(Manresa, Bages, 29 desembre 1856 – Roquetes, Baix Ebre, 27 maig 1930)
Meteoròleg i jesuïta (1870), representà Espanya al Congrés científic de Chicago (1894). El 1900 passà als EUA i el 1901 fou nomenat director del servei meteorològic de Filipines.
Inventor d’un tipus especial de microsismògraf. Publicà diverses obres de meteorologia i de sismografia, entre les quals sobresurten El Archipiélago Filipino (1900) i The Ciclons of the Far East (1904) i l’edició de l’Atlas de Filipinas (1900).
(Terrassa, Vallès Occidental, 24 desembre 1874 – Barcelona, 10 desembre 1930)
Jesuïta. Preocupat per l’atenció als malalts inguaribles, promogué l’obra anomenada Cottolengo del Pare Alegre, que no arribà a realitzar-se fins després de la seva mort.
Fou director de les Congregacions Marianes d’adolescents i de joves de Barcelona.
(Barcelona, 5 febrer 1930 – Mataró, Maresme, 18 juny 1987)
Pintor. Cultivador al principi d’un expressionisme primitivista, a partir de l’impacte de l’informalisme conreà un tipus d’abstracció geomètrica que recorda les màquines de Klee. Posteriorment arribà a una pintura de matèria, porosa i resseca, plena d’impulsos vitals.
Des del 1956 s’integrà al grup Sílex, del qual formaven part Carles Planell, Hernández Pijuan i Rovira Brull.
(la Garriga, Vallès Oriental, 2 juliol 1930 – )
Escriptora. Germana de Xavier. Ha publicat els reculls de poesies La mà pel front (1962), Díptic (1972), en col·laboració amb Maria Àngels Anglada, i L’encenedor verd (1979); les narracions juvenils: El fantasma Santiago (1979), Grills (1983) i Tanit (1984); i les novel·les Fes-te replicar (1979), Agapi mou (1980), Desencís (1980), Tranquil Jordi, tranquil (1984), Quan xiula el tren (1997) i Balls de saló (1998).
Del 1979 al 1987 va ser alcaldessa de la Garriga.
Col·laborà a la revista “Inquietud” de Vic.
(Barcelona, 1930 – 21 maig 1997)
Escriptor, editor i distribuïdor de llibres. Fundador d’Albertí, Editor.
Va dirigir i, en bona part, va redactar el Diccionari biogràfic (1966-68), de personatges catalans, en quatre volums. Va continuar la “Nova col·lecció Lletres”, iniciada per Joan Grases, que incorporà molts autors inèdits, i va publicar la miscel·lània “Quart Creixent”, que s’hagué d’interrompre al fascicle 4.
És autor de l’estudi de divulgació històrica L’Onze de Setembre (1966) i l’assaig El republicanisme català i la Restauració monàrquica (1875-1923) (1972). També ha publicat un Diccionari de la llengua catalana (1975) i el Diccionari de la llengua catalana il·lustrat.
Fou un dels promotors de la Societat Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa (fundada el 1980).
A partir de la seva mort, el segell editorial ha passat a la direcció d’Elisenda Albertí.
Enllaç web: Albertí Editor
(Barcelona, 1930 – 6 juny 2015)
Escriptor. Ha conreat el periodisme i, sobretot, el guió radiofònic. En aquest gènere ha esdevingut un dels especialistes més fecunds i coneguts.
També ha escrit obres per al teatre escènic, com la titulada L’arbre caigut, en col·laboració amb Lluís Coquard, publicada en 1957.
(Barcelona, 1930 – gener 1939)
(AEB) Associació professional. Agrupava les alumnes sortides de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, fundada el 1930.
L’any 1936 se’n separaren les bibliotecàries en exercici amb el nom d’Agrupació Professional de Bibliotecàries de Catalunya, que estava adherida a la FIAB.
Les dues agrupacions publicaren conjuntament el butlletí “AEB”.
(Catalunya, 1930 – març 1931)
(ARC) Partit polític. Sorgit arran d’una escissió d’Acció Catalana provocada por un grup de militants encapçalats per A. Rovira i Virgili, que volien situar-se en posicions nacionalistes més esquerranes.
Després de participar en la reunió de Sant Sebastià (1930), s’integrà en l’Acció Catalana Republicana.
(Catalunya, 1930 – )
(FEEC) Òrgan que agrupa les entitats excursionistes i els practicants d’esports i activitats de muntanya (escalada, excursionisme, esquí de muntanya, alpinisme, bicicleta de muntanya, etc).
S’organitza territorialment en dotze delegacions arreu de Catalunya i comprèn diverses comissions tècniques, que són el Comitè Català de Campaments, el d’Escalada Esportiva, el d’Esquí de Muntanya, el de Marxes, el de Ral·lis de Muntanya, el de Refugis i el de Senders.
També està capacitada per a la formació específica a través de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM), per a l’organització dels Campionats de Catalunya i de la Copa Catalana de les diferents disciplines, a més de tenir competències sobre les seleccions catalanes de curses de muntanya, d’esquí de muntanya i d’escalada esportiva.
Des del 1966 edita la revista “Vèrtex”, i des dels finals dels anys 1990 publica el “Butlletí de la FEEC”. L’any 2000 aplegava més de 300 entitats i tenia més de 13.000 llicències federatives emeses. El mateix any fou la primera federació esportiva catalana reconeguda oficialment com a membre d’un organisme federatiu internacional, la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme (UIAA).
El precedent de la FEEC fou la Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya, la qual després de la Dictadura de Primo de Rivera, el 1930 restablí les seves funcions i adoptà el nom actual, sota la presidència del CEC, que exercia Francesc Maspons i Anglasell. Després de la guerra civil la FEEC fou clausurada, fins que el 1977 les entitats excursionistes decidiren recuperar la denominació del 1930 i dotar-se d’un nou estatut, que fou adaptat als neus temps i legislacions abans d’ésser aprovat el 1991.
Enllaç web: Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
(Barcelona, 1930 – )
(COAC) Organisme professional. Constituït definitivament el 1931 amb el nom de Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. En fou el primer degà electiu Ricard Giralt i Casadesús. Comprenia, en principi, Catalunya, Balears, Aragó i la província de Logronyo; des del 1933 la seva àrea restà reduïda a les dues primeres zones.
La seva finalitat és d’obtenir un millorament de la construcció i, alhora, d’agrupar els arquitectes i defensar llurs interessos professionals. Fins al 1936 coexistí amb l’antiga Associació d’Arquitectes de Catalunya, i el 19 de juliol de 1936 el Sindicat d’Arquitectes de Catalunya substituí ambdues entitats.
La segona època s’inicià el 1939, amb la presidència de Francesc Guàrdia i Vial; el 1949 organitzà un concurs de projectes per a resoldre el problema de l’habitatge econòmic a Barcelona. El 1964 la junta presidida per Antoni de Moragas creà la Comissió de Cultura i l’Arxiu Històric d’Urbanisme, Arquitectura i Disseny (AHUAD).
La seva biblioteca especialitzada conté 20.000 volums. Fins al 1935 publicà el “Butlletí del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears” i, des del 1944, “Cuadernos de Arquitectura”. Promou també edicions d’interès arquitectònic i urbanístic.
Enllaç web: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya
Dades dels Països Catalans 