(Barcelona, 1934 – 1937)
Associació escolta. Fundada amb l’objectiu d’organitzar, sostenir i propagar a tot el territori de Catalunya agrupaments masculins i femenins acordats a les normes del moviment internacional de Boy Scouts.
De la seva fusió, el 1936, amb els Minyons de Muntanya, sorgí l’associació Minyons de Muntanya – Boy Scouts de Catalunya, la qual seguí les vicissituds de l’escoltisme.
(Mataró, Maresme, 16 setembre 1934 – )
Jugador de basquetbol. Iniciat en el Club Esportiu Mataró, passà posteriorment al Club de Futbol Barcelona.
En els Jocs Mediterranis de l’any 1955 assolí el record europeu de puntuació (45 punts). Ha estat 17 vegades internacional.
(Vic, Osona, 3 agost 1934 – 21 maig 2013)
Pintor. Format a Vic, conreà un paisatgisme impressionista amb el qual recrea l’estil dels pintors modernistes catalans. Exposà regularment a l’estranger.
La seva obra Puente Alta és exposada al Metropolitan Museum de Florida (USA).
(Barcelona, 1934 – 1939)
(BEN) Organització universitària de la Joventut d’Esquerra Republicana (JER), actuà a Catalunya durant la II República espanyola.
De caràcter nacionalista i d’esquerres, lluitava per una universitat autònoma i catalana, el reconeixement de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) com l’única entitat representativa dels estudiants catalans i l’establiment de cursos oficials per a obrers. L’òrgan de premsa del BEN fou “Redreçament”.
Actuà clandestinament en 1946-50.
(Barcelona, 9 juliol 1860 – San Salvador, El Salvador, agost 1934)
Baríton i cantant d’òpera. Fou deixeble de Joan Goula a Barcelona, on debutà el 1883 amb Faust, de Gounod. Completà la formació a França i a Itàlia i actuà amb èxit als millors teatres d’Europa i d’Amèrica.
Al Liceu de Barcelona estrenà L’Attaque du moulin, d’Alfred Bruneau, i Bruniselda, d’Enric Morera.
Una de les seves creacions més reeixides fou Falstaff, de Verdi.
(Morella, Ports, 16 desembre 1934 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 gener 2010)
Crític literari. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.
És autor de Narcís Oller: La societat catalana de la restauració (1965). En castellà ha publicat Leopoldo Alas, crítico literario (1968) i Leopoldo Alas: teoría i crítica de la novela española (1972), a més d’una edició crítica de La Regenta de Clarín (1989) i l’estudi Clarín y la Regenta (1995).
(Barcelona, 4 setembre 1872 – 4 gener 1934)
Musicòleg, crític musical i escriptor. Fill d’Eduard Bertran i Rubio, i germà de Pau Maria. Exercí durant quinze anys la crítica musical de “La Vanguardia” i més tard la d’“El Día Gráfico”.
Inicià a Barcelona un Museu del Teatre i de la Música, del qual fou conservador.
És autor, entre altres composicions, de Los maestros cantores de Nuremberg (1905), La danza en el teatro (1908), Entre el telar y el foso (1910), La tonadilla y la danza (1915) i El Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1926), i escriví, en castellà, novel·les i obres teatrals.
(Lleida, 1934 – 1936)
Nom amb que eren conegudes les reunions entre mestres de minyons de Lleida i de pobles del contorn, per tal de contrastar experiències sobre problemes de l’educació.
Consistia en un acte públic celebrat generalment a la mateixa escola i era adreçat als pares, als vilatans i a les autoritats locals; hom hi plantejava temes vius sobre els infants.
Després de l’acte públic, eren tractats els problemes professionals.
(Torelló, Osona, 13 març 1934 – )
Abat de Montserrat. Ordenat sacerdot el 1957, estudià tres anys al Pontificio Instituto di Musica Sacra de Roma, on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia.
De retorn al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou prefecte de l’escolania durant nou anys.
Posteriorment va ser secretari particular de l’abat Cassià Just (1977), que el nomenà prior del monestir (1978), càrrec que exercí fins el 1989, en que, per resignació de l’abat Just a l’abadiat, fou elegit pels monjos abat del monestir fins a l’abril del 2000.
(Vic, Osona, 9 maig 1852 – Madrid, 1934)
Enginyer militar i escriptor. Prengué part en la tercera guerra carlina i fou ascendit a capità. Amb el grau de coronel (1877), fou nomenat professor d’història militar a Guadalajara.
És autor de l’obra Estudios de arte e historia militar (1881-84), que consta de tres parts (Política de guerra, Política militar i Creación y organización de los ejércitos), i que constitueix un important estudi teòric i pràctic sobre la guerra.
Altres obres: Minas militares (1886), Historia de la guerra de 1914 (1922) i Expedición de catalanes y aragoneses a Oriente a principios del siglo XIV (1929).
Dades dels Països Catalans 