurada presentació.
(Barcelona, 15 agost 1937 – 21 gener 1939)
Diari del matí. Portaveu d’Estat Català, publicat durant la guerra del 1936-39 en deixar de sortir el “Diario de Barcelona”.
(Catalunya, 31 juliol 1936 – maig 1937)
Organisme político-administratiu de la Generalitat de Catalunya.
Creada a causa de les circumstàncies sorgides amb la guerra civil i malgrat l’article 14 de la constitució de la Segona República Espanyola, segons el qual, l’exèrcit, la marina de guerra i la defensa eren d’exclusiva competència de l’estat espanyol.
Funcionà fins a la centralització de poders efectuada pel govern central de la República, després del Fets de Maig de 1937. Foren consellers de defensa el militar Felip Díaz i Sandino i l’anarco-sindicalista Francesc Isgleas.
Creà un secretariat general, que assumí les funcions del Comitè Central de Milícies Antifeixistes (després de la seva dissolució), l’Exèrcit Popular de Catalunya i l’Escola Popular de Guerra.
Tenia una forta representació a la Comissió d’Indústries de Guerra, dirigia el Consell de Sanitat de Guerra i publicava un butlletí.
(s’Agaró, Baix Empordà, 8 gener 1937 – 12 gener 1937)
Nom donat a 58 disposicions (decrets i ordres) del departament de finances de la Generalitat de Catalunya.
El pla fou preparat en aquesta localitat per un grup d’alts càrrecs de la Generalitat i d’economistes convocats pel primer conseller i conseller de finances, Josep Tarradellas, arran del decret de Facultats Excepcionals aprovat pel Consell de la Generalitat (20 novembre 1936), el qual li concedia àmplies facultats per a endegar l’activitat financera i administrativa del departament.
El pla, amb els problemes de guerra civil com a punt de referència, intentà de sistematitzar les institucions financeres de Catalunya, de normalitzar la vida administrativa i municipal i d’eixugar el dèficit del sector públic.
Les disposicions regularen la vida municipal, el règim d’apropiacions, el sistema creditici i financer, les finances de la Generalitat (hom creà nous imposts, com el de la xifra d’afers), l’estatge, el comerç exterior, la radiodifusió, la remuneració de funcionaris, etc.