Arxiu d'etiquetes: 1937

Miserachs i Ribalta, Xavier

3 Respostes

(Barcelona, 12 juliol 1937 – Badalona, Barcelonès, 14 agost 1998)

Fotògraf. Féu estudis de medicina. Dedicat professionalment a l’art de la fotografia des del 1957. Té obres al Museu de Belles Arts de Brussel·les i d’altres han estat reproduïdes a l'”Annual Photography” i al “Photography Year Book”.

Entre els llibres de fotografia que publicà destaquen Barcelona, blanc i negre (1964) i Costa Brava Show (1966), i ha il·lustrat, amb retrats espontanis, els llibres Conversaciones en Cataluña (1966) de Salvador Pàniker, Los cachorros de Mario Vargas Llosa, El arte prerrománico asturiano (1967), Andalucía Barroca (1978), Catalunya des del mar (1982) i Catalunya a vol d’ocell (1991), de Carles Barral, entre d’altres.

La seva obra es sempre un esforç per donar una visió lúcida i veritable, allunyada de qualsevol fantasia.

Martínez i Sistach, Lluís Maria

3 Respostes

(Barcelona, 29 abril 1937 – )

Eclesiàstic. Estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic. Ordenat el 1961, ensenyà dret canònic a la facultat i a l’Institut de Teologia de Barcelona i fou consiliari diocesà de la Unió de Graduats d’Acció Catòlica. Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense (1977), vicari general de l’arxidiòcesi de Barcelona (1979), bisbe auxiliar (1989) i bisbe de Tortosa (1991), el 1997 fou nomenat arquebisbe de Tarragona.

L’any 1996 començà a exercir de consultor del Pontifici Consell per als Laics. Des del 1990 fins al 2002 fou president de la Junta Episcopal d’Assumptes Jurídics de la Conferència Episcopal Espanyola. La Conferència Episcopal Tarraconense l’elegí vicegran canceller de la Facultat de Teologia de Catalunya i president del Centre d’Estudis Pastorals.

Al juny de 2004 fou nomenat arquebisbe metropolità de Barcelona, just quan l’arxidiòcesi fou desmembrada. Al març de 2005 entrà a formar part del comitè executiu de la Conferència Episcopal Espanyola, càrrec en el qual cessà al març de 2011, en complir-se els dos mandats prescriptius. Al novembre de 2007 fou nomenat cardenal pel papa Benet XVI.

Ha publicat El derecho de asociación en la Iglesia (1967) i Las asociaciones de fieles (1986).

Martí i Bonet, Josep Maria

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 15 juny 1937 – )

Eclesiàstic i historiador. Doctor en història eclesiàstica a la Gregoriana de Roma i diplomat en paleografia, diplomàtica i arxivística, fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya. Des del 1972 fou director de la Biblioteca Pública Episcopal i de l’Arxiu Diocesà de Barcelona.

Entre les seves nombroses publicacions cal destacar: Evolució paleogràfica del nom de Terrassa (1975), Roma y las iglesias particulares en la concesión del palio a los obispos y arzobispos de Occidente (1976) -la seva tesi doctoral-, 83 pergamins del Monestir de St. Llorenç de Terrassa (segles X-XI) (1978) -en col·laboració-, Epistolario del Dr. Masmitjà, fundador de la Congregación de religiosas “Corazón de María” (1981), etc.

Inicià la publicació d’un Catàleg Monumental de l’Arquebisbat de Barcelona, del qual ha publicat dos volums (1978 i 1981). L’any 2010 fou elegit acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Lluch i Martín, Ernest

3 Respostes

(Vilassar de Mar, Maresme, 21 gener 1937 – Barcelona, 21 novembre 2000)

Economista i polític. Es llicencià en ciències econòmiques a Barcelona (1961). Ha estat professor universitari a Barcelona i València, rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (1985-95) i, des del 1986, catedràtic d’història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona.

Dirigent del PSC, diputat al congrés (1977-89) i, en el període 1982-86, ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialista.

Ha publicat nombrosos llibres sobre teoria econòmica i història, entre els quals destaquen La població catalana (1964), L’economia de la regió de Tarragona (1968), en col·laboració amb Emili Giralt, Notes sobre el desenvolupament de l’economia al Principat de Catalunya: 1750-1964 (1965), Una teoria de l’Empordà (1987) i La Catalunya vençuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Il·lustració (1996). Participà també en l’obra col·lectiva Ecnomia crítica: una perspectiva catalana (1973).

Morí en un atemptat d’ETA.

Garrabou i Segura, Ramon

3 Respostes

(Sedó, Segarra, 1937 – )

Historiador. Des del 1964 ha estat professor d’història econòmica a les universitats de Barcelona, de València i a l’Autònoma de Barcelona. S’ha interessat especialment per temes d’història agrària.

Ha participat al Primer Seminari Internacional d’Història La crisis agraria de fines del siglo XIX, celebrat a Girona el 1986, i ha coordinat amb A. Garcia i Sanz la Historia agraria de la España Contemporánea (1985). Ha col·laborat a Estructura social i econòmica del camp català (1983), que recull els texts de les sessions celebrades a l’Institut Municipal d’Història des del 1977.

D’entre les seves publicacions sobresurten Enginyers, industrials, modernització econòmica i burgesia a Catalunya (1850 – inicis del segle XX) (1982), Un fals dilema: modernitat o endarreriment de l’agricultura valenciana: 1850-1900 (1985) i Guerra y hacienda: la hacienda del gobierno central en los años de la Guerra de la Independencia 1808-1814 (1986), amb Josep Fontana. Ha tingut cura de l’edició de Terra, treball i propietat. Classes agràries i règim senyorial als Països Catalans (1986).

Ferrer i Roca, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 octubre 1937 – 10 maig 2016)

Historiador i polític. Professor mercantil, com a historiador s’ha especialitzat en el CADCI i el moviment obrer català en relació amb la qüestió nacional, i ha publicat, entre altres obres, Layret 1880-1920 (1971), El primer primer de maig a Catalunya (1972), La vaga de l’Harry Walker de Barcelona (1972, sota el pseudònim Joan Font), Simó Piera; perfil d’un sindicalista (1973), La lluita pels ajuntaments democràtics (1966-1976) (1977), a més de col·laborar assíduament a “El Correo Catalán” i altres periòdics. És també l’autor dels assaigs Un nou impuls per a Catalunya (1982), A mig camí (1989) i El fil roig (1994).

Col·laborador de Josep Pallach i afiliat al Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament; s’integrà breument al Partit dels Socialistes de Catalunya-PSOE (1978); passà després a Convergència Democràtica, i fou sots-director general d’Acció Cívica de la Generalitat (1982-84) i diputat al congrés (1982-85). Fou conseller de Cultura de la Generalitat entre 1985 i 1988.

Destino -setmanari-

38 Respostes

(Burgos, Castella, 6 maig 1937 – Barcelona, 1980)

Setmanari d’informació general, publicat en castellà. Fundat per un grup d’empresaris i intel·lectuals catalans a Burgos. A partir del 1939 passà a ésser publicat a Barcelona i aviat va evolucionar cap a posicions més liberals i moderadament catalanistes.

Editat per Josep Vergés (des de l’empresa literària Edicions Destino), va ésser dirigit, entre d’altres, per Ignasi Agustí, Nèstor Luján i Xavier Montsalvatge.

L’any 1974 la propietat fou traspassada, i Baltasar Porcel en fou nomenat director editorial i Josep Carles Clemente prengué la responsabilitat periodística del setmanari, que l’any 1977 passà a ésser dirigit per Josep Perarnau i el 1978, per Jordi Domènech, fins a la seva desaparició.

Va aconseguir una gran divulgació entre la burgesia. Durant la seva llarga trajectòria, ha tingut com a col·laboradors la majoria d’escriptors catalans de l’època.

Comas i Solà, Josep

4 Respostes

(Barcelona, 17 desembre 1868 – 2 desembre 1937)

Astrònom. Llicenciat (1889) en ciències físico-matemàtiques, dirigí la instal·lació de l’Observatori Fabra i en presidí la Secció Astronòmica (1904-37). El 1901 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Al costat de notables treballs d’investigació, realitzà una important tasca divulgadora amb la publicació de llibres (Fotografia del cel, 1898; Astronomia, 1927) i articles, i la fundació de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica (1911), que presidí fins a la seva mort.

Va descobrir dos cometes, un estel variable i onze asteroides, un dels quals porta el nom de Barcelona. Va ser director del Servei d’Astronomia de la Generalitat i membre de diferents institucions acadèmiques.

Carreras i Candi, Francesc

13 Respostes

(Barcelona, 4 juliol 1862 – gener 1937)

Advocat, periodista i historiador. Membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1886), membre fundador i president (1913) del Centre Excursionista de Catalunya. Col·laborà en diverses publicacions periòdiques.

Participà de manera molt activa en la vida social i cultural de Barcelona: president de la Joventut Conservadora (1890); regidor de l’Ajuntament per la Lliga (1891-1922), des d’on impulsà la publicació del Dietari de l’antic consell barceloní i les Rúbriques de Bruniquer (17 volums, 1892-1918); professor de història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans (1903-05), president diverses vegades de l’Acadèmia de Bones Lletres (patrocinà el seu butlletí), i fundador de la Societat Filatèlica Catalana (1901).

Dirigí la Geografia General de Catalunya, ampliada després al País Valencia, el País Basc i Galícia, per a la qual escriví La ciutat de Barcelona, encara ara l’obra més documentada sobre la ciutat.

Especialitzat en la història medieval catalana, publicà Lo castell de la Roca del Vallès (1895), Notas históricas de Sarriá (1897), Miscelània històrica catalana (1905-18), Dietari de guerra a Cervera (1907), Narracions montserratines (1911), La via Layetana (1913), La creu coberta (1919), Desafiament a Catalunya en el segle XVI, amb la col·laboració de Sigfrid Bosch (1936), Cataluña ilustrada (1940) i La navegación en el río Ebro, amb la col·laboració d’A. Gallardo (1940).

Benejam i Arguimbau, Pilar

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 5 desembre 1937 – )

Pedagoga i geògrafa. Mestra per l’Escola de Magisteri de les Balears (1961) i en història (1972) per la Universitat de Barcelona i doctora en pedagogia (1985) per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou professora de geografia i de didàctica des del 1972 i catedràtica de didàctica de les ciències socials. Ha format part de diverses comissions per a la reforma de la formació del professorat a Catalunya i a Espanya.

Experta en temes de revisió de la programació escolar en ciències socials, ha assessorat les administracions públiques en referència a tot el cicle formatiu. Ha estat coordinadora general dels centres educatius de la diputació de Barcelona i des del 1994 directora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Bellaterra. S’ha interessat en tots els aspectes relacionats amb la renovació pedagògica i la innovació didàctica i en la introducció en la docència de les diferents propostes epistemològiques de la geografia.

Ha publicat obres de reflexió teòrica, com La formación de maestros. Una propuesta alternativa (1986), així com d’aplicació pràctica i manuals per a l’ensenyament secundari de la geografia, entre els quals destaca Intercanvi. Geografia humana i econòmica del món actual (1976).