Arxiu d'etiquetes: 1925

Rendé i Ventosa, Josep Maria

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 29 juliol 1877 – Cabra del Camp, Alt Camp, 6 juny 1925)

Tècnic agrònom. El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Prèstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola; ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu (1913).

El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius. L’any 1919 fou catedràtic a l’Escola Superior d’Agricultura.

Impulsà l’Acció Social Agrària de l’indicat organisme, amb l’ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l’organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d’enologia i d’arbres fruiters.

Intervingué en la creació de la Caixa de Crèdit Comunal, el Servei Forestal de Ramaderia i el Crèdit Agrícola.

Dirigí la pàgina agrícola del diari “La Publicitat”.

Henrich i Girona, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 octubre 1851 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 13 juny 1925)

Impressor i polític. Després d’estudiar enginyeria a Madrid, treballà a la impremta barcelonina Ramírez i Companyia, de la qual, ben aviat en fou soci, més tard en fou gerent i el 1889 la convertí en Henrich i Companyia.

A partir d’aquest mateix any, i amb l’adquisició d’una rotativa, començà a imprimir el diari “La Publicidad”. També hi instal·là tallers de fotogravat i d’heliografia. Com a editor publicà diverses obres en català.

Fou el primer president de la Federació de les Arts del Llibre, i presidí la Unió Sindical de les Indústries del Llibre de Barcelona.

Afiliat al partit liberal, fou diputat provincial, regidor i vice-president de la diputació de Barcelona. El 1893 fou també batlle de la ciutat.

Garraf, complot de -1925-

10 Respostes

(Sitges, Garraf,  6 juny 1925)

Atemptat contra Alfons XIII de Borbó. Fou una intriga concertada per un grup de joves d’Estat Català per atemptar en un túnel situat entre Garraf i Sitges quan el rei tornava a Madrid després d’haver visitat Barcelona.

L’atemptat fou avortat per la policia, que retirà la bomba i foren empresonats entre altres Jaume Compte, Marcel·lí Perelló, Miquel Badia i Emili Granier, que foren amnistiats el 1930, després de la caiguda de Primo de Rivera.

Aquest esdeveniment representà l’inici d’una major activitat d’Estat Català.

Garí i Cañas, Josep

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 1854 – Barcelona, 21 juliol 1925)

Banquer. En unió de Manuel Arnús i Fortuny, fundà a la darreria del segle XIX, la Banca Arnús y Garí S.L. de Barcelona. L’establiment perdurà fins al 1948.

Fou, a més, un dels fundadors de l’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona. Era un dels directors del Banc de Barcelona quan aquest féu fallida el 1920.

El seu nebot Josep Garí i Gimeno continuà la banca Arnús-Garí.

Ferrer i Sala, Josep

Deixa un comentari

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 19 octubre 1925 – 6 novembre 2024)

Empresari. Començà a treballar a l’empresa familiar, Freixenet, durant la segona meitat dels anys 1940, quan la seva mare hagué de fer-se càrrec de la companyia després de la mort del seu marit i del seu fill gran durant la guerra civil.

Sota la seva direcció, el grup Freixenet ha esdevingut capdavanter de l’exportació, impulsada per la marca Carta Nevada, creada el 1941, i consolidada amb el cava Cordón Negro, nascut el 1974.

Rebé, al juliol de 1998, el premi Joan Lladó al suport a la cultura; al març de 1999 deixà al seu nebot, Josep Lluís Bonet, la presidència de la firma, i ell passà a ésser-ne president d’honor.

Esteve, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1861 – Nova York, USA, 1925)

Anarquista. Tipògraf d’ofici. Cap al 1884 s’integrà al moviment obrer internacionalista, al costat d’Anselmo Lorenzo. Secretari de la Comissió Federal de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1887) i director del periòdic “El Productor” (1887-93).

El 1891 féu un viatge de propaganda per Espanya en companyia d’Enrico Malatesta.

El 1892 s’exilià a Nova York on col·laborà a “El Despertar” i fundà “Cultura Obrera”. Autor de Socialismo anarquista (1902) i Reformismo, dictadura, federalismo (1925).

Esteve i Martorell, Joan Baptista

2 Respostes

(Barcelona, 8 desembre 1857 – 23 novembre 1925)

Anarco-sindicalista. Usà el pseudònim de Leopoldo Bonafulla.

Fou director d’“El Productor” (1901-04), intervingué en la Setmana Tràgica de Barcelona i participà en el congrés regional obrer del 1910 que decidí la constitució de la CNT.

És autor de La Revolución de Julio (1910), obra bàsica per al coneixement dels fets del juliol de 1909, i de texts de propaganda ideològica, com, entre d’altres, Criterio libertario (1905) i La justicia libre (sd).

Esport Català, L’

6 Respostes

(Barcelona, 7 abril 1925 – 5 setembre 1927)

Setmanari esportiu. Fundat i codirigit per Vicenç Bernades i Antoni Vila.

Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític. S’hi destacà Antoni Vila (Crítias), amb els comentaris intel·lectualitzats sobre boxa, entre d’altres.

En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major part de la redacció s’incorporà al diari “La Nau” i feren el setmanari “La Nau dels Esports” (1929-30).

Espona i de Nuix, Joaquim d’

2 Respostes

(Vic, Osona, 18 desembre 1851 – Girona, 10 maig 1925)

Catedràtic. Germà d’Antoni.

Professà una càtedra d’agricultura a Toledo i a Girona. Fou batlle d’aquesta ciutat de 1895 a 1897.

Publicà Elementos de Agricultura i altres escrits sobre la matèria.

Emprèstit Pau Claris -1925-

2 Respostes

(Catalunya, 23 abril 1925)

Emissió de bons, destinats a sufragar les despeses de l’acció armada, preparada per Francesc Macià des del seu exili a França contra la dictadura de Primo de Rivera (fets de Prats de Molló).

Fou dissenyada per Miquel Soldevila i signada per Macià en nom del govern provisional de Catalunya.

Els bons eren de 25, 100, 500 i 1.000 pessetes, i l’emissió, d’uns nou milions.

Fou repartida entre grups de catalans emigrats a Amèrica i adherents i simpatitzants d’Estat Català a l’interior de Catalunya.