Arxiu d'etiquetes: 1930

Blasco i Monterde -germans-

2 Respostes

Foren germans del també dibuixant Jesús Blasco i Monterde.

Pilar Blasco i Monterde  (Barcelona, 10 desembre 1921 – 19 setembre 1992)  Dibuixant. Ha treballat molt com a il·lustradora de diverses publicacions periòdiques, sobretot d’especialitzades en temes femenins.

Alexandre Blasco i Monterde  (Barcelona, 21 setembre 1928 – 19 octubre 1988)  Pintor. Destacà com a aquarel·lista.

Adrià Blasco i Monterde  (Barcelona, 20 maig 1930 – 24 abril 2000) Pintor. Ha destacat com a dibuixant i il·lustrador. Conreà sobretot l’aquarel·la.

Bernaus i Serra, Agustí

Deixa un comentari

(Artesa de Segre, Noguera, 1863 – Bluefields, Nicaràgua, 1930)

Bisbe missioner caputxí. Exercí l’apostolat a l’Equador, a Colòmbia i a Costa Rica des del 1906.

Nomenat vicari apostòlic de Guam (illes Marianes) i bisbe titular de Mesopotàmia (Creta), el 1913 fou consagrat a Montserrat, pel bisbe Torras i Bages.

En 1914 fou nomenat vicari apostòlic de Bluefields, a Nicaragua.

Bergós i Dejuan, Joan

Deixa un comentari

(Lleida, 1859 – 1930)

Economista i polític. Vers el 1896 era corredor del comerç a Lleida, i feia alguns anys que s’havia integrat al moviment catalanista polític i literari.

El 1892 esdevingué el principal propagandista de les Bases de Manresa.

Fundà l’Associació Cultural Catalanista, en estreta col·laboració amb Unió Catalanista, de Barcelona. Impulsà els jocs florals a Lleida.

Baulies i Cortal, Jordi

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 24 agost 1930 – Barcelona, 24 gener 2013)

Sociòleg. Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid.

Ha publicat Menorca, notas geográficas (1961, premi de Bibliografia Menorquina), L’illa de Menorca (1964-67), Granollers (1965, premi Maspons i Camarasa), El doctor Cadevall, botànic i geógraf del Vallès (1969), Estudio especial de la Mancomunidad Sabadell-Tarrasa (1969), El municipi de Terrassa, 1877-1977 (1977) i Diccionari terminològic de l’administració municipal (1980).

Bartrina i Costa, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 4 novembre 1885 – Madrid, 2 desembre 1930)

Metge i esportista. Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm.

Introduí a l’estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d’invàlids.

El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers.

Barris i Ballestín, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 febrer 1930 – 29 octubre 2023)

Atleta. Ha format part dels clubs Hispano-francès, Espanyol i Barcelona.

La temporada 1957-58 detingué els rècords espanyols de 800 m, 1.000 m, 1.500 m, 2.000 m, 3.000 m i la milla.

El seu temps en els 1.500 m (3’41″7/10) li valgué el tretzè lloc en el ranking mundial.

Algué i Sanllehí, Josep Maria

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 29 desembre 1856 – Roquetes, Baix Ebre, 27 maig 1930)

Meteoròleg i jesuïta (1870), representà Espanya al Congrés científic de Chicago (1894). El 1900 passà als EUA i el 1901 fou nomenat director del servei meteorològic de Filipines.

Inventor d’un tipus especial de microsismògraf. Publicà diverses obres de meteorologia i de sismografia, entre les quals sobresurten El Archipiélago Filipino (1900) i The Ciclons of the Far East (1904) i l’edició de l’Atlas de Filipinas (1900).

Alegre i Pujals, Jacint

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 24 desembre 1874 – Barcelona, 10 desembre 1930)

Jesuïta. Preocupat per l’atenció als malalts inguaribles, promogué l’obra anomenada Cottolengo del Pare Alegre, que no arribà a realitzar-se fins després de la seva mort.

Fou director de les Congregacions Marianes d’adolescents i de joves de Barcelona.

Alcoy i Làzaro, Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 febrer 1930 – Mataró, Maresme, 18 juny 1987)

Pintor. Cultivador al principi d’un expressionisme primitivista, a partir de l’impacte de l’informalisme conreà un tipus d’abstracció geomètrica que recorda les màquines de Klee. Posteriorment arribà a una pintura de matèria, porosa i resseca, plena d’impulsos vitals.

Des del 1956 s’integrà al grup Sílex, del qual formaven part Carles Planell, Hernández Pijuan i Rovira Brull.

Albó i Corrons, Núria

2 Respostes

(la Garriga, Vallès Oriental, 2 juliol 1930 – )

Escriptora. Germana de Xavier. Ha publicat els reculls de poesies La mà pel front (1962), Díptic (1972), en col·laboració amb Maria Àngels Anglada, i L’encenedor verd (1979); les narracions juvenils: El fantasma Santiago (1979), Grills (1983) i Tanit (1984); i les novel·les Fes-te replicar (1979), Agapi mou (1980), Desencís (1980), Tranquil Jordi, tranquil (1984), Quan xiula el tren (1997) i Balls de saló (1998).

Del 1979 al 1987 va ser alcaldessa de la Garriga.

Col·laborà a la revista “Inquietud” de Vic.