Arxiu d'etiquetes: 1934

Acció Popular Catalana

(Catalunya, octubre 1934 – 19 abril 1937)

(APC)  Partit polític. Adherit a la CEDA.

Tingué certa audiència entre els propietaris agrícoles.

Mayor i Zaragoza, Frederic

(Barcelona, 27 gener 1934 – Madrid, 19 desembre 2024)

Bioquímic i polític. Catedràtic de bioquímica, rector de la Universitat de Granada i investigador del CSIC.

Fou elegit diputat per UCD a les eleccions de 1977, però va renunciar al seu escó per incorporar-se a la Unesco, d’on fou director adjunt (1978-81) i, després d’un parèntesi com a ministre d’Educació i Ciència (1981-82), va ser nomenat director general de l’organització (1987-99).

Maseras i Ribera, Maria Helena

(Vila-seca, Tarragonès, 25 maig 1853 – Maó, Menorca, 4 desembre 1905)

Metgessa i pedagoga. Fou la primera dona de l’estat espanyol que seguí els nous estudis oficials de batxillerat i de carrera, i una de les tres primeres metgesses, en unió d’altres dues també catalanes, Dolors Aleu i Martina Castells.

Un cop finits els estudis de medicina, es dedicà a l’ensenyament.

Era germana d’Agustí Alfons i de:

Miquel Maseras i Ribera  (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1857 – Barcelona, 13 març 1934)  Metge. Deixà algunes publicacions. Fou el pare de Miquel i d’Alfons Maseras i Galtés.

Macià, pla

(Barcelona, 1932 – 1934)

Pla d’expansió de la ciutat, elaborat pel GATCPAC en col·laboració amb Le Corbusier i P. Jeanneret.

Pretenia, entre altres coses, la reforma del nucli antic, una nova adaptació del pla Cerdà i una planificació de la ciutat.

Lucchetti i Farré, Alfred

(Barcelona, 3 febrer 1934 – 8 abril 2011)

Actor, germà de Francesc. Iniciat en el teatre independent (grups “La Pipironda”, “el Camaleó”, “GTI”, etc).

Ha treballat en teatre i cinema: La ciutat cremada (1976), Últimas tardes con Teresa (1984), La teranyina (1990), La febre d’or (1992), etc, i ha presidit l’Associació d’Actors i Directors.

També ha actuat a la televisió, en sèries com Poblenou i Nissaga de poder.

Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1995), el premi Max (2000) i el premi Butaca a la seva trajectòria teatral (2001)

Lluita! -Barcelona, 1934/35-

(Barcelona, novembre 1934 – abril 1935)

Periòdic del Partit Comunista de Catalunya, publicat en català.

La seva sortida fou molt irregular.

Representà la tendència ortodoxa del comunisme internacional.

Lluís i Font, Pere

(el Pujal, Pallars Sobirà, 1 maig 1934 – Sabadell, Vallès Occidental, 9 abril 2026)

Filòsof. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.

Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on portà a terme una important tasca docent, codirigí la col·lecció “Textos Filosòfics”.

Ha estat membre del Col·legi de Filosofia, de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i president de l’Associació Catalana de Filosofia Moderna, filial de la Societat Catalana de Filosofia.

Lloveras i Sorni, Joan

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1934 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 15 juliol 1998)

Tenor. Estudià música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i cant al Conservatori del Liceu.

Debutà el 1966 a Tel Aviv, amb La Bohème de Puccini. Passà després a la República Federal d’Alemanya, on fou primer tenor estable, durant diverses temporades, als teatres d’òpera d’Essen i Hamburg.

El 1979 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York (Cavalleria rusticana, de Mascagni).

Ha actuat encara a diversos teatres europeus i americans.

Lavilla Alsina, Landelino

(Lleida, 6 agost 1934 – Madrid, 13 abril 2020)

Polític. Jurista i lletrat del Consell d’Estat, fou membre del grup democratacristià Tácito (1973), amb el qual ingressà a la Unión del Centro Democrático (UCD).

Ministre de Justícia (1976-79) i diputat per Jaén (1979-82), fou president del Congrés de Diputats (1979-82) i, com a president d’UCD (1982-83), procurà, sense èxit, evitar la fallida del partit.

Laia Films

(Barcelona, 1934 – 1938)

Productora cinematogràfica. Nascuda per iniciativa del Servei Cinematogràfic de la conselleria de cultura de la Generalitat.

Des del 1934 produí força documentals, i establí un ambiciós pla de producció de films d’argument, que fou col·lapsat per la guerra civil.

Jaume Miravitlles, Josep Carner i Ribalta i Miquel Joseph i Mayol en foren els col·laboradors principals.