(Barcelona, 1872 – abans 1925)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Col·laborà amb els seus dibuixos al setmanari “La Barretina”.
També treballà com a periodista, escrivint al diari “La Veu de Catalunya”.
Morí en un accident ferroviari.
(Valls, Alt Camp, 1925 – 29 juliol 2014)
Escultor i pintor. Féu la seva primera exposició d’escultura a Valls, el 1944.
(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 29 juliol 1877 – Cabra del Camp, Alt Camp, 6 juny 1925)
Tècnic agrònom. El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Prèstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola; ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu (1913).
El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius. L’any 1919 fou catedràtic a l’Escola Superior d’Agricultura.
Impulsà l’Acció Social Agrària de l’indicat organisme, amb l’ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l’organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d’enologia i d’arbres fruiters.
Intervingué en la creació de la Caixa de Crèdit Comunal, el Servei Forestal de Ramaderia i el Crèdit Agrícola.
Dirigí la pàgina agrícola del diari “La Publicitat”.
(Barcelona, 14 octubre 1851 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 13 juny 1925)
Impressor i polític. Després d’estudiar enginyeria a Madrid, treballà a la impremta barcelonina Ramírez i Companyia, de la qual, ben aviat en fou soci, més tard en fou gerent i el 1889 la convertí en Henrich i Companyia.
A partir d’aquest mateix any, i amb l’adquisició d’una rotativa, començà a imprimir el diari “La Publicidad”. També hi instal·là tallers de fotogravat i d’heliografia. Com a editor publicà diverses obres en català.
Fou el primer president de la Federació de les Arts del Llibre, i presidí la Unió Sindical de les Indústries del Llibre de Barcelona.
Afiliat al partit liberal, fou diputat provincial, regidor i vice-president de la diputació de Barcelona. El 1893 fou també batlle de la ciutat.
(Barcelona, 1 gener 1817 – 31 octubre 1905)
Banquer i polític. Fill d’Ignasi Girona i Targa (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona), i germà de Jaume, Casimir i Ignasi.
Creador de diversos bancs, el de Barcelona i l’Hispano Colonial, entre altres, participà en diferents empreses cívico-financeres.
Fou alcalde de Barcelona (1876), diputat conservador i senador, i refusà el ministeri de Finances i el marquesat que Cánovas del Castillo li oferí.
Entre altres obres de mecenatge, sufragà íntegrament la construcció de la façana de la catedral de Barcelona.
Autor, entre altres obres, d’Ensayo para arreglar el crédito i mejorar la situación de España (1865) i Arreglo, unificación y estimación completa de la deuda pública de España (1880).
Fou el pare d’Anna Girona i Vidal (Barcelona, segle XIX – 1925) Pagà el cimbori de la catedral de Barcelona i, vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich, fou creada marquesa de Caldes de Montbui.
(Barcelona, 3 gener 1868 – 26 maig 1939)
Actor teatral. Fill del també actor Manuel Giménez i Iroz (Barcelona, 1840-1925).
Va debutar en l’escena catalana el 1894 i aconseguí un gran prestigi com a intèrpret de les versions catalanes d’obres clàssiques i del repertori universal, que va alternant amb el repertori català.
Va exercir també com a director d’escena i professor de declamació i va ésser un dels principals col·laboradors d’Adrià Gual en el Teatre Íntim.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1925)
Setmanari àcrata. S’autodenominà socialista.
Posteriorment, amb el mateix nom, aparegué com a portaveu de la Federació de Societats Obreres, adscrita a la CNT, dirigit per Miquel Beltran (1916) i per Joan Galobart (1923).
El 1925 adoptà la denominació de “Fructidor”, i finalment (1932-34; 1937-38) la de “Vertical”.
(Sitges, Garraf, 6 juny 1925)
Atemptat contra Alfons XIII de Borbó. Fou una intriga concertada per un grup de joves d’Estat Català per atemptar en un túnel situat entre Garraf i Sitges quan el rei tornava a Madrid després d’haver visitat Barcelona.
L’atemptat fou avortat per la policia, que retirà la bomba i foren empresonats entre altres Jaume Compte, Marcel·lí Perelló, Miquel Badia i Emili Granier, que foren amnistiats el 1930, després de la caiguda de Primo de Rivera.
Aquest esdeveniment representà l’inici d’una major activitat d’Estat Català.
(Mataró, Maresme, 1854 – Barcelona, 21 juliol 1925)
Banquer. En unió de Manuel Arnús i Fortuny, fundà a la darreria del segle XIX, la Banca Arnús y Garí S.L. de Barcelona. L’establiment perdurà fins al 1948.
Fou, a més, un dels fundadors de l’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona. Era un dels directors del Banc de Barcelona quan aquest féu fallida el 1920.
El seu nebot Josep Garí i Gimeno continuà la banca Arnús-Garí.
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 19 octubre 1925 – 6 novembre 2024)
Empresari. Començà a treballar a l’empresa familiar, Freixenet, durant la segona meitat dels anys 1940, quan la seva mare hagué de fer-se càrrec de la companyia després de la mort del seu marit i del seu fill gran durant la guerra civil.
Sota la seva direcció, el grup Freixenet ha esdevingut capdavanter de l’exportació, impulsada per la marca Carta Nevada, creada el 1941, i consolidada amb el cava Cordón Negro, nascut el 1974.
Rebé, al juliol de 1998, el premi Joan Lladó al suport a la cultura; al març de 1999 deixà al seu nebot, Josep Lluís Bonet, la presidència de la firma, i ell passà a ésser-ne president d’honor.
Dades dels Països Catalans 