Arxiu d'etiquetes: 1936

Federació de Mestres Nacionals de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1908 – 1936)

(FMNC)  Associació professional. Sorgí arran de les converses pedagògiques (1901-08) celebrades per tot Catalunya, i el seu objectiu principal fou de tractar els problemes professionals de l’ensenyament públic primari. El seu estatut legal fou sempre molt irregular, fins a ésser suspès en 1923-31.

Participà activament en les escoles d’estiu i celebrà assemblees generals. Publicà un butlletí des del 1921 i “El Magisteri Català” (1932-38).

A partir de l’agost de 1936 s’adherí a la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament.

Farga i Pellicer, Ònia

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 novembre 1882 – 6 desembre 1936)

Violinista i compositora. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Matthieu Crickboom.

Féu una carrera brillant com a concertista internacional, i fundà, a Barcelona, l’acadèmia de música del seu nom.

Compongué glosses de cançons populars catalanes i escriví nombroses cançons. Deixà obres per a violí i piano, la sardana de concert Flabiolejant, una missa de rèquiem per a cors, orquestra i orgue i l’obra escènica La bella Lucinda, sobre un text de Frederic Pujulà i Vallès.

Fundà i dirigí l’associació “Música Pro Amore Artis”.

Exèrcit Popular de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 6 desembre 1936 – maig 1937)

Exèrcit creat per decret de la Generalitat. Se’l denominà també Exèrcit Nacional de Catalunya o Exèrcit de Catalunya.

Pretengué assegurar la militarització de les milícies a Catalunya i, alhora, evitar la total submissió a l’Exèrcit Popular, creat pel govern de la República.

Dirigit especialment a l’organització de la rereguarda, estigué basat en la creació de regiments i el seu agrupament en tres divisions comandades pels coronels Peña i Cusí (Barcelona), Villalba (Girona) i pel comandant Medrano (Tarragona).

De tota manera, fou molt dificultosa la incorporació real de les lleves del 1932 i del 1935, les quals n’havien de permetre l’existència efectiva, i posteriorment no es pogué impedir la centralització militar dictada pel govern de la República degut als fets de Maig de 1937.

Euzkadi en Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 desembre 1936 – 27 novembre 1937)

Setmanari. Editat per un grup de refugiats bascos durant la guerra civil.

Redactat en castellà, té interès per la guia d’evacuats d’Euzkadi que publicava.

Estudis Universitaris Catalans -revista-

10 Respostes

(Catalunya, 1907/1936 – 1979/1985)

Revista erudita, de periodicitat anual. Publicada com a portaveu dels Estudis Universitaris Catalans.

Fou la plataforma a través de la qual veieren la llum els primers estudis literaris d’investigadors com Jordi Rubió, Nicolau d’Olwer, Ferran Soldevila, Miquel Coll i Alentorn, etc.

No sortí entre el 1919 i el 1925. Fou represa el 1926 i sobretot es dedicà a la historiografia i a la història literaria. Era publicada sota el mecenatge de la Institució Patxot.

Interrompuda per la guerra civil, aquesta publicació és una de les més cabdals per a la investigació dels erudits del nou-cents.

Amb l’aparició (1979-85) dels quatre volums de la Miscel·lània dedicada a R. Aramon i Serra, s’inicià una segona època de la revista.

Estrem i Fa, Salvador

Deixa un comentari

(Falset, Priorat, 28 març 1893 – 14 setembre 1936)

Poeta. Publicà Les hores dolces (1920), Elegia del Priorat i altres versos (1927), La mala collita (1930) i el llibre en prosa La gent del Llamp (1920).

El 1931 dirigí la revista “Priorat” de Falset i emprengué moltes tasques culturals a la seva comarca.

Morí assassinat per un escamot revolucionari.

Esteva i Grewe, Jacint

4 Respostes

(Barcelona, 1936 – 9 setembre 1985)

Director cinematogràfic. Després de conrear el curtmetratge, fundà la productora Filmscontacto (1965), entorn de la qual es vertebrà l’anomenada escola de Barcelona, el manifest estètic de la qual fou Dante no es únicamente severo (1967), film que codirigí amb Joaquim Jordà.

Lejos de los árboles (1963-68), llargmetratge documental sobre aspectes insòlits i significatius de la realitat nacional, tingué problemes de censura i no fou autoritzat en la seva versió íntegra.

Posteriorment realitzà Después del diluvio (1968), Metamorfosis (1971) i El hijo de María (1972), però abandonà la producció i traspassà la distribuïdora.

Esplai -revista-

1 Resposta

(Barcelona, 1 novembre 1931 – 19 juliol 1936)

Revista. Suplement, primer, del diari “El Matí”, esdevingué després setmanari informatiu amb presentació de luxe.

Oferí, ben seleccionada, il·lustració fotogràfica d’actualitat, ultra comentaris, contes i dibuixos d’escriptors i artistes, d’acord amb la línia catòlica de la publicació.

Escola Popular de Guerra de Catalunya

4 Respostes

(Barcelona, 26 octubre 1936 – 1939)

Institució creada per decret del departament de defensa de la Generalitat de Catalunya, per a formar instructors de guerra. Ensenyava tàctica, armament, topografia, tir, etc.

Els primers professors honoraris foren Joan Garcia i Oliver i Abad de Santillán, delegats de la CNT, Rossend Cabré i J. Duran i Rosell, delegats del PSUC, i Emili Escobar, comandant de la Guàrdia Nacional Republicana.

Escola d’Alts Estudis Comercials

6 Respostes

(Barcelona, 1918 – 1936)

Institució, establerta per la Mancomunitat de Catalunya.

S’emmotllà a l’ideari dels grups rectors del capitalisme català, que es podria sintetitzar en: nacionalisme, cooperativisme, reforma de la banca, proteccionisme, etc.

Suprimida el 1924, fou represa amb el nom d’Institució d’Estudis Comercials, i s’adaptà al sistema de les escoles angleses i nord-americanes.