(Catalunya, octubre 1934 – 19 abril 1937)
(APC) Partit polític. Adherit a la CEDA.
Tingué certa audiència entre els propietaris agrícoles.
Acció Popular Catalana
8 Respostes
Arxiu d'etiquetes: 1934
Mayor i Zaragoza, Frederic
(Barcelona, 27 gener 1934 – Madrid, 19 desembre 2024)
Bioquímic i polític. Catedràtic de bioquímica, rector de la Universitat de Granada i investigador del CSIC.
Fou elegit diputat per UCD a les eleccions de 1977, però va renunciar al seu escó per incorporar-se a la Unesco, d’on fou director adjunt (1978-81) i, després d’un parèntesi com a ministre d’Educació i Ciència (1981-82), va ser nomenat director general de l’organització (1987-99).
Maseras i Ribera, Maria Helena
(Vila-seca, Tarragonès, 25 maig 1853 – Maó, Menorca, 4 desembre 1905)
Metgessa i pedagoga. Fou la primera dona de l’estat espanyol que seguí els nous estudis oficials de batxillerat i de carrera, i una de les tres primeres metgesses, en unió d’altres dues també catalanes, Dolors Aleu i Martina Castells.
Un cop finits els estudis de medicina, es dedicà a l’ensenyament.
Era germana d’Agustí Alfons i de:
Miquel Maseras i Ribera (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1857 – Barcelona, 13 març 1934) Metge. Deixà algunes publicacions. Fou el pare de Miquel i d’Alfons Maseras i Galtés.
Macià, pla
Lucchetti i Farré, Alfred
(Barcelona, 3 febrer 1934 – 8 abril 2011)
Actor, germà de Francesc. Iniciat en el teatre independent (grups “La Pipironda”, “el Camaleó”, “GTI”, etc).
Ha treballat en teatre i cinema: La ciutat cremada (1976), Últimas tardes con Teresa (1984), La teranyina (1990), La febre d’or (1992), etc, i ha presidit l’Associació d’Actors i Directors.
També ha actuat a la televisió, en sèries com Poblenou i Nissaga de poder.
Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1995), el premi Max (2000) i el premi Butaca a la seva trajectòria teatral (2001)
Lluita! -Barcelona, 1934/35-
(Barcelona, novembre 1934 – abril 1935)
Periòdic del Partit Comunista de Catalunya, publicat en català.
La seva sortida fou molt irregular.
Representà la tendència ortodoxa del comunisme internacional.
Lluís i Font, Pere
(el Pujal, Pallars Sobirà, 1 maig 1934 – Sabadell, Vallès Occidental, 9 abril 2026)
Filòsof. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.
Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on portà a terme una important tasca docent, codirigí la col·lecció “Textos Filosòfics”.
Ha estat membre del Col·legi de Filosofia, de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i president de l’Associació Catalana de Filosofia Moderna, filial de la Societat Catalana de Filosofia.
Lloveras i Sorni, Joan
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1934 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 15 juliol 1998)
Tenor. Estudià música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i cant al Conservatori del Liceu.
Debutà el 1966 a Tel Aviv, amb La Bohème de Puccini. Passà després a la República Federal d’Alemanya, on fou primer tenor estable, durant diverses temporades, als teatres d’òpera d’Essen i Hamburg.
El 1979 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York (Cavalleria rusticana, de Mascagni).
Ha actuat encara a diversos teatres europeus i americans.
Lavilla Alsina, Landelino
(Lleida, 6 agost 1934 – Madrid, 13 abril 2020)
Polític. Jurista i lletrat del Consell d’Estat, fou membre del grup democratacristià Tácito (1973), amb el qual ingressà a la Unión del Centro Democrático (UCD).
Ministre de Justícia (1976-79) i diputat per Jaén (1979-82), fou president del Congrés de Diputats (1979-82) i, com a president d’UCD (1982-83), procurà, sense èxit, evitar la fallida del partit.
Laia Films
(Barcelona, 1934 – 1938)
Productora cinematogràfica. Nascuda per iniciativa del Servei Cinematogràfic de la conselleria de cultura de la Generalitat.
Des del 1934 produí força documentals, i establí un ambiciós pla de producció de films d’argument, que fou col·lapsat per la guerra civil.
Jaume Miravitlles, Josep Carner i Ribalta i Miquel Joseph i Mayol en foren els col·laboradors principals.
Dades dels Països Catalans 