(Berguedà)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Maria de Merlès.
Arxiu d'etiquetes: 1937
Mayol i Fernández, Carme
(Barcelona, 28 març 1937 – )
Professora i bibliotecària. Llicenciada en llengua i literatura castellanes, acabà els estudis a l’Escola de Bibliotecàries l’any 1959.
Treballà a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona fins el 1980, i des del 1976, a l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, de la qual, a més, fou directora entre els anys 1985 i 1991.
Membre del Consell de Biblioteques de Catalunya, des de la seva creació el 1988. En 1995-2000 fou presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya.
El 1998, la seva trajectòria fou premiada per la FESABID (Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía y Documentación), que li concedí el premi IWE-Asedie, i el 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Maucci Battistini, Emanuele
(La Piana, Itàlia, 1850 – Barcelona, 14 abril 1937)
Editor. Després de viure a Itàlia, Buenos Aires, França i Mèxic, el 1892 s’establí a Barcelona com a llibreter de vell; el 1893 inicià activitats d’editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia.
El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l’Havana.
Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novel·les, diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc.
Matilla i Marina, Segundo
(Madrid, 1862 – Teià, Maresme, 1937)
Pintor. Establert a Catalunya, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
La seva obra és principalment paisatgística, amb visions dels Pirineus i del cap de Creus, bé que també va fer molts retrats de delicada factura.
El seu autoretrat, presentat a la Sala Parés el 1921, és considerat com la seva millor obra.
Durant un quant temps produí molta obra que s’exportava a Amèrica, però a partir de la dècada del 1920 es dedicà plenament al seu art sensible i intimista.
Matamoros i Sancho, Josep
(Alcanar, Montsià, 18 maig 1866 – 10 juny 1937)
Canonge (1908), historiador i poeta.
Publicà La Cruz. Sus diversas manifestaciones y aplicaciones (1913), Historia de mi pueblo, Alcanar (1922) i la Monografía catedralicia (1928) de Tortosa.
Publicà els reculls poètics Oda a la Santísima Virgen de la Cinta (1928) i De mis verdes años… Flores marchitas (1928).
Col·laborà a “El Estandarte Católico” i “Correo de Tortosa”, sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín.
Martorell i Puig, Bernardí
(Barcelona, 20 gener 1877 – 8 agost 1937)
Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1902.
La seva arquitectura s’inscriu en la línia goticista del modernisme i es influïda per Antoni Gaudí i Domènech i Montaner.
Entre les seves obres hi ha el convent de Valldonzella (1910, Barcelona), les escoles de Capellades (1913), el cementiri d’Olius (1916) i el convent de Redemptor (1926, Barcelona).
Martínez i Hungría, Alfred
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 7 maig 1937)
Anarquista. Un dels organitzadors de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, de les quals fou membre del comitè regional i secretari.
Propicià el Front Revolucionari de les Joventuts (febrer 1937), amb la Joventut Comunista Ibèrica.
Membre de la FAI, morí en els Fets de Maig de 1937.
Marquet i Ferigle, Lluís
(Barcelona, 7 abril 1937 – Premià de Dalt, Maresme, 12 març 2011)
Enginyer en electrònica. Fou secretari de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques des del 1970.
Ha treballat en la fixació de les formes catalanes dels neologismes tècnics; ha publicat un Diccionari d’electrònica (1971) i té, inèdit, un Vocabulari de luminotècnia (1972).
Fou col·laborador de la revista “Serra d’Or” i professor de l’Escola d’Enginyers de Barcelona.
Marçà * -Alt Empordà-
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Pedret i Marzà.
Maig, Fets de -1937-
(Barcelona, 4 maig 1937 – 7 maig 1937)
Esdeveniments que tingueren lloc en enfrontar-se les forces d’ordre públic de la Generalitat, el PSUC, UGT i Estat Català amb CNT–FAI, “Amigos de Durruti” i POUM, dins el marc de les tensions internes de la zona republicana representades pels anarcosindicalistes (revolució) i pels comunistes (guanyar la guerra).
Els fets s’iniciaren quan el comissari d’ordre públic de la Generalitat, Rodríguez i Salas (PSUC), intentà d’emparar-se de l’edifici de la Telefònica, amb l’acusació que el comitè d’aquesta (CNT) s’havia extralimitat en les seves funcions.
La CNT decretà la vaga general per als dies 4 i 5 i es lluità al barri vell de Barcelona i als nuclis de Sant Andreu, el Poblenou, Sants i Gràcia. Com a conseqüència d’aquestes lluites foren assassinats Antoni Sesé (UGT), Camillo Bernieri (anarquista) i Alfred Martínez (Joventuts Llibertàries) i hi hagué atemptats contra Frederica Montseny i Marià R. Vázquez.
Per tal d’aturar els fets es formà un nou govern de la Generalitat el dia 5 amb la inclusió de Sesé (substituït per Rafael Vidiella), Feced, Valeri Mas i Joaquim Pou, sense assolir l’objectiu. El govern de la República, des de València, envià guàrdies d’assalt, que arribaren el dia 7.
Els fets de maig costaren mig miler de morts i un miler de detencions. Els comunistes responsabilitzaren el POUM dels fets i iniciaren una campanya de detenció dels dirigents d’aquesta organització, i alhora els acusaven d’estar al servei de Franco. Andreu Nin fou assassinat el juny de 1937.
Les conseqüències dels fets foren, en primer lloc, la pèrdua de poders de la Generalitat; en segon lloc, la crisi del govern Largo Caballero, i, en tercer lloc, la influència creixent dels grups comunistes PCE-PSUC.
Dades dels Països Catalans 