(la Cellera de Ter, Selva, 20 novembre 1867 – 26 desembre 1934)
Botànic. Considerat el pare de la micologia a Catalunya. Obtingué la llicenciatura de medicina el 1891, i exercí en el seu poble nadiu.
El 1908 publicà uns Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca. És coautor, amb Font i Quer, de la Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya (1930).
(Barcelona, 1932 – 1934)
Setmanari polític. Redactat gairebé tot en castellà.
Era l’òrgan del Partit Comunista de Catalunya, adherit al Partido Comunista de España.
N’eren els principals col·laboradors Antoni Sesé, Hilari Arlandis, Pere Ardiaca, Lina Odena i Ramon Casanellas.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1934 – )
Paleontòloga. Alumna de Miquel Crusafont, es doctorà l’any 1975 a la Universitat de Barcelona.
Especialista en mamífers del Terciari inferior, introductora a l’estat espanyol de l’estudi de les petjades de dinosaures i altres vertebrats fòssils. Juntament amb altres investigadors portà a terme l’estudi dels dinosaures a la península Ibèrica, participant en nombroses campanyes de prospecció i excavació, especialment a les conques prepirinenques.
Ha publicat diversos articles de la seva especialitat i és autora de monografies científiques i llibres com Geología y Paleontología de las capas rojas de Morella, Morella y su fauna fósil, Dinosaures i el seu entorn geològic i Dinosaurios de la Comunidad Valenciana.
(Cardona, Bages, 1871 – Sabadell, Vallès Occidental, 14 febrer 1934)
Poeta i eclesiàstic.
Es destacà com a orador sagrat en català; predicà milers de sermons, alguns dels quals foren publicats: Elogi fúnebre del doctor Robert (1902).
Fundà i dirigí a Sabadell la revista “Garba”, dins la línia dels Pomells de Joventut.
Publicà diversos reculls poètics, influïts per la poesia mística de Verdaguer: Cançons i moralies (1927), Terrals (1927), Lliris blaus (1928).
(Barcelona, 13 febrer 1934 – 13 agost 2003)
Assagista i publicista. Fill de Joan Carandell i Marimon, i germà de Lluís. Estudià a Barcelona i després a Alemanya i al Japó.
Al costat d’una dilatada tasca periodística, ha publicat, en català i castellà, assaigs de divulgació, en especial de temes culturals i sociològics alemanys: Peter Weiss. Poesía y verdad (1968), Las comunas. Alternativa a la familia, 1972; Franco acorralado, 1998; poesia: Vísperas de San Juan (1978); teatre en català: Violeta i A les 20h futbol (1980); novel·la: Prínceps (1985), i diversos llibres sobre la ciutat de Barcelona: Guía secreta de Barcelona (1974), La Barcelona viva (1980), L’Eixample (1982), Salons de Barcelona (1984), El Palau de la Música Catalana (1996), etc.
(Barcelona, 1934 – )
Arquitecte. Director general d’Urbanisme durant el període de la Generalitat provisional.
Ha intervingut en el Pla Especial de Reforma Interior del Centre de Tarragona, de gran interès metodològic.
(Magallón, Aragó, 1886 – Molins de Rei, Baix Llobregat, 1934)
Poetessa, de pares catalans. Exercí el magisteri a Barcelona, Osca, Segòvia i Girona.
Publicà els reculls poètics Líriques, Natura. Sonets erudits i Poesies, evocació de mons medievals i orientals.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 1 juny 1934 – Barcelona, 16 març 1981)
Soprano. Estudià cant al Conservatori del Liceu i el 1956 debutà amb La favorita.
Entre les seves interpretacions es destaquen òperes de Mozart, l’Orfeo, de Gluck, i El giravolt de maig, d’Eduard Toldrà. També conreà el lied, sobretot en català, la sarsuela i la cançó catalana.
(Catalunya, 1934 – 1937)
Organisme creat per la Generalitat, destinat a finançar operacions de crèdit a sindicats agrícoles, caixes rurals, cooperatives, mutualitats, etc, amb fonts procedents d’entitats d’aquest mateix tipus i de la Generalitat.
El 1937 fou transformada en la Caixa Central del Crèdit Agrícola.
(Girona, 18 febrer 1934 – 13 novembre 2018)
Sacerdot i historiador. Féu estudis d’història eclesiàstica i civil a Roma, Madrid i Barcelona i obtingué el títol de doctor amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII.
A Girona, compaginà les tasques pastorals amb les de professor al Seminari Menor, després ensenyà a l’Estudi General de Girona i a la Facultat de Teologia de Catalunya. Per dues vegades fou rector del Seminari Major de Girona i, des del 1987, del Seminari Major Interdiocesà, amb seu a Barcelona.
Col·laborà habitualment en revistes pastorals i científiques. Entre els seus assaigs, cal destacar Martí Luter. Valoració actual de la Reforma (1986), premi Carles Rahola 1983.
Dades dels Països Catalans 